L'ofensiva de l'extrema dreta per desmantellar la Unió Europea des de dins

L'experiència del brexit va deixar un regust amarg entre els partits de l'extrema dreta. D'aquí ve que la idea d'abandonar la Unió Europea ja no figuri en els programes polítics de la francesa Marine Le Pen o de l'alemanya Alice Weidel. El frexit i el dexit han desaparegut del seu vocabulari, després de comprovar que al Regne Unit el divorci li ha sortit car.

Ara el seu projecte és canviar la Unió Europea de manera profunda des de dins. I han decidit que és el moment de passar a l'acció. En les últimes setmanes, tant Le Pen com Weidel han viatjat a territori hostil, al Parlament Europeu, per explicar quin és el seu pla per erosionar Europa. Ho han fet en sengles reunions al marge de la plenària.

La idea és treure competències a Brussel·les fins a convertir la UE en una closca buida, restant poders a les institucions per retornar-los als Estats membres. El partit francès Reagrupament Nacional parla de construir una aliança de governs nacionalistes."Avui tinc aliats per transformar aquesta Unió Europea en una Europa de les nacions", va dir Le Pen. Alternativa per Alemanya vol renegociar els tractats europeus per crear una confederació Estats sobirans i Weidel es diu disposada a "cooperar" per "restaurar l'ordre" i "acabar amb el caos a Europa".

Per cooperar, primer necessiten guanyar les eleccions, un escenari plausible d'acord amb els sondejos. A Alemanya, la propera cita electoral està prevista per a 2029, però a França les presidencials estan molt a la vora, amb la primera volta prevista per al proper 18 d'abril. I no és l'única cita clau del 2027. Le Pen ja ha anunciat que espera unir forces amb els partits nacionalistes després de les eleccions a Espanya, Itàlia i Polonia per canviar l'equilibri polític europeu."Aquests quatre grans països poden fer bascular la direcció que la Unió Europea ha seguit durant anys i que nosaltres qüestionem formalment", ha dit Le Pen.

La Unió Europea porta temps virant cap a la dreta i part de l'èxit de Le Pen i Weidel dependrà de com reaccionin els partits conservadors tradicionals. "Si comencen a repetir aquest tipus de missatges i entren en un diàleg a aquest nivell, pot ser molt perillós", explica Ariadna Ripoll, professora del Centre d'Estudis de la Unió Europea de Salzburg. "I no només per al projecte europeu, és perillós a nivell de democràcia en general perquè els programes que presenten són moltes vegades il·liberals".

La dificultat per a l'extrema dreta radica a unir forces quan el seu objectiu declarat és defensar els interessos dels seus propis països. De moment han trobat un terreny d'entesa en alguns temes, com la lluita contra la migració o contra les polítiques verdes de la Unió Europea. Dos àmbits als quals han aconseguit arrossegar els partits conservadors de centredreta.

Però el fet que l'extrema dreta estigui dividida en tres grups al Parlament Europeu diu molt sobre les qüestions que els separen i les dificultats que tindran per entendre's. De fet, Le Pen va fer de tot perquè Alternativa per Alemania no formés part del grupo Patriotes per Europa al qual pertany el seu partit. La considerava massa radical per fer avançar la seva normalització política.

Però en els seus programes europeus hi ha diversos punts de coincidència. Alternativa per Alemanya vol acabar amb les eleccions directes al Parlament Europeu i reduir el paper de la Comissió a funcions administratives. "Hem de tornar les competències als parlaments i als governs nacionals", ha dit Weidel. Le Pen proposa per la seva banda una "retallada massiva" de llocs de treball a l'administració de la Unió Europea, argumentant que amb les seves polítiques sobiranistes, Brussel·les tindrà "menys coses a fer i necessitarà menys recursos".

Una altra idea que comparteixen és la de reduir les contribucions econòmiques dels seus respectius països al pressupost comunitari. Le Pen ho ha quantificat i proposa rebaixar l'aportació neta de 8.000 milions d'euros anuals a 5.000 milions. Però no es pot oblidar que si bé França i Alemanya es compten entre els països que més contribueixen, també es beneficien de les ajudes europees."És un discurs molt populista", explica la professora Ripoll."Diuen que no sortiran de la UE però que limitaran la quantitat de diners que donen perquè no entenen per què cal ajudar els búlgars o els grecs". Històricament, les regions de l'est d'Alemanya s'han beneficiat de manera significativa dels fons europeus de cohesió, i França és el principal receptor de les ajudes directes de la Política Agrària Comuna.

Entre els punts de fricció que enfronten Le Pen i Weidel destaca el paper del Banc Central Europeu (BCE). La dirigent francesa vol que la institució doni més pes al creixement econòmic i la inversió, mentre que l'alemanya vol que se cenyeixi estrictament al seu mandat d'estabilitzar els preus. Alternativa per Alemanya acusa la institució de finançar indirectament el deute públic dels Estats. "Existeix una prohibició que el Banc Central Europeu financi el deute públic dels Estats. No obstant això, què està fent el BCE, si no finançar el deute públic?", es va preguntar durant una roda de premsa al Parlament Europeu. La divergència cobra especial rellevància en un moment en què França afronta un fort encariment del seu deute.

Mentrestant, a Itàlia l'extrema dreta governa de la mà de Giorgia Meloni des del 2022. Les seves relacions amb la Unión Europea han estat molt més pragmàtiques del que Brussel·les temia inicialment, tenint en compte el seu passat euroescèptic. La primera ministra ha optat per defensar els interessos italians des de dins de la UE, en lloc de plantejar una ruptura amb la UE. El seu objectiu ha estat principalment econòmic, per assegurar-se la recepció dels fons del Pla de Recuperació europeu.

Brussel·les també ha valorat l'alineament de Roma amb Ucraïna enfront de Rússia, una postura que distancia a Giorgia Meloni de les líders de Reagrupament Nacional i Alternativa per a Alemanya, ja que ambdues aposten per tallar el finançament a Kíev.

Meloni ha seguit doncs la via de la normalització política i ha tractat d'influir en la política europea des de dins. Uns passos que sembla voler seguir la francesa Marine Le Pen i als quals es resisteix l'alemanya Alice Weidel. Però el futur de la Unió Europea podria dependre, en bona mesura, de la seva capacitat per entendre's i articular una estratègia comuna, més enllà dels seus interessos nacionals.