Netanyahu torna a Washington amb la seva imatge cada vegada més desgastada i la relació amb Trump tocada

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, torna a Washington amb una maleta més pesada que de costum. El mandatari brega amb una doble crisi a tres mesos de les legislatives al seu país: el deteriorament de l'aparent suport unànime a Israel als EUA i les turbulències en la seva relació amb Donald Trump per les visibles discrepàncies sobre la guerra amb l'Iran.

Tant les eleccions al Knesset com les del Congrés nord-americà suposen un risc per al primer ministre israelià. A Tel Aviv el risc és evident: les últimes enquestes ja projecten que la coalició d'extrema dreta de Netanyahu podria quedar-se amb tan sols 48 escons, lluny dels 61 necessaris per a la majoria. A Washington, si els republicans perden el control legislatiu, el suport militar a Israel es podria veure compromès davant la ruptura del consens bipartidista.

A l'empara del creixent rebuig entre els nord-americans cap a Netanyahu i cap al genocidi a Gaza, dins del Partit Demòcrata s'està produint un gir per desvincular-se cada vegada més d'Israel. La setmana passada, en un gir històric, més de 100 demòcrates van votar a favor de deixar d'enviar armes a Tel Aviv. La mesura va quedar bloquejada a causa de la majoria republicana a la Cambra de Representants, que va fer pinya al voltant del seu aliat al Pròxim Orient.

Malgrat el desgast de la seva persona als Estats Units, aquest dimarts Netanyahu tornarà a intentar aprofitar la seva visita a la Casa Blanca per exhibir la seva aliança amb el president nord-americà. Tant l'israelià com Trump es troben en una situació espinosa: tots dos estan a les portes d'unes legislatives on els números no els són favorables, mentre l'enquistament del conflicte a l'Iran enfanga encara més els pronòstics. Des que el mes de febrer passat van atacar conjuntament Teheran, cap dels dos dirigents ha estat capaç de donar una justificació clara. Tampoc han aconseguit complir els seus suposats objectius.

La campanya militar, que Trump va pronosticar que duraria quatre setmanes, s'ha dilatat durant cinc mesos sense haver aconseguit posar fi al programa nuclear iranià, ni haver enderrocat el règim dels aiatol·làs. Tot a costa de desestabilitzar la regió i de bloquejar l'estret d'Ormuz, el tancament del qual s'ha traduït en un encariment del cost de la gasolina per als ciutadans nord-americans. A l'equació ara s'hi ha afegit un nou factor, amb l'entrada en escena dels houthis i els primers atacs al Mar Roig per desestabilitzar el comerç de cru saudita.

Netanyahu segueix vivint a Tel Aviv del rèdit polític de la seva aliança amb Trump, encara que en els últims mesos aquesta ha quedat en dubte. Washington va decidir avançar unilateralment en les converses de pau amb els aiatol·làs, deixant al marge Israel com un actor secundari. L'obstinació del primer ministre israelià per continuar amb l'ofensiva al sud del Líban, contradient un dels punts de l'alto el foc acordat amb l'Iran, va derivar ràpidament en diverses topades públiques.

De les lloances al menyspreu

Trump ha passat de lloar el seu soci a menysprear-lo: el republicà va confirmar que durant una trucada telefònica li havia dit a Netanyahu que estava “boig” i el va qualificar d'“un tipus molt difícil”. Durant les primeres negociacions per aconseguir un acord amb l'Iran, el magnat va assegurar que el primer ministre israelià "farà el que jo vulgui que faci". Aquest mateix dilluns, abans de pujar a Air Force One rumb a Michigan, Trump tornava a reconèixer que hi ha "algunes diferències" amb Israel sobre la guerra amb l'Iran, "però més o menys estem en els mateixos termes". I insistia: "Sabeu qui no sobreviuria sense nosaltres? Israel."

El republicà assegurava als periodistes que Washington està mantenint converses amb els iranians una altra vegada per arribar a un acord. El president nord-americà afirmava, una vegada més, que "tenim possibilitats que passi alguna cosa". Aquest dilluns la Casa Blanca havia aturat els bombardejos per facilitar el clima diplomàtic.

La crisi dins del matrimoni està enterbolida per la creixent antipatia dels nord-americans cap a Netanyahu i Israel. Un sentiment que no és exclusiu dels votants demòcrates, sinó que també ha crescut durant l'últim any entre les bases republicanes. Tal com assenyala un sondeig del Pew Research, el 57% dels republicans entre 18 i 49 anys té una opinió desfavorable d'Israel, enfront del 50% de 2025.

En part, això es vincula amb el cisma que ha provocat la guerra amb l'Iran entre les bases trumpistes. En bombardejar Teheran, el republicà va trencar amb una de les seves grans promeses de treure el país dels conflictes exteriors. Ara, cinc mesos després, el conflicte torna a estar a la vora de l'abisme d'una guerra total.