L'augment de militars morts a l'Iran i l'ocultació del nombre de ferits compliquen les 'midterms' a Trump

Els Estats Units ja fa 11 nits consecutives que bombardegen l'Iran des que es va trencar l'alto el foc i les gasolineres del país ho han notat. A Washington, els assortidors tornen a superar els quatre dòlars el galó (uns 3,78 litres) a quatre mesos d'unes eleccions legislatives en què el cost de vida serà determinant a les urnes. L'augment de les baixes i la revelació que el Pentàgon ha estat ocultant el nombre real de ferits, empitjoren els pronòstics per a Donald Trump de cara al novembre.

El cap de setmana tres soldats nord-americans van morir en un atac iranià contra Jordània, cosa que eleva el total de baixes a 18. El recompte global de morts des que va començar la guerra ja supera els 13 militars morts durant la retirada de l'Afganistan sota l'administració de Joe Biden. A això se suma que dilluns el portaveu del Pentàgon va admetre que, des del 7 de juliol, almenys 100 soldats van resultar ferits, quan no havia informat prèviament d'altres atacs que Teheran va llançar contra les forces nord-americanes durant aquests dies.

L'intent de passar de puntetes sobre aquesta realitat és l'últim senyal de com la campanya a l'Iran s'està escorrent entre les mans de Trump. Cinc mesos després de bombardejar Teheran, el republicà veu com segueix enfangat en el fang dels aiatol·làs i amb els houthis amenaçant d'obrir un nou front. Aquesta setmana, el grup xiïta i aliat de l'Iran ha advertit que bloquejarà el Mar Roig, afegint més pressió a uns mercats tensionats pel tancament de l'estret d'Ormuz.

Des que va esclatar el conflicte al febrer, el Pentàgon i Wall Street han estat mirant de reüll al Iemen, conscients del potencial dany que podria causar l'entrada dels houthis a l'equació. Bab el-Mandeb és el segon punt crític per al mercat energètic que ara mateix està en risc de col·lapsar, el que ha provocat que els futurs del cru es disparin.

Mentrestant, Trump responia aquest dimarts des de la Casa Blanca que, si els houthis intervenen en l'assumpte, les forces nord-americanes respondran. "Si passa una cosa així, ens encarregarem d'això. Ja ho hem fet abans amb els houthis, i feia temps que no sentíem parlar d'ells des que vam fer el que vam fer al principi", va assegurar el president nord-americà en referència als bombardejos que el Pentàgon va dur a terme al Iemen a principis de 2025.

El dirigent feia aquestes declaracions durant la recepció del seu homòleg libanès, Joseph Aoun, amb qui tenia previst conversar sobre els següents passos de l'acord preliminar entre el Líban i Israel. La invasió de l'Exèrcit israelià al sud del país també va ser conseqüència de l'esclat de la guerra amb l'Iran, encara que la Casa Blanca s'esforça per treure-la de l'equació regional. Inicialment, a l'alto el foc acordat amb Teheran, els aiatol·làs exigien un cessament incondicional de les hostilitats al país àrab.

Trump aviva la bola sobre el frau electoral

Abans que es conegués l'ocultació d'informació del Pentàgon, la setmana passada Trump es va dirigir a la nació en un discurs destinat a preparar el terreny de cara al novembre. El magnat va rescatar les teories de frau electoral de 2020, va assegurar que la Xina va interferir perquè perdés els comicis i va advertir que l'actual sistema electoral tenia "vulnerabilitats" que anaven a ser "corregides". Els últims sondejos apunten que els demòcrates poden recuperar el control de la Cambra dels Representants de manera folgada, i obre la possibilitat que també es facin amb el Senat.

Tot i que el republicà ha demostrat no tenir gaire en compte el contrapès del legislatiu, si els demòcrates recuperen el Congrés podrien començar a fer una oposició més efectiva o fins i tot iniciar un nou procés d'impeachment. Durant el seu primer mandat, Trump ja va sobreviure a dos judicis polítics. Recentment el president va encarregar d'eliminar la referència a aquests episodis a la placa descriptiva del seu retrat que penja a la National Portrait Gallery.

Pel que fa a la guerra de l'Iran, les enquestes també són igual d'infaustes. L'últim sondeig de The Washington Post i Ipsos publicat la setmana assenyala que el 68% dels nord-americans considera que la guerra amb l'Iran no ha valgut la pena, mentre que només el 28% opinava que sí. Aquest saldo negatiu de 40 punts és pitjor que el registrat tant per a la guerra d'Iraq com per a la de l'Afganistan en les enquestes del moment, segons recull una anàlisi de la CNN.