Així és la motoserra laboral de Milei: jornades de 12 hores, acomiadament barat i adéu a les hores extres
El Govern argentí també limita el dret de vaga, restringeix el poder dels sindicats i estableix que les aportacions dels empresaris a la seguretat social aniran a finançar els acomiadaments
"A mitjà termini, aquesta reforma es convertirà en un fre per a la innovació empresarial i del desenvolupament tecnològic", afirma l'economista Juan Torres
Madrid--Actualitzat a
La motoserra ha arribat amb força al mercat de treball argentí. Divendres passat, 20 de febrer, l'ultradretà Javier Milei, president d'Argentina, va aconseguir un dels seus majors triomfs des que va accedir al poder al desembre de 2023: després d'aconseguir l'aprovació de la Cambra de Diputats, el Senat s'afanya a donar llum verda a una polèmica reforma laboral que dona la volta com un mitjó a l'actual legislació laboral del país, l'origen de la qual es remunta a 1974. La premsa argentina destaca que Milei ha aconseguit un èxit polític que se li va resistir a governs de dretes anteriors.
Malgrat que els sindicats argentins han intentat frenar la reforma laboral amb una vaga general, Milei i el seu Govern de La Libertad Avanza (LLA) han trobat un ecosistema favorable per impulsar una mesura regressiva que recull demandes històriques dels empresaris i restringeix de manera evident drets laborals.
La nova legislació laboral que entrarà en vigor a l'Argentina abarateix l'acomiadament, limita el dret de vaga, flexibilitza la jornada laboral amb la possibilitat d'allargar-la fins a les 12 hores, redueix sensiblement la indemnització per acomiadament amb la introducció de la motxilla austríaca, introdueix salaris dinàmics en funció de la productivitat de l'empresa i elimina de facto la possibilitat de cobrar hores extraordinàries, entre altres mesures.
Relacionat amb aquest tema
"Aquesta reforma és el paradigma del que pretenen els anarcoliberals com Milei: tornar al segle XIX i retallar els drets laborals i socials que s'han aconseguit durant els últims 100 anys", analitza l'economista Juan Torres, membre del Consell Científic d'Attac Espanya i catedràtic jubilat Economía aplicada de la Universitat de Sevilla.
"La proposta de Milei empitjora les condicions de negociació i proporciona unes condicions gairebé d'esclavitud. Desapareix el concepte de dret. I el sorprenent és que encara segueix havent-hi milers de treballadors que voten aquest tipus de reformes", afegeix Torres.
Per a Torres aquest tipus de reformes laborals tan involucionistes van en contra del progrés social però també de les pròpies empreses. "Les volen fer competitives a força d'explotar als treballadors i no d'apostar per la innovació. A mitjà termini, aquesta reforma es convertirà en un fre per a la innovació empresarial i del desenvolupament tecnològic", conclou l'expert.
Milei i el seu Govern s'han aprofitat de l'actual context econòmic i social per tirar endavant una reforma que en un altre temps hauria estat impossible. Però amb una economia estancada, una inflació encara alta (32,9% al gener de 2026), un mercat laboral amb un alt nivell d'informalitat -les estadístiques oficials revelen una contínua pèrdua de llocs d'ocupació assalariats (ocupació formal i amb contracte), tant en el sector privat com en el públic, i un creixement de treballadors autònoms i informals- i uns sindicats debilitats, el president argentí ha trobat el camí clar. De fet, l'ocupació assalariada formal va caure gairebé un 3% entre novembre de 2023 i novembre de 2025, la qual cosa va implicar la pèrdua en aquest lapse de 294.000 llocs de treball registrat sota contracte.
Relacionat amb aquest tema
La pèrdua d'aquestes ocupacions formals s'ha donat en sectors com la indústria, la construcció i el comerç. També ha caigut l'ocupació en el sector públic després del sever pla d'ajust posat en marxa pel propi Govern de Milei. Unes 80.000 persones han perdut la feina en el sector públic des que Milei va agafar les regnes de l'Argentina, segons xifres oficials.
Aquesta pèrdua d'ocupació no ha provocat un augment de la taxa