La precarietat ja no robarà temps als novaiorquesos: Mamdani porta el dret a l'oci a la política

Zohran Mamdani està reconfigurant com s'interpreten les necessitats bàsiques dels ciutadans. L'alcalde socialista de Nova York ha posat en marxa una sèrie d'iniciatives que, a primera vista, poden semblar menors: tardes lliures per als pares, o una línia de bus per sortir de festa i així estalviar els viatges amb Uber. Darrere d'aquestes mesures hi ha una visió més àmplia que reconeix el temps propi i l'oci com un altre recurs més que cal garantir perquè una persona pugui tenir una vida digna.

L'Ajuntament de Nova York ja ha posat en marxa grans projectes per regular el mercat de l'habitatge, com congelar el lloguer d'un milió d'apartaments o crear supermercats municipals. Es tracta de mesures que afecten qüestions estructurals de la vida dels ciutadans, però que trigaran a notar-se. La congelació dels lloguers no entra en vigor fins a aquesta tardor i un grup de grans propietaris ja ha demandat el cas davant els tribunals. Pel que fa als supermercats municipals, el primer no entrarà en funcionament fins a finals de 2027.

Però mentrestant, el Govern socialista també està avançant altres mesures més fàcils d'implementar o que directament ja parteixen de serveis existents, però que tenen un impacte immediat en la vida dels ciutadans. El cas de la Bus line club n'és un clar exemple: l'ajuntament ha creat un mapa digital amb tots els bars i clubs per on passa la línia B44, que recorre Brooklyn. La idea és que els usuaris puguin sortir per diferents locals usant una única línia de transport, estalviant combinacions estranyes o pagar els 50 dòlars de l'Uber.

El passat 16 d'agost, l'ajuntament també va posar en marxa el pla pilot del programa "Nit de pares fora", oferint a les famílies de Nova York quatre hores de guarderia i sopar gratis per als seus fills. Tot, amb la finalitat que els pares que només es poden permetre la guarderia per cobrir la seva jornada laboral -o ni tan sols això- poguessin tornar a tenir temps propi per un dia. "Tots els pares saben que unes hores per a un mateix poden semblar un luxe. No hauria de ser així", va dir Mamdani quan va anunciar la mesura al juliol.

Precisament aquesta idea -"no hauria de ser un luxe" disposar d'unes hores per a un mateix- és el gir conceptual que hi ha darrere d'aquestes polítiques. Moltes vegades, l'oci de les persones precaritzades és criticat des de fora com una banalitat o malbaratament de diners per part seva.

Hi ha un cert paternalisme i un cert desdeny quan se li diu a una persona que es veu atrapada en una feina precària que no és capaç de progressar socioeconòmicament perquè divendres decideix prendre's unes quantes cerveses o anar a sopar fora. Sense això, probablement l'individu dedicaria el seu temps per complet a treballar i subsistir; hi ha una deshumanització com si hagués de fer alguna cosa més per poder ser amo d'un temps que d'entrada ja és seu. Per no esmentar que, probablement, retallar "luxes".

Implicaria un alt cost per a la persona sense una garantia que realment això es tradueixi en un canvi real socioeconòmic mentre els problemes estructurals segueixin de fons.

Mamdani està incorporant el temps i l'oci com a part de les condicions materials que permeten una vida digna. Implícitament, l'ajuntament reconeix que també hi ha una precarietat del temps que ha de ser solucionada i que moltes vegades és un reflex més d'aquesta precarietat econòmica.

Per a moltes persones, la precarietat no només es viu com l'angoixa a l'hora de pagar el lloguer i les factures, sinó també amb la sensació de pèrdua de control sobre el temps propi. Retallar despeses, la majoria de les vegades, es tradueix en haver d'invertir més temps o descartar determinats plans: invertir hores en una botiga de segona mà per trobar la camisa blanca per anar a l'oficina en lloc d'anar-hi directament, o prendre la combinació de busos més estranya per poder sortir de festa en lloc de pagar els 50 dòlars de la carrera a Uber. Quan falten diners, moltes vegades es paga amb temps; i quan falta temps, moltes vegades s'atura amb uns diners que no sempre sobren.

Aquesta idea no l'ha inventat l'alcaldia de Mamdani; es tracta de tot un corrent acadèmic que ara s'està traslladant a l'acció municipal. Són mesures que poden resultar anecdòtiques o controvertides, però que plantegen una pregunta més profunda: què significa realment fer que una ciutat sigui habitable.