L'obsessió de Trump per Groenlàndia posa en escac l'OTAN i porta la pugna geoestratègica a l'Àrtic
La reclamació de Groenlàndia com la nova presa imperialista de Trump torpedina l'essència de l'OTAN i confronta els EUA amb Europa, Rússia i la Xina a l'Àrtic
-Actualitzat a
L'intervencionisme dels Estats Units a Veneçuela, violant la seva sobirania i la legalitat internacional, i les posteriors amenaces directes abocades pel president Donald Trump i destacats membres del seu Gabinet contra altres països veïns, com Cuba, Colòmbia o Mèxic, han fet sonar totes les alarmes. Però no només a Llatinoamèrica. Trump ha tornat a reclamar Groenlàndia com un territori imprescindible per als EUA, encara que pertanyi a un país, Dinamarca, aliat de Washington a l'OTAN. El Govern de Copenhaguen ha respost sense embuts: qualsevol agressió dels Estats Units a Dinamarca per annexionar-se Groenlàndia significarà la fi de l'Aliança Atlàntica.
"Necessitem Groenlàndia, absolutament. Necessitem Groenlàndia des del punt de vista de la nostra seguretat nacional. I Dinamarca no ho podrà gestionar", va afirmar Trump en una entrevista, enardit per l'èxit de l'operació militar nord-americana a Veneçuela que va portar a la detenció arbitrària del fins ara president d'aquest país, Nicolás Maduro.
A l'estat caribeny es va utilitzar el pretext que Maduro era un suposat terrorista que utilitza el narcotràfic per amenaçar els EUA. La realitat, reconeguda pel mateix Trump, després del bombardeig nord-americà de diversos objectius a Veneçuela que van deixar desenes de morts i van permetre l'enderrocament i el segrest de Maduro, és que els EUA necessiten els immensos jaciments de petroli veneçolans.
En el cas de Groenlàndia, el rerefons és semblant. Els recursos naturals de l'illa més gran del planeta i la seva posició estratègica a l'Àrtic són, segons Trump, indispensables per a la seguretat nacional dels EUA. Fins i tot encara que això porti a demolir l'OTAN i tot el sistema de defensa occidental.
La fi de l'OTAN i del paradigma de seguretat a Occident
Ho va dir aquest dilluns la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, després d'aquesta amenaça directa llançada per Trump hores abans: "Si un país de l'OTAN ataca un altre país de l'OTAN, tot s'acabarà. Inclosa la nostra OTAN i, en conseqüència, la seguretat que ha proporcionat des del final de la Segona Guerra Mundial", ha afirmat la cap de Govern de Dinamarca en una entrevista a la cadena TV2.
Frederiksen va advertir que Copenhaguen es pren seriosament les intencions de Trump, però que no acceptarà una amenaça com aquesta. Immediatament va ser recolzada per alguns dels països europeus amb més força a l'OTAN, com Alemanya, França o Polònia. "L'OTAN perdria el sentit si dins d'aquesta aliança es produïssin conflictes o accions agressives mútues", va afirmar el primer ministre polonès, Donald Tusk.
En una declaració conjunta emesa aquest dimarts, Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Polònia i Dinamarca van defensar la seguretat de l'Àrtic com a "una prioritat clau per a Europa i és fonamental per a la seguretat internacional i transatlàntica". Segons el document, "la seguretat a l'Àrtic s'ha d'aconseguir, per tant, de manera col·lectiva, en coordinació amb els aliats de l'OTAN, inclosos els Estats Units".
No és aquesta la visió de Trump, però. Les ambicions territorials dels EUA a Groenlàndia minen la força de l'OTAN en uns moments de màxima tensió per a l'Aliança a causa de la participació amb armes, diners i intel·ligència a la guerra d'Ucraïna. Aquesta contesa va portar al si de l'OTAN dos països amb territoris a l'Àrtic, Suècia i Finlàndia. Països que no només suposen un obstacle a l'expansionisme rus a la regió, sinó que ara es poden convertir en adversaris dels plans de Trump.
