Europa davant l'abisme de renunciar a ser Europa: podria sobreviure en un món sense regles?

"Ja no podem confiar en el sistema basat en regles com l'única forma de defensar els nostres interessos (...) Europa ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, d'un món que se n'ha anat i que no tornarà". Ursula von der Leyen va arrencar la setmana amb una mena de renúncia als tractats fundacionals de la Unió Europea. Ho va fer enfront d'un mapamundi lluminós i sobre la moqueta de la Conferència Anual d'Ambaixadors de la UE, custodiada per quatre banderes amb les dotze estrelles grogues que representen -precisament- la unitat, la solidaritat i l'harmonia. "La Unió Europea es va fundar com un projecte de pau. El compromís indestructible amb (...) els principis de la Carta de les Nacions Unides i amb el dret internacional és tan fonamental ara com ho era en el moment de la nostra creació", va rectificar aquest dimecres la líder comunitària. Entre la primera cita i la segona, van passar menys de 48 hores.

El discurs inicial de la política alemanya va desencadenar una allau de crítiques, tant a Brussel·les com a la resta de les capitals de la UE. El president del Consell Europeu, António Costa, va ser un dels primers a desdir Von der Leyen. "Els europeus hem de defensar l'ordre internacional basat en normes, hem de defensar els principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides, tal com recullen els nostres tractats", va deixar anar el portuguès. "Correspon al Consell Europeu fixar posició pel que fa a la posició exterior", va recordar Teresa Ribera, vicepresidenta de la Comissió Europea. "El dret internacional és una premissa bàsica no només des del punt de vista moral i de construcció de la pau, també des del punt de vista de la seguretat de l'espai europeu", va continuar l'exministra, abans de reconèixer les seves "discrepàncies" amb la cap comunitària. El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, també es van desmarcar de les declaracions inicials de Von der Leyen.

Les declaracions de Von der Leyen van provocar una allau de crítiques, tant a Brussel·les com a la resta de les capitals de la UE

"La Unió Europea no només és Ursula von der Leyen. Les competències en política exterior les té -de fet- António Costa, que va intervenir dimarts per fer una defensa explícita del dret internacional. El que vam veure [amb la mandatària alemanya] va ser un exercici d'extralimitació claríssima de les seves funcions", insisteix José Luis de Castro, catedràtic de Relacions Internacionals i director del departament de Dret Públic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). La presidenta ha rectificat i -de manera implícita- ha acceptat l'error de forma i fons en les seves declaracions, unes declaracions el contingut de les quals escapa de les seves competències i que no responen a una posició consensuada entre els Estats membres", insisteix Mariola Urrea, catedràtica (acreditada) de Dret Internacional i de la UE en la Universitat de La Rioja. Com s'ha configurat històricament la Unió Europea? Quin futur té una comunitat basada en regles en un món sense regles?

Les regles, "líquid amniòtic" de la UE

Von der Leyen rep crítiques des que va arrencar la -nova- espiral de conflictes a l'Orient Mitjà, tant per assumir funcions que no li corresponen com per alinear-se públicament amb els Estats Units i Israel. La líder comunitària va assegurar que "no hauria de vessar-se cap llàgrima per un règim" com el de l'Iran, que "va empresonar i torturar els seus propis ciutadans". I encara es resisteix a qualificar de genocidi els atacs continuats de Tel-Aviv sobre la Franja de Gaza. El conat de renúncia al dret internacional que va fer aquest dilluns va ser l'última estocada d'un lideratge que fa mesos que està en dubte, la fractura més seriosa amb els tractats fundacionals de la Unió Europea.

"La presidenta té raó en una cosa: el món ha canviat. El continent ha d'avançar cap a una política comuna de seguretat més potent, coordinada i assertiva, però sense oblidar que la defensa del multilateralisme forma part de l'ADN de la Unió Europea. La seguretat no és incompatible amb el respecte dels tractats i -molt menys- del dret internacional", reivindica el professor José Luis de Castro. "Les violacions del dret internacional -per part de qualsevol actor- hem d'abordar-les amb contundència i de manera clara, perquè, si no, correm el risc d'erosionar més encara el sistema basat en normes tal com el coneixem. Els mateixos països europeus podrien -de fet- convertir-se en víctimes d'aquesta nova lògica", insisteix Chris Coulter, directora executiva de la Fundació Berghof, una organització alemanya que treballa a la recerca de solucions pacífiques per als conflictes armats.

Aquest és un escenari que també contempla Janina Dill, professora de Seguretat Global a la Universitat d'Oxford. "La Unió Europea sempre s'ha configurat -almenys, històricament- com una unió de democràcies basada en l'Estat de Dret. Si Brussel·les no exigeix als seus aliats el compliment de les regles de l'ordre mundial, quan vulgui invocar aquestes mateixes regles davant dels seus adversaris, patirà les conseqüències del seu debilitament", adverteix la investigadora britànica. Turquia ha interceptat en els últims dies dos míssils balístics iranians. El Regne Unit també va denunciar que un dron "llançat des del Líban" va atacar l'1 de març una base britànica a Xipre.

Turquía ha interceptat dos míssils balístics iranians. Un dron "llançat des del Líban" va atacar l'1 de març una base britànica a Xipre

La necessitat d'avantposar la legalitat als deliris de poder és una màxima en la qual reparen gairebé tots els experts consultats per Público, forma part, matisen, de la idiosincràsia de les institucions comunitàries. "La Unió Europea no només neix com un projecte de pau, sinó que és precisament l'ecosistema basat en regles que sorgeix després de la Segona Guerra Mundial el que permet construir una organització tan jurídica, política i econòmicament sofisticada com ho és la UE. Aquest món basat en regles constitueix, de fet, el líquid amniòtic en què es desenvolupa la comunitat", resumeix Mariola Urrea. L'última paraula la tenen, a més, els governs en clau nacional. "La política exterior continua sent competència pròpia de cada Estat. Els dirigents de cada un dels països poden decidir si volen acostar-se més o menys a cadascun dels seus socis", deixa anar Montse Pintado, professora de Relacions Internacionals a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

Europa, perduda en un sistema sense regles?

Von der Leyen va parlar aquest dilluns d'"un món que se n'ha anat i no tornarà". El món que desapareix és el del "vell ordre mundial". El món d'abans de Donald Trump, Vladímir Putin o Benjamin Netanyahu. El que es queda, un en el qual prevalen els interessos dels més forts: Estats Units, Rússia, la Xina o Israel. Les declaracions de la dirigent alemanya van suposar un salt -qualitatiu i quantitatiu- en la posició històrica de la Unió Europea, vulnerant fins i tot les bases dels seus tractats i els principis de la Carta de les Nacions Unides. Von der Leyen va recollir cable el mateix dimecres, per defensar el seu "compromís indestructible" amb el dret internacional. Quina posició ocuparien els països europeus en un món regit per la llei de la selva? El continent seria el gran damnificat, almenys, així ho veuen els acadèmics que han parlat amb Público.

"La Xina, Rússia o els Estats Units poden funcionar en un sistema sense regles. La Unió Europea poc pot fer. L'única possibilitat que tenen els països membres de jugar un paper -qualsevol- en el tauler internacional passa per defensar un món amb normes i encaminat al multilateralisme, sense oblidar, això sí, que fan falta instruments d'actuació en matèria de defensa i seguretat", reconeix José Luis de Castro. "Europa i els Estats Units són sens dubte els actors que més s'han beneficiat de l'ordre internacional liberal i de l'estabilitat relativa que ens ha proporcionat la progressiva normativització de les relacions internacionals. Von der Leyen i Costa han evidenciat amb les seves declaracions contradictòries que el continent està tractant de respondre a un entorn en el qual es mou de forma més maldestra i menys influent", insisteix Montse Pintado.

Chris Coulter, directora executiva de la Fundació Berghof, reconeix que "el sistema internacional s'està tornant més inestable", però no per això els països europeus han de renunciar als seus valors ni a "una concepció més àmplia" de la seguretat. "La UE va sorgir com un projecte regional de pau, basat en la cooperació i el foment de la confiança. El continent encara és a temps de promoure enfocaments d'aquest tipus més enllà de les seves fronteres: no seria només una elecció normativa, també un avantatge estratègic", recalca la també exassessora dels departaments d'afers exteriors en els governs de Colòmbia i Suècia. Mariola Urrea coincideix amb aquesta tesi i afegeix, a tall de conclusió: "La UE ha de defensar unes relacions internacionals basades en el respecte del dret no només per convicció, sinó també per qüestió de pura necessitat i supervivència. És un exercici de resistència enfront de la barbàrie".