De la Espriella, l'advocat mediàtic que pretén governar Colòmbia amb la "motoserra" de Milei i la repressió de Bukele

La mitjana de les enquestes el situava com a segon en la carrera presidencial, rondant un 34-38% de vot que ja semblava un sostre; i molts en l'oficialisme es van permetre pensar que Iván Cepeda podia fregar la majoria absoluta aquest diumenge. No va passar res d'això. Amb el 100% de les meses escrutades, Abelardo de la Espriella (Bogotà, 1978) va ser el candidat més votat de la primera volta —10.361.413 vots, el 43,74%, davant del 40,90% de Cepeda i el 6,92% de Paloma Valencia— i es va convertir en la gran sorpresa de la nit electoral colombiana.

No va guanyar la presidència: el sistema exigeix majoria absoluta i hi haurà segona volta el 21 de juny, però arribarà a aquesta cita amb el vent de cara i, sobretot, havent ocupat per complet l'espai de la dreta tradicional. L'uribisme, que durant dues dècades va organitzar la política nacional, va quedar reduït a un dígit. Un gris 6% de la senadora Paloma Valencia.

Hi ha una imatge que condensa la jornada i il·lustra qui és el possible futur president del país. De la Espriella va celebrar els seus resultats en una plataforma sobre el riu Magdalena, a Barranquilla, amb pantalles gegants, pirotècnia i vallenato —sonava Que me coma el tigre, en al·lusió al sobrenom, El Tigre, amb què es fa dir—, vestit amb la samarreta groga de la selecció i, segons les cròniques, protegit dins d'una cabina a prova de bales. "Més de 10 milions de colombians van confiar en El Tigre, es van unir a la manada", va proclamar, acompanyat de la seva dona i els seus fills, també de groc. La samarreta no va ser casual: la campanya va demanar als seus simpatitzants que anessin a votar amb ella, i el Pacte Històric la va denunciar com un ús oportunista d'un símbol nacional amb fins electorals. El futbol com a bandera i els símbols patris com a embolcall.

Perquè De la Espriella és, abans que res, un outsider que beu i atia amb intel·ligència el malestar antipolític d'un país de baixa confiança institucional. Ha sabut canalitzar el vot antipetrista, agitant el fantasma del comunisme; i el vot antipolític, reivindicant-se com un líder sense lligams partidistes.

És defensor de la "família tradicional" i contrari a l'avortament

Advocat penalista de causes mediàtiques i empresari sense un sol càrrec públic a l'esquena, encarna la versió colombiana de les noves dretes radicals. Promet governar amb la repressió de Bukele, la "motoserra" de Milei i el discurs antiestablishment de Trump; quan Washington va sancionar Petro en plena disputa diplomàtica, ho va celebrar a les xarxes socials amb un concís "Yeah!". El seu catàleg programàtic no té matisos: va prometre acabar amb els diàlegs de pau amb els grups armats i augmentar la pressió militar als territoris on operen, i ha arribat a plantejar treure Colòmbia de l'OEA i de l'ONU.

La seva moral pública no deixa lloc a dubtes sobre el país que imagina. Defensor de la "família tradicional", contrari a l'avortament i partidari de la pena de mort per als assassins de nens. De la Espriella ha fet de la provocació identitària un recurs de campanya. L'episodi més revelador va arribar a la consulta per a l'elecció de candidats de la dreta, quan durant una entrevista va ridiculitzar el llavors precandidat Juan Daniel Oviedo per la seva orientació sexual. "A mi hi ha 'vainas' de Juan Daniel que tampoc m'agraden i no les dic. Això meu es resol posant-se les mitges. El que no m'agrada de Juan Daniel, difícil que ho arrecli", va dir. Un fet que va generar polèmica al país i del qual va sortir al pas assegurant que es tractava d'una broma.

Diumenge a la nit ho va resumir en un binomi de "llibertat o comunisme", al més pur estil d'Isabel Díaz Ayuso. "Defensarem la pàtria per la raó o per la força", va dir el candidat.

Les polèmiques causes que va defensar com a advocat

La seva trajectòria explica bona part del personatge. Va fer fama i fortuna defensant clients d'alt voltatge: l'empresari colombo-veneçolà Álex Saab —a qui els Estats Units assenyalen com a presumpte testaferro de Nicolás Maduro i del qual l'advocat assegura haver-se desvinculat el 2019, quan va saber d'aquesta relació—, o el financer David Murcia Guzmán, protagonista d'una de les estafes piramidals més grans del país. També va exercir com a advocat defensor d'Alberto Santofimio Botero, l'exministre declarat culpable el 2007 com a instigador de l'assassinat del candidat presidencial Luis Carlos Galán.

Fuig, això sí, de l'etiqueta amb què el petrisme i bona part de la premsa el situen. Interpel·lat per si és d'"extrema dreta", el seu equip respon que és d'"extrema coherència".

En l'heterogènia coalició que el recolza convergeixen un mosaic de reservistes i retirats de l'Exèrcit, esglésies neopentecostals i evangèliques, elits regionals i llibertaris a l'estil Milei.

La reconfiguració de les coordenades de la dreta

La seva victòria reconfigura les coordenades de la dreta colombiana, històricament radicalitzada des del triomf d'Uribe. Tant Paloma Valencia com el mateix Uribe, el seu padrí polític i fins diumenge rival polític, ja han demanat el vot per a El Tigre a la segona volta per frenar el que anomenen el "comunisme". La criatura ha acabat absorbint qui la va engendrar.

Està per veure si l'advocat aconsegueix consolidar i ampliar els seus suports. Una tasca àrdua per a una candidatura amb una escassa estructura organitzativa pal·liada per l'ús de les xarxes socials. Defensores de la Patria, fórmula per la qual De la Espriella ha concorregut a la cita electoral, és un moviment amb una representació parlamentària gairebé testimonial: només un diputat i quatre senadors en les recents eleccions legislatives. Unes xifres que anticipen inestabilitat parlamentària i que exigirien un regateig legislatiu esgotador.

Queden tres setmanes i un país partit en dos. Cepeda, que ha sembrat dubtes sobre el recompte i parla de meses amb "votacions atípiques", haurà de convèncer una franja moderada sense renunciar al nucli petrista que el sosté. De la Espriella sortirà a capitalitzar el vot de la por i el suport, ara explícit, de tota la dreta.