Salvar vides pot ser delicte a Europa: 110 persones van ser processades el 2025 per ajudar migrants

A poques milles de la costa grega, una piragua comença a ser engolida pel mar. A bord, l'esperança de desenes de migrants d'arribar a Europa es transforma en terror davant la immensitat de l'aigua. L'alerta arriba a una embarcació d'una ONG que, sense dubtar, canvia el seu rumb per acudir al rescat. El que troben en arribar és una escena que es repeteix al Mediterrani i l'Atlàntic: crits, plors i cossos al límit de la hipotèrmia aferrats al que queda de la llanxa. Hores després, l'operatiu aconsegueix posar a tots fora de perill en un port de Grècia. No obstant això, el que per a la tripulació va ser un acte d'humanitat per a evitar una tragèdia en alta mar, per a alguns països de la UE és un delicte.

El 2025, almenys 110 persones van ser processades a la Unió Europea per ajudar migrants en situació irregular, segons l'informe Criminalització de la solidaritat amb els migrants de la Plataforma per a la Cooperació Internacional per a Immigrants Indocumentats (PICUM). No es tracta d'organitzacions criminals, sinó d'activistes, periodistes, taxistes, advocats, organitzacions humanitàries o simples ciutadans que, en algun punt, van fer una cosa tan bàsica com donar menjar, oferir transport o evitar que algú morís a les fronteres.

"Ajudar a algú que ho necessita sembla una cosa inqüestionable... excepte quan es tracta d'ajudar un migrant. En aquests casos, es converteix en una qüestió controvertida i els que presten ajuda són vistos com una possible amenaça", resumeix Marianna Wartecka, membre del consell de la Fundació Ocalenie, organització polonesa d'ajuda a refugiats.

Ajudar a algú que ho necessita sembla una cosa inqüestionable... excepte quan es tracta d'ajudar a un migrant

L'informe detalla, a més, com es distribueixen aquestes acusacions: 41 casos vinculats a rescats al mar, 17 a activisme o protestes, 13 a polítiques locals d'acollida, 12 a transport o ajuda en fronteres, deu a assistència legal o informativa, vuit a ajuda humanitària bàsica (menjar, aigua, roba), cinc a monitoratge de drets humans, tres a prevenció d'incidents marítims i un a allotjament.

PICUM adverteix que en més del 60% dels procediments s'apliquen lleis vinculades al tràfic de migrants o a la facilitació d'entrada, trànsit o estada irregular. Encara que el ventall s'amplia amb acusacions per organització criminal, falsificació de documents, frau o fins i tot càrrecs de terrorisme o de causar naufragis.

En més del 60% dels procediments s'apliquen lleis vinculades al tràfic de migrants o a la facilitació d'entrada i estada

Alkistis Agrafioti Chatzigianni, advocada al Consell Grec per als Refugiats, adverteix que les "campanyes de difamació, assetjament policial, legislació arbitrària i persecució judicial" contra els que brinden solidaritat als migrants configuren un escenari dissenyat per "intimidar, desgastar i silenciar". L'experta explica que en convertir l'ajuda humanitària en una activitat de risc, exposada a possibles causes judicials, es redueix de forma directa la supervisió en matèria de drets humans. "Al final, quan la por impedeix actuar en solidaritat amb els que ho necessiten, no només estem davant d'una crisi de l'Estat de dret, sinó davant d'un procés més profund de deshumanització en la societat europea", denuncia

La majoria dels casos acaben en absolució

El desenllaç dels processos judicials, no obstant això, mostra una història diferent de la que suggereixen les acusacions inicials. Dels 41 procediments conclosos el 2025, 38 van acabar en absolucions o retirada de càrrecs i només tres van acabar en condemna, totes elles sense ingrés a la presó. Per això, la plataforma insisteix que l'"alta taxa d'absolucions en els procediments judicials delata la feble base jurídica d'aquestes acusacions", per la qual cosa consideren que aquesta persecució funciona com una eina política que té com a objectiu dissuadir aquest tipus d'accions.

L'alta taxa d'absolucions en els procediments judicials delata la feble base jurídica d'aquestes acusacions

Encara així, l'organització assenyala que hi ha un dany irreparable, el de sotmetre aquestes persones a llargs i desgastants processos judicials. A finals de 2025, 69 persones seguien immerses en processos de criminalització encara sense resoldre. Segons apunta l'informe, aquests casos solen perllongar-se durant anys; de les 110 persones defensores de drets humans acusades el 2025, més del 90% estaven implicades en procediments iniciats en anys anteriors.

Aquest desgast prolongat és precisament el que van viure els 24 voluntaris de l'ONG Emergency Response Centre International (ERCI). Van ser detinguts el 2018 per participar en operacions de rescat a Lesbos i acusats de delictes greus, des de tràfic de persones fins a pertinença a organització criminal. No va ser fins al gener del 2026, vuit anys després, quan es va dictaminar que no hi havia delicte i que el que havien fet era participar en accions d'ajuda humanitària.

Fins i tot els que busquen protecció poden acabar convertits en sospitosos. És el cas d'un sol·licitant d'asil sudanès que viatjava amb la seva família i altres persones en una piragua rumb a Grècia. A la meitat del trajecte, davant el risc de naufragi, va agafar el timó per intentar estabilitzar el vaixell. Aquesta decisió li va costar vuit mesos de presó preventiva, acusat de ser patró de pastera i de tràfic de persones. El novembre de 2025 va ser absolt després que els tribunals concloguessin que no havia organitzat el viatge, sinó que havia intentat evitar una tragèdia.

També afecta treballadors, com els va passar a dos taxistes espanyols que van ser processats per transportar persones sense documentació a través de la frontera entre Espanya i França. Segons assenyala l'informe, en un dels casos, un intermediari els va contractar amb l'argument que quatre passatgers francòfons necessitaven desplaçar-se amb urgència perquè la seva mare estava malalta. En l'altre, el conductor va recollir tres passatgers tunisians a l'estació d'autobusos de Barcelona.

PICUM apunta que els trajectes no es sortien de l'habitual, eren serveis contractats de forma ordinària i amb tarifes estàndard. A més, l'advocat dels acusats insistia que els taxistes no tenen l'obligació ni la capacitat legal de comprovar la documentació dels seus passatgers per saber si es tracten de migrants en situació irregular. Tot i així, el gener de 2026, un tribunal penal de Perpinyà (França) els va condemnar per tràfic de persones i els va imposar a tots dos un any de presó amb pena suspesa i la prohibició d'entrar en territori francès durant cinc anys.

La Directiva de Facilitació de la UE

La UE té a les seves mans la capacitat de frenar que es produeixin aquest tipus d'acusacions, encara que el gir restrictiu de Brussel·les en matèria migratòria vaticina que aquestes dinàmiques es mantindran o fins i tot s'intensificaran. La reforma de la legislació de la UE sobre el tràfic de migrants —inclosa la nova Directiva de Facilitació proposada per la Comissió Europea el novembre de 2023 i la posició adoptada pel Consell el novembre de 2024— no incorpora salvaguardes clares i vinculants per evitar la criminalització per ajudar les persones migrants.

En aquest sentit, Silvia Carta, responsable d'incidència en PICUM i autora de l'informe, adverteix que la proposta de la directiva "corre el risc de provocar que més persones siguin detingudes o portades a judici per ajudar els qui ho necessiten", i fins i tot que els propis migrants puguin ser acusats de tràfic."La dignitat humana i els drets humans són valors fonamentals de la Unió Europea. A mesura que avancen les negociacions, el Parlament Europeu ha de defensar aquests valors i establir en la llei que ningú hauria de ser processat simplement per creuar una frontera o ajudar persones necessitades", reclama.

La proposta de la directiva "corre el risc de provocar que més persones siguin detingudes o portades a judici"

Les organitzacions pateixen sancions administratives

L'ofensiva contra la solidaritat amb els migrants no només es lliura als tribunals. Almenys 11 organitzacions civils, entre les quals destaquen aquelles dedicades al rescat a la Mediterrània com Sea-Watch o Mediterranea Saving Humans, han patit sancions administratives. Aquestes inclouen multes, retenció d'embarcacions o restriccions que limiten la seva capacitat d'intervenció en els rescats.

L'informe detecta que fins i tot la vigilància aèria, els ulls de la societat civil sobre el Mediterrani, ha estat objectiu d'aquestes restriccions. El 7 d'agost de 2025, les autoritats italianes van immobilitzar durant 20 dies el Seabird 1, l'avió operat per Sea-Watch i la Humanitarian Pilots Initiative. Es tracta del primer cas d'aquest tipus contra una aeronau de monitoratge de drets humans; encara que el govern italià va justificar la sanció al·legant que l'avió no va notificar les seves activitats immediatament, tal com exigeix un polèmic decret de 2024, les organitzacions han denunciat la il·legalitat de la mesura. Argumenten que el decret obliga a triar entre obeir la norma italiana o complir amb el dret internacional, que els obliga a no abandonar els que estan en perill. També alerten que aquestes restriccions dificulten la documentació de possibles violacions de drets humans al Mediterrani central.

A això se suma una altra problemàtica menys visible però que afecta tant actors individuals com organitzacions: l'assetjament no judicial. Segons ha comptabilitzat PICUM, el 2025 es van registrar almenys 33 casos de fustigació contra persones i organitzacions, incloent-hi campanyes de difamació, amenaces d'auditoria, controls policials o retirada de fons.

"La criminalització dels que treballen en solidaritat amb els migrants és un senyal alarmant d'un gir autoritari en les institucions i marcs legals nacionals i europeus. Aquestes tendències afecten un nombre creixent de persones i generen un efecte dissuasiu perillós, descoratjant tant individus com organitzacions de la societat civil de participar en l'acció cívica", denuncia Giulia Capitani, assessora de polítiques migratòries a Oxfam Itàlia.