EUA tutela un lent acostament entre chavisme i oposició sense eleccions a la vista

Set mesos després del segrest de Nicolás Maduro i sis setmanes després del tràgic doble sisme que va colpejar el país, Veneçuela inicia un incert i opac procés de diàleg afavorit i vigilat per l'Administració Trump. Es tracta del primer acostament entre Govern i oposició des que els Estats Units ataqués el país el 3 de gener i capturés el president, avui a Nova York acusat de narcotràfic i terrorisme. Des de llavors el país caribeny és dirigit, amb el beneplàcit nord-americà, per Delcy Rodríguez, que va ser la número dos de Maduro. Avui, el seu germà, Jorge Rodríguez, dirigeix el chavisme en la negociació.

La taula es va instal·lar aquest dijous dins de la base aèria de La Carlota, a Caracas. Només es va permetre entrar als fotògrafs, en rondes d'un minut. No hi va haver declaracions ni preguntes, i cap delegació va ensenyar cap document. Va quedar la foto de dues comissions cara a cara, gest seriós i sense encaixada de mans.

D'aquesta primera trobada només va transcendir un "comunicat conjunt" que les dues parts van difondre en xarxes socials. El text assegura que les parts es declaren en "sessió permanent fins al 12 d'agost" i subscriuen els principis de "negociar de bona fe, buscar una solució política, pacífica i constitucional, reconèixer-se mútuament i informar el país dels avenços".

A la taula no hi ha ni María Corina Machado, Nobel de la Paz 2025, ni un calendari electoral: el mateix Govern nord-americà ha refredat l'opció d'acudir a les urnes a curt termini.

Davant seu Dinorah Figuera dona de confiança del Departament d'Estat i diputada electa a l'Assemblea Nacional de 2015, les últimes eleccions legislatives que els Estats Units reconeix. Presideix una cambra que durant anys va actuar com una mena de pretès "govern a l'exili" amb escàs impacte -aquesta mateixa Assemblea va ser la impulsora del govern "de facto" de Juan Guaidó-. Figuera no suscita consens entre totes les faccions opositores i diverses han rebut la trobada amb escepticisme, encara que eviten criticar obertament un procés dirigit per Washington. Aquesta és justament la diferència entre aquest intent i la dotzena que el va precedir des del 2014: el suport explícit de la Casa Blanca i la influència que Trump té ara a les dues parts.

La delegació opositora va aterrar dimecres a l'aeroport General José Antonio Anzoátegui, a Barcelona, a uns 300 quilòmetres a l'est de Caracas, i va viatjar per carretera fins a la capital. Figuera, que va sortir del país en 2018 i viu a València, va arribar amb els exdiputats Marco Aurelio Quiñones, Juan Miguel Matheus, Ramón López, Jorge Millán i Sergio Vergara, quasi tots residents fora del país. Del costat chavista negocien, al costat de Rodríguez, l'excanceller Jorge Arreaza i la ministra Ana María Sanjuán entre altres.

Una taula sense calendari electoral

Res indica que això sigui l'arrencada d'una transició amb dates. L'agenda que Figuera va descriure en arribar té tres potes: una taula prioritària per a les víctimes del terratrèmol la recomposició del Consell Nacional Electoral —l'àrbitre dels comicis— i la "reinstitucionalització del país", que inclou renovar el Tribunal Suprem i "garantir els drets polítics i civils". La mateixa dirigent va avançar que el primer producte formal del treball no es presentarà, previsiblement, fins al desembre. Va agrair a més l'acompanyament del secretari d'Estat, Marco Rubio, el departament del qual va saludar la instal·lació com una "oportunitat única".

Washington és a Caracas impulsor, àrbitre i part. En una entrevista amb Fox News difosa diumenge, Rubio va ordenar les prioritats sense embuts: primer estabilitzar el país per evitar "una guerra civil, migració massiva, disturbis civils"; després, un marc legal que permeti als inversors "entrar i invertir de manera segura"; i només al final, eleccions. Va citar com a model les transicions d'Europa de l'Est i va definir el paper nord-americà com el de facilitador. Dimarts va demanar "persistència i una mica de paciència". Trump ja havia dit al juliol que el país no està llest per votar.

L'ordre d'aquests factors no és casual. Washington administra l'esquema de llicències que decideix quines companyies poden operar a Veneçuela i on va el cru, i reparteix els ingressos amb Caracas a través d'un fons gestionat des dels Estats Units. La producció ha pujat un 27% des del gener. El terreny legal el va aplanar la pròpia Delcy Rodríguez amb la reforma de la Llei Orgànica d'Hidrocarburs, aprovada al gener i reglamentada al juliol, que permet per primera vegada en cinc dècades que empreses privades explorin, produeixin i comercialitzin cru mitjançant contractes amb l'Estat, trencant el monopoli que fins ara tenia la petroliera estatal PDVSA.

La Casa Blanca prioritza el pragmatisme sobre la ideologia. Per controlar els recursos veneçolans i reduir la influència de la Xina i Rússia en el que era el seu alfil sud-americà no cal escapçar el chavisme; n'hi ha prou amb controlar-lo. I necessita, almenys a curt i mitjà termini, un aparell institucional i econòmic que l'oficialisme segueix ocupant per complet.

Les esquerdes dins de l'oposició

María Corina Machado va sortir de Veneçuela el 9 de desembre de 2025 rumb a Oslo per recollir un Premi Nobel envoltat de polèmica. No ha tornat. Va prometre el retorn des de Noruega, però ha viscut fora el semestre més convuls de la història recent del país, inclòs el terratrèmol. Ni ella ni Edmundo González participen en la taula; tots dos han dit que no la bloquejaran, però que jutjaran per resultats verificables. Rubio ha dit que Machado podria tenir algun paper en la transició, però no concreten quin.

El diàleg ha tornat a evidenciar les esquerdes d'una oposició mai homogènia. Recolzen el mecanisme Primer Justícia, el partit de centredreta de l'excandidat presidencial Henrique Capriles, que el presenta com una oportunitat per avançar cap a eleccions lliures sense renunciar al lideratge de María Corina Machado i Edmundo González; Voluntad Popular, la formació fundada pel també excandidat presidencial Leopoldo López; i Un Nuevo Tiempo, el partit de l'exgovernador del Zulia Manuel Rosales. Més crítica s'ha mostrat Acción Democrática, l'històric partit socialdemòcrata dirigit per Henry Ramos Allup, que qüestiona la designació de Dinorah Figuera i sosté que un procés d'aquesta naturalesa ha de comptar amb tots els partits de la Plataforma Unitaria i amb Machado. El mateix Capriles ha advertit que qualsevol negociació que l'exclogui està "condemnada a fracassar".

L'esquerda que s'obre al chavisme

El 28 de juliol, aniversari del naixement de l'expresident Hugo Chávez, vint-i-nou dirigents de l'anomenat chavisme originari es van reunir a Maracay i van signar una carta oberta que rebutja "qualsevol forma de tutela o dominació" sobre el país. El text reclama recuperar el maneig sobirà dels ingressos del petroli, avui dipositats en un fons administrat per Washington, i exigeix que la negociació s'acordi "sense cap ingerència estrangera". El text carrega contra l'executiu de Rodríguez sense anomenar-la explícitament i posa de manifest la tensió creixent entre les bases més ideologitzades i la direcció del partit.

Entre els signants figuren l'exministre Reinaldo Iturriza, el diputat Tony Boza, l'exdiputada Aurora Morales i, sobretot, Elías Jaua Milano. Vicepresident executiu, canceller i ministre en mitja dotzena de carteres fins al 2018, Jaua representa el chavisme intel·lectual que va quedar desplaçat per les disputes internes i conserva ascendent sobre diversos quadres mitjans. En un escrit propi ha advertit que la situació s'agreuja pel desembarcament de tropes nord-americanes a La Guaira i pel silenci dels dirigents "amb veuria permissada", més interessats, diu, a col·laborar amb el pla de Trump que a preservar la dignitat de la República. També ha rebutjat els acords de reconstrucció signats amb Israel després dels sismes.

Les crítiques més frontals arriben, no obstant, des d'un altre flanc. La diputada i exministra Iris Varela ha despatxat el procés com "una falsedat". I Mario Silva, que durant una dècada va conduir La Hojilla, el programa des del qual la televisió estatal marcava la línia de l'oficialisme, ha estat més explícit: “Els que ens van entregar ja fan plans per salvar-se”. Tots dos van encapçalar el 24 de juliol una concentració a la plaça Bolívar de Caracas on es van cremar banderes dels Estats Units i Israel.