Les batalles electorals decisives que podrien deixar Trump sense el control del Congrés

A hores d'ara, no calia que Donald Trump ho explicités, però les eleccions de mig mandat del proper 3 de novembre s'han convertit en un plebiscit sobre la seva presidència. Això, d'entrada, no tindria per què ser gens excepcional: les midterms, que se celebren cada quatre anys i coincideixen just a l'equador dels mandats presidencials, acostumen a ser una cita grisa precisament perquè sempre surt damnificat el partit que és a l'Executiu. Però en aquesta ocasió, els comicis es produeixen després de gairebé dos anys turbulents de Trump en el poder.

El 2024, Trump va tornar al poder amb la perspectiva d'una presidència còmoda. Amb una majoria conservadora al Suprem ja assentada –que aquell estiu li havia concedit immunitat presidencial–, el republicà va aconseguir la Casa Blanca i erigir també una ajustada majoria a les dues cambres del Congrés. El magnat tornava per la porta gran amb una trifecta en què els demòcrates, en minoria tant a la Cambra dels Representants com al Senat, tenien poc marge per frenar la seva agenda.

El control ferri de Trump sobre el partit també li va permetre doblegar els seus legisladors a voluntat —amb petites excepcions, com la publicació dels papers d'Epstein— i adoptar una presidència pràcticament unilateral. El magnat es va embarcar en la guerra de l'Iran sense consultar amb el Congrés i des d'aleshores ha estat torejant el Capitoli per seguir amb el seu pla. El problema és que aquesta complaença ara sortirà molt cara als legisladors i al mateix Trump, que retenia la majoria a les dues cambres per un nombre molt ajustat.

Les midterms serveixen per renovar per complet la Cambra dels Representants i un terç del Senat. A la Cambra dels Representants, actualment els republicans controlen 218 escons de 435, és a dir, tenen el mínim just per poder ser majoria. Els demòcrates tenen 214 escons, a més de dues vacants i un congressista independent. Es tracta de Kevin Kiley, del tercer districte de Califòrnia, que va abandonar el Partit Republicà aquest any, però segueix com a membre de la Cambra.

Com que tots els seients estan en joc, els demòcrates, que actualment tenen 214 legisladors, només necessiten sumar quatre seients dels 21 que es dibuixen com a clau, a més de mantenir els que ja tenen. Des que va començar l'any, les enquestes preveien que els demòcrates poguessin arrabassar el control d'aquesta cambra amb relativa facilitat. Un pronòstic que s'ha anat reforçant a mesura que han passat els mesos i s'ha encarit el cost de vida.

El més interessant i inesperat és la contesa per al Senat. En aquestes eleccions, dels 100 escons que conformen la cambra alta, 35 van a les urnes aquest novembre. Trump va aconseguir controlar-lo gràcies a una ajustada majoria de 53 senadors (el mínim per a la majoria són 50). D'entrada, no semblava probable que els demòcrates tinguessin opcions de disputar el control al magnat, ja que necessiten tenir almenys 51 senadors per aconseguir el Senat. Una majoria de 50 no seria suficient, ja que en aquest cas el vicepresident JD Vance tindria el vot per desempatar.

Per arribar als 51 escons, els demòcrates necessiten canviar de color almenys quatre estats, a més de defensar la resta de seients que tenen en joc. D'aquestes 35 curses que hi ha en joc, unes 13 són les més importants, tot i que són set les que s'han convertit en terreny disputat. Carolina del Sud i Nebraska són dos estats que, de moment, segueixen tenyits de vermell i no s'esperen sorpreses. Al costat demòcrata hi ha quatre estats que també es mantenen ferms: Minnesota, Carolina del Nord, Geòrgia i Nou Hampshire.

Set carreres en disputa al Senat

Els set estats que seran clau per determinar el control del Senat són Michigan, Maine, Ohio, Iowa, Kansas, Alaska i Texas. D'aquest grup hi ha dues conteses especialment calentes: les de Michigan i Texas. En tots dos estats, els demòcrates no només tenen opcions de guanyar, sinó també de fer història. A Michigan, el progressista Abdul El-Sayed, si aconsegueix imposar-se al seu rival republicà, Mike Rogers, podria fer història i convertir-se en el primer senador musulmà. El seu triomf, a més, demostrarà que una agenda d'esquerres pot ser competitiva en estats frontissa.

A Texas, l'èpica augmentaria si el demòcrata James Talarico aconsegueix tenyir de blau aquest bastió republicà: seria la primera vegada que això passa des del 1976, quan l'expresident Jimmy Carter va aconseguir guanyar a l'estat del sud. En un paral·lelisme destacable, Carter sempre va tenir molt present el cristianisme en la seva vida política, igual que Talarico, un jove pastor presbiterià que està aconseguint penetrar entre l'electorat trumpista gràcies a un discurs que integra mesures econòmiques d'esquerres amb la moral cristiana. Tampoc ajuda que el seu rival, el republicà Ken Paxton, estigui marcat per polèmiques investigacions de corrupció mentre va ser fiscal general.

A Iowa, les enquestes dibuixen una estreta disputa entre el demòcrata Josh Turek i la seva rival republicana Ashley Hinson. La raó de la remuntada de Turek en un estat republicà, en gran part, és l'encariment del cost de vida provocat per la guerra de l'Iran, així com les retallades en els subsidis mèdics que la llei fiscal de Trump ja està començant a desplegar.

Les raons per les quals Kansas s'ha convertit en un estat disputat són similars a les d'Iowa: aquesta demarcació rural va començar a deixar de ser terreny segur per als republicans a causa del dany que han provocat les polítiques aranzelàries i la guerra de l'Iran als grangers i ranxers. El balanç de danys per a Trump s'entén millor si es té en compte que cap demòcrata ha guanyat un escó al Senat per Kansas des d'abans de la Segona Guerra Mundial. Si l'actual candidat, el reverend Adam Hamilton, aconsegueix guanyar, també suposaria un triomf històric.

Un altre element que també ha ajudat Hamilton en les enquestes fins a disputar-li el lideratge al republicà Roger Marshall és la qüestió religiosa. De manera similar al que està passant a Texas amb Talarico, el vessant religiós del demòcrata també està influint en el fet que alguns votants conservadors —o que mai haurien triat un demòcrata— s'ho replantegin ara.

Maine pot ser el gran taló d'Aquil·les dels demòcrates: a principis d'any, la contesa per al Senat en aquest estat estava clarament encarrilada a tenyir-se de blau, fins que va aparèixer una acusació d'agressió sexual contra el seu candidat, Graham Platner. La polèmica, que va saltar a l'estiu, va revelar com l'equip de campanya del partit havia fet els ulls grossos davant altres informacions sobre Platner que ja apuntaven en aquesta direcció. Tot això perquè era el tipus de candidat que podia apel·lar a persones que el 2024 havien votat Trump.

La sortida de Platner a mitja de campanya va suposar un dur revés per als demòcrates en una carrera crítica. Actualment és Troy Jackson, que té una història similar a la de Platner: en lloc de ser un exveterà que va muntar una petita granja d'ostres, es tracta d'un llenyataire amb una forta vinculació amb la lluita pels drets dels treballadors i que ja va ser senador dues vegades. Jackson competeix contra la republicana Susan Collins.

Trump sembla estar apostant per la possibilitat que el seu senador per Alaska, Dan Sullivan, mantingui el seient en aquestes eleccions davant la demòcrata Mary Peltola. A banda de ser un dels destins del seu tour per fer contenció de danys en aquests comicis, el president nord-americà ha començat a augmentar les promeses electorals per aquest estat: noves inversions per a un gran oleoducte que fa temps que es reclama, i fins i tot indults per aquells que van incomplir les regulacions d'emissions a l'estat.

Al Congrés, el nombre de carreres a observar s'amplia notablement, tot i que el replegament econòmic que han fet els republicans en els últims dies ja assenyala que els de Trump donen per perduda la Cambra dels Representants. O almenys consideren més complicat mantenir la majoria d'escons. De les 46 conteses que s'han de seguir, 21 es dibuixen com les realment determinants. Florida, Virgínia, Arizona, Michigan, Califòrnia o Texas són alguns dels estats on hi ha escons que ballen.

A Florida, Arizona i Texas, per exemple, s'està posant a prova el suport del vot llatí, que s'ha vist erosionat davant la brutal campanya antiimmigració de Trump. Per exemple, la congressista hispana per Florida, María Elvira Salazar, va haver de pronunciar-se obertament en contra de l'ICE del president nord-americà en un intent per marcar distàncies.