Turistes espanyols atrapats en un hotel i jueus haredites que no temen els míssils: un dia de calma tensa a Jerusalem

L'operació batejada com Rugit del lleó per Israel i com Furia èpica pels Estats Units s'ha saldat de moment a l'Estat hebreu amb deu morts, nou d'ells a Beit Shemesh, a l'oest de Jerusalem, i una dona de 40 anys d'origen filipí morta en els atacs d'ahir a la nit a Tel Aviv. S'estima que l'Iran ha llançat uns 200 míssils sobre territori israelià.

A l'Iran s'ha confirmat, mentrestant, la mort d'almenys 200 persones, 148 d'elles en una escola en una regió del sud del país a la regió de Minab. Entre les baixes es troba el líder suprem Ali Jameneí, la mort del qual va ser confirmada per l'Iran la passada matinada. A més, l'escalada bèl·lica es va estendre a diversos països de la regió. Bahrain, l'Iraq, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units (van llançar míssils en direcció Kuwait i Xipre però van ser interceptats) han patit atacs en les últimes 48 hores. El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha confirmat que no hi ha hagut víctimes espanyoles.

A Jerusalem, els comerços segueixen oberts, el transport públic circula tant al costat àrab com al jueu i les obres per crear la nova línia de tramvia (on la totalitat dels treballadors són estrangers) continuen, tot i que de tant en tant ―amb menys freqüència que dissabte, això sí― s'escolten les alarmes i els vianants es veuen obligats a córrer als refugis. Hi continua havent, això sí, molt poca gent caminant pels carrers de la ciutat i gairebé no hi ha trànsit.

En el límit entre el costat jueu i l'àrab, els palestins que regenten fruiteries, pastisseries i carnisseries a Ha-Nevi'im Street continuen fent el seu treball amb normalitat, encara que el carrer comercial està molt menys concorregut que de costum. "Nosaltres no estem fora de perill, no per culpa de l'Iran, sinó perquè aquí sempre hi ha problemes amb la Policia", afirma a Público un palestí de 34 anys que regenta una botiga d'articles per a mòbils propera a la Porta de Damasc, una de les entrades a la Ciutat Vella de Jerusalem, evacuada i tancada amb pany i forrellat dissabte amb l'inici de la guerra. Aquesta zona es trobava fortament militaritzada des del 18 de febrer, quan va començar el mes sagrat del Ramadà.

"Al costat jueu hi ha refugis a cada cantonada, però nosaltres només tenim Déu perquè ens protegeixi. Jo tinc una filla petita que es posa a plorar cada vegada que sent les sirenes", explica a Público Mohamad, de 28 anys i que treballa en una de les parades del carrer comercial.

Espanyols i turistes d'altres països, atrapats

Antonio Cobo, sacerdot i membre d'un grup de 29 espanyols que van arribar a Terra Santa el 22 de febrer, afirma que el grup ―format per pelegrins, la majoria andalusos, provinents de Cova de l'Almanzor (Almeria), Sevilla, Màlaga, Saragossa, Barcelona, Extremadura i Jaén― es troba "en lloc segur" a l'hotel on s'allotgen a la Ciutat Vella, on tenen refugi i fins i tot gimnàs.

Explica a Público que aquest diumenge és el dia que tenien planificat per tornar a Espanya, però que esperen poder tornar dimarts, per mitjà d'un vol des de Tel Aviv o si no des d'Egipte. El grup de pelegrins es va animar a venir perquè esperaven que la guerra no esclataria ara. "Mai esperes que et toqui a tu, però bé, s'han avançat i ens ha enxampat", explica. Quan estaven de tornada a l'hotel a les 8.00 hores després de matinar per veure com els musulmans de la ciutat antiga fan el primer rés, va ser el moment en què van sonar les alarmes i van haver de refugiar-se en un pàrquing. "Ara la gent sí que està una mica més serena, tot i que en els primers moments sí que pànic", continua, i afegeix que han aprofitat les estones mortes al refugi per conèixer-se millor i resar.

A la terrassa d'una cafeteria al carrer Jaffa, a uns cinc minuts de la Ciutat Vella, Gijs Groenewoud i Patrick Dekker, uns turistes holandesos de vint anys que s'han quedat encallats a Jerusalem, expliquen que tenien pensat haver tornat dissabte, però en tancar-se l'espai aeri s'han cancel·lat els seus vols de tornada. "Confiàvem que les negociacions d'aquesta setmana anirien bé", explica Groenewoud. No obstant això, afirma que tots dos se senten fora de perill, atès que hi ha molta informació de què s'ha de fer en cas d'atac i tothom es manté en calma quan sonen les alarmes.

La situació a la ciutat és bona, comenten, perquè hi ha menjar i refugi. L'únic problema que tenen és que cap dels dos sap quan podrà tornar a Holanda, comenta Dekker, que a més afegeix que no està molt segur que la mort d'Ali Jameneí sigui una bona notícia, ja que "mai sabem el que pugui passar després, i la situació és molt incerta. Podríem tenir un segon Iraq".

En Mea Shearim, el barri ultraortodox que es troba a pocs minuts caminant del costat àrab i de la porta de Damasc de la Ciutat Vella, els jueus haredites ni tan sols es molesten a anar als refugis comunitaris, ja que no temen a la guerra. A més, tendeixen a estar d'acord amb els atacs iranians o d'altres països ja que consideren al Govern com el seu enemic ja que el Messies encara no ha arribat i l'Estat jueu només s'ha d'establir després de la seva arribada. Als nens de la comunitat hareta que juguen com si res al parc amb pistoles de joguina ni tan sols els molesta el so dels míssils quan són interceptats sobre el cel de Jerusalem ni molt menys el so de les alarmes.