En unes declaracions a bord de l'avió presidencial, aquest va reiterar el seu objectiu: "Necessitem Groenlàndia. És tan estratègica!". I ho va justificar: "just ara Groenlàndia està envoltada de vaixells russos i xinesos". Trump va menysprear la capacitat de Dinamarca per garantir la seguretat regional, obviant que la principal força armada estacionada a l'illa és una base dels EUA amb dispositius d'alerta primerenca capaços de detectar qualsevol moviment de tropes o míssils a les costes russes de l'Àrtic. Aquesta base, fonamental per als sistemes defensius de l'OTAN, és fruit d'un acord estratègic de Washington amb Copenhaguen emmarcat en la cooperació a l'Aliança Atlàntica.
Relacionat amb aquest tema
La cap del Govern danès va defensar, en aquest sentit, l'esforç que està fent Dinamarca per garantir aquesta seguretat a Groenlàndia. Segons Frederiksen, Copenhaguen ha dedicat més de 12.000 milions d'euros a aquest propòsit.
Va recordar que Dinamarca és un aliat de l'OTAN i Groenlàndia, com a part del regne danès, està emparada per l'Aliança. El 1951, els EUA i Dinamarca van signar un tractat que va permetre a Washington establir bases a Groenlàndia segons les necessitats de l'OTAN. Va ser llavors quan els EUA van desplegar la base aèria de Thule, clau en temps de la Guerra Freda i que ara és la punta de llança de les aspiracions militars nord-americanes.
Sota bandera dels EUA, "aviat"
Trump sembla ja estar preparant el seu full de ruta groenlandesa, que abordarà en el seu moment, encara que sense deixar passar molt de temps, segons va destacar a bord de l'Air Force One. "No vull parlar de Groenlàndia. Parlem de Veneçuela, Rússia, Ucraïna... Ens preocuparem per Groenlàndia en dos mesos. Parlem de Groenlàndia en vint dies", va dir de forma críptica.
O potser no tant. L'exvicesecretària de premsa del Departament de Seguretat Nacional dels EUA durant el primer mandat de Trump, Katie Miller (esposa de Stephen Miller, l'assessor més influent del president nord-americà) va penjar a les seves xarxes, socials després de la intervenció a Veneçuela, una inquietant imatge de Groenlàndia coberta per la bandera dels EUA i encapçalada per la paraula "soon", "aviat" en català.
El mateix Miller va anar més enllà i va assenyalar en una entrevista amb la cadena CNN que Trump ha estat sempre molt clar en defensar que Groenlàndia "hauria de ser part dels Estats Units". Segons Miller, artífex d'algunes de les campanyes propagandístiques més controvertides de Trump, com l'assetjament a la immigració, "la qüestió real és: segons quin dret Dinamarca ha de tenir el control sobre Groenlàndia, quina és la base de la seva reclamació territorial, quina és la base que Groenlàndia sigui una colònia de Dinamarca?". I va reblar: "EUA hauria de tenir Groenlàndia com a part dels EUA".
Relacionat amb aquest tema
A aquestes provocacions, va respondre a Facebook el president del Govern autònom de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "la imatge que Katie Miller ha compartit, en què Groenlàndia apareix coberta per una bandera nord-americana, no canvia res. El nostre país no està en venda i el nostre futur no es decideix a les xarxes socials".
"No més insinuacions. No més fantasies d'annexió", va afegir Nielsen, que va demanar evitar el "pànic" i va instar a augmentar la col·laboració amb els EUA sense pressions. "Quan el president dels EUA diu "necessitem Groenlàndia" i ens relaciona amb Veneçuela i la intervenció militar, no només s'equivoca. És una autèntica falta de respecte", va afegir.
Un territori clau per al Gran Joc de l'Àrtic
Però el respecte no està entre les habilitats polítiques de Trump. Tampoc la seva destresa per emmascarar les seves autèntiques motivacions a les crisis que ha provocat des que va arribar al poder fa un any. I Groenlàndia és, com va subratllar, un lloc "estratègic" per al Gran Joc entre superpotències a l'Àrtic, el valor del qual s'ha multiplicat en els darrers cinc anys. Entre els recursos d'aquesta illa hi ha ingents reserves de petroli i gas, i jaciments d'or, níquel, liti i terres rares enormes, imprescindibles per fabricar components electrònics d'última generació destinats, per exemple, a la indústria militar.
Un plus per a l'interès de Trump és que Groenlàndia controla les seves pròpies riqueses, cosa que ha permès obrir-se a empreses mineres britàniques, canadenques i australianes. No així a les nord-americanes, tendència que ara pretén revertir la Casa Blanca. Groenlàndia és, a més, en el camí d'algunes de les rutes que el desglaç pel canvi climàtic ha obert a l'Oceà Glacial Àrtic. Entre aquests passos hi ha el que per la costa septentrional de Sibèria enllaça els ports de la Xina amb l'oest de Rússia i l'Atlàntic. En cas que es pogués aconseguir la pau a Ucraïna, aquests vaixells amb mercaderies xineses podrien arribar a Europa Occidental amb un estalvi de temps molt notable.
Per això, dominar Groenlàndia, una ambició de Washington des del segle XIX, ajudaria a guanyar el pols tecnològic a la Xina, la exportadora mundial més gran de terres rares, i el comercial, controlant les rutes des de l'Àrtic cap a l'Atlàntic. Fins i tot es podria plantejar algun acord entre Washington i Pequín, amb Rússia d'intermediari, per disparar aquest comerç. A l'agenda de Trump la geopolítica és clau, però sempre supeditada als interessos geoeconòmics. I novament Europa quedaria endarrerida i a la mercè de les superpotències.
Un enviat especial de Trump per a Groenlàndia
La setmana passada, abans que es desfermés el malson per a Maduro, Trump va llançar un altre avís sobre la importància que atorga a Groenlàndia: el nomenament com a enviat especial per a l'illa danesa de l'actual governador de Louisiana, Jeff Landry, un dels membres més destacats de la seva guàrdia pretoriana de polítics-empresaris.
Relacionat amb aquest tema
Aquest nomenament va aixecar una onada de protestes a Dinamarca i a la pròpia Groenlàndia. Entre els assumptes que Landry té a la seva agenda groenlandesa no figura tant el desenvolupament pesquer sostenible, que serveix de suport principal, juntament amb els subsidis danesos, als 57.000 habitants de l'illa, sinó precisament la transició econòmica cap a l'explotació minera. El fet que bona part de la població de Groenlàndia vulgui aconseguir una major autonomia o fins i tot la independència de Dinamarca ja marca a Landry una fina via de maniobra al marge d'accions militars.
Per això també va ser tan contestada la visita que va fer el vicepresident dels EUA, JD Vance, el març passat a la base espacial nord-americana de Pituffik, a Groenlàndia. "El nostre missatge a Dinamarca és molt senzill: No han fet una bona feina amb el poble de Groenlàndia. No han invertit prou en la població de Groenlàndia i no han invertit prou en l'arquitectura de seguretat d'aquesta increïble i bella massa continental", va dir Vance.
Groenlàndia va obtenir el 2010 un nou estatut d'autonomia que reconeix el dret d'autodeterminació. Aquesta possibilitat i la pressió adequada per part dels EUA obre alternatives a l'annexió per la força. Ja en el primer mandat (2017-2021), Trump va mostrar el seu interès a comprar Groenlàndia. I acabat de triar per al seu segon mandat, va insistir que era una "necessitat absoluta" la propietat i el control nord-americà de l'illa, ja que beneficiaria els groenlandesos. Aquests, però, no són gaire favorables a aquest canvi de passaport i menys sota la coerció. Segons algunes enquestes, fins al 85% dels habitants de l'illa rebutgen formar part dels EUA, malgrat els "bilions per fer-se rics" promesos per Trump.
En tot cas, si com pretén Trump en totes les seves accions de política exterior, l'economia marca el rumb, sempre es podria assolir algun tipus de supeditació groenlandesa als Estats Units al marge de Dinamarca i la UE. I aquesta és la tasca que té per davant l'enviat Landry: equilibrar a Groenlàndia la pressió econòmica amb l'estratègica i alhora promoure els sentiments favorables a l'autodeterminació com a pas previ a aquest control total.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.