Els 90.000 milions per a Ucraïna divideixen la UE: Alemanya vol comprar armes a Trump mentre França i Espanya s'hi resisteixen

Les divisions a la Unió Europea, i especialment entre Alemanya i França en matèria militar, són una constant. Berlín, que lidera un bloc de països del nord i de l'est del continent històricament més partidari del paraigua militar del Pentàgon, sempre aposta per mantenir els vincles en defensa amb Washington i es mostra més aviat reticent a reduir aquestes interdependències.  

En canvi, París, normalment juntament amb països del sud-oest del bloc comunitari, defensa una Europa més autònoma en matèria militar respecte dels EUA, sobretot des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i el seu desinterès per la seguretat que la potència nord-americana brinda als aliats europeus des del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta vegada la divisió entre Alemanya i França, que són els dos estats membres més influents, torna arran de l'ús que es planteja permetre fer a Ucraïna dels 90.000 milions d'euros que la Unió Europea pretén enviar a partir de la primavera en forma de préstecs. Mentre que el bloc liderat pel país alemany vol que Kíiv pugui comprar amb part d'aquests diners armes fabricades als Estats Units, França defensa limitar-ho a armament europeu, amb la intenció de potenciar la indústria bèl·lica del bloc comunitari i guanyar autonomia militar respecte de Washington.

Espanya també es mostra partidària d'aquesta major autonomia respecte de Washington en l'actual context geopolític. Segons explica la Moncloa a Público, prefereix que el Govern de Volodímir Zelenski només inverteixi els diners dels nous eurobons en armes europees, informa Sato Díaz. Segons afirmen també fonts del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació dirigit per José Manuel Albares, "Espanya sempre ha treballat en pro d'un principi de preferència europea, aplicat de manera gradual i flexible".

El primer país que es va mostrar partidari que Ucraïna pogués comprar més armes estatunidenques amb el préstec de la UE va ser els Països Baixos. En concret, la Haia vol que almenys es puguin gastar uns 15.000 milions d'euros en la indústria armamentística del país de Trump. En la mateixa línia, segons informa el diari Financial Times aquest dimarts, Alemanya argumenta que hi ha recursos militars que la indústria europea no pot oferir a Ucraïna, especialment pel que fa a la defensa aèria. Entre el material bèl·lic més destacat que Berlín posa com a exemple hi ha els sistemes de míssils estatunidencs Patriot.

Malgrat les constants amenaces i humiliacions de Trump a la Unió Europea, l'oposició de França a permetre a Ucraïna comprar armes estatunidenques no compta amb el suport de la Comissió Europea, liderada per l'alemanya conservadora Ursula von der Leyen. El comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, ha afirmat en més d'una ocasió que Ucraïna necessita poder adquirir tecnologia estatunidenca i que, ara com ara, la indústria europea no pot satisfer totes les necessitats del país de Zelenski en el seu conflicte contra Rússia.

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també ha sortit a defensar la posició del bloc que lidera Alemanya. "No és hora d'actuar pel nostre compte, posar barreres entre nosaltres i fer que augmentin els costos, es compliqui la producció i es freni la innovació. Al contrari, hem d'aprofitar encara més les nostres respectives fortaleses", ha defensat l'ex primer ministre neerlandès, que és molt pròxim a l'actual president dels Estats Units.

De fet, Rutte i Trump, a base d'amenaces, han aconseguit justament el contrari dels objectius de la Unió Europea de guanyar autonomia militar respecte del Pentàgon i han empès els aliats europeus a continuar comprant armes estatunidenques. Un dels programes més destacats en aquest sentit és el PURL (Llista de Requisits Prioritaris per a Ucraïna, per les seves sigles en anglès), al qual també s'ha adherit Pedro Sánchez, malgrat les seves crítiques al pla de rearmament de la UE que impulsa el president dels Estats Units. En total, Trump, que ha tallat en sec les ajudes i l'enviament d'armes a Ucraïna, ha aconseguit a través d'aquest programa que els aliats europeus comprin armament estatunidenc per un valor de 4.000 milions d'euros.

La divisió de la UE  

No és la primera vegada que la Unió Europea es divideix sobre si deixar de comprar armes estatunidenques o mantenir aquests vincles amb la potència nord-americana. El debat va aflorar amb molta força arran del Pla de Rearmament impulsat per la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, que en total pretén mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en quatre anys. Alguns països, com França, demanen que aquests diners, sobretot els préstecs per a compres d'armes de Brussel·les, vagin destinats a potenciar la indústria de la Unió Europea o d'aliats com el Regne Unit o Noruega. En canvi, hi ha altres socis que es mostren partidaris d'incloure-hi les fàbriques estatunidenques i subratllen que l'important és rearmar-se i ajudar Ucraïna com més aviat millor i de la manera més eficient.

Relacionat amb aquest tema

De la guerra d'Ucraïna als aranzels: les vegades que la UE ha abaixat el cap davant Trump el 2025

Gerard Fageda

En aquest debat, està clar, no es poden deixar al marge les pressions del president dels Estats Units. A més del fet que Trump ha deixat de banda les ajudes a Ucraïna, cosa que obliga la UE a doblar els seus esforços, vol que els aliats europeus incrementin les compres d'armes estatunidenques. Així, el fet que hagi obligat els països europeus a augmentar la seva despesa militar fins al 3,5% del seu producte interior brut (PIB) és tot un negoci rodó per a Trump: estalvia en ajuda a Ucraïna i obté més diners europeus per a la indústria estatunidenca.