El Govern espanyol recolza el seu pols amb els EUA en el sentiment antibel·licista i el rebuig a Trump de la ciutadania

"No estem sols, la societat espanyola és pacifista". A Moncloa responen d'aquesta manera davant el "marc que vol instal·lar la dreta" sobre un aïllament d'Espanya després del seu posicionament contra els atacs dels EEUU a l'Iran. El Govern de Pedro Sánchez ha marcat posició pròpia a la UE i les bases de Rota i Morón no seran usades per aquestes operacions. El PP acusa l'Executiu de no estar alineat amb les "democràcies liberals" i a l'equip de Sánchez defensen que l'alineació és amb el sentiment de la ciutadania.

En aquest sentit, van ser molt reveladores les frases pronunciades dimarts pel ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, durant la roda de premsa oferta a la Moncloa després del Consell de Ministres. "La posició del Govern representa el sentiment aclaparadorament majoritari de la societat espanyola", va afirmar Albares. Segons el ministre, hi ha més persones que segueixen creient en el multilateralisme o el diàleg". Albares va incidir que el Govern d'Espanya "acompanya" el sentiment majoritari dels espanyols en defensa d'un ordre internacional basat en regles.

Què hi ha darrere d'aquesta afirmació? Fonts governamentals consultades destaquen que la immensa majoria dels estudis demoscòpics reflecteixen el caràcter pacifista i contrari als conflictes bèl·lics de la societat espanyola. Una cosa que s'ha mantingut de manera històrica en altres operacions militars com la guerra de l'Iraq o la Guerra del Golf de principis dels anys 90. La Moncloa no té encara dades sobre els atacs dels EUA i Israel a l'Iran i la resposta d'aquests.

Des del Govern d'Espanya s'ha assenyalat des del cap de setmana passat la seva "coherència" respecte a altres conflictes similars. Especialment per la intervenció de Donald Trump a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro. A finals de gener del 2026 el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va incloure una sèrie de preguntes sobre el succeït. Entre les conclusions destacaven dades com que el 50,3% dels consultats pensava que Trump "no havia actuat correctament".

A més el 71,8% considerava que el president dels EEUU va vulnerar el Dret Internacional i la carta de Naciones Unidas Unides i el 61,5% considerava Trump Trump havia "posat en perill la pau mundial". Un estudi elaborat per Sociométrica al gener per El Español destacava que un 64,2% dels enquestats pensava que en l'operació no es va respectar el dret internacional.

També a finals de gener es va publicar a Le Grand Continent un altre estudi a nivell europeu en què es reflectia que per una majoria d'espanyols, el 65%, la política exterior de Trump es defineix com basada en "la recolonització i depredació de recursos".

European Council on Foreign Relations (ECFR), un think tank europeu, va elaborar al maig de l'any passat un estudi preguntant sobre si la reelecció de Trump com a president dels EUA era perillós per a la pau mundial i per a cadascun dels països europeus. Els resultats van reflectir que un 63% dels espanyols pensen que el líder nord-americà és un risc per a la pau mundial i el 66% que és un perill per al nostre país.

Atacs Israel a l'Iran

En el Govern espanyol tenen també molt presents dades obtingudes després d'anteriors atacs d'Israel a l'Iran. Al juliol de 2025 ja va haver-hi preguntes del CIS sobre aquest tema després d'un intercanvi de bombardejos entre aquests països i els EUA. El 77% de les persones enquestades mostrava algun grau de preocupació pel conflicte. El percentatge s'elevava encara més entre els votants del PSOE o Sumar.

Encara abans, a l'octubre de 2024, Instituto DYM va elaborar un estudi per 20 Minutos. En ell els espanyols es mostraven contraris al fet que Israel portés a terme accions ofensives anunciades contra objectius militars no nuclears iranians. Tornant a l'actualitat, el CIS del gener marcava que més del 80% de les persones consultades en l'enquesta mostraven preocupació pel conflicte a Orient Pròxim.

Tampoc deixen de recordar a Moncloa el rebuig social que van generar altres conflictes en les últimes dècades. Especialment a la guerra d'Iraq del 2002 i 2003, el CIS va publicar el setembre del 2002 que més del 66% estava en contra de realitzar alguna intervenció internacional a l'Iraq. El febrer del 2003 una enquesta publicada a la Cadena SER destacava que més del 90% dels espanyols es declarava en contra d'una intervenció militar en aquest país i un 67% rebutjava la participació espanyola, encara que l'operació tingués aval de l'ONU.

Respecte a la guerra del Golf, el setembre del 1990 Instituto Demoscopia realitzava un sondeig per El País en el qual es concloïa que la majoria de la ciutadania, el 54% estava en contra de la participació directa d'Espanya a la guerra. I un 48% rebutjava l'enviament de tres vaixells de guerra al Golf per part del Govern espanyol.

Amb tot això sobre la taula, la Moncloa no comprenen el posicionament polític del PP i d'Alberto Núñez Feijóo. "Estan a favor d'enviar tropes? No ho diuen, juguen amb l'el·lipsi", es pregunten les fonts consultades. La ministra portaveu del Govern, Elma Saiz, ha carregat aquest dimarts des de Moncloa contra les acusacions dels populars: "Confondre el respecte al Dret i al Govern amb un suposat suport al règim que hem condemnat és, ni més ni menys, un intent de treure rèdit fins i tot en situacions d’extrema gravetat com aquesta", ha afirmat.

Albares a més va incidir, davant les crítiques de la dreta, que quan es va reconèixer l'Estat de Palestina també es va criticar la suposada soledat d'Espanya: "En altres moments se'ns va dir que estàvem sols, però només erem els primers", va apuntar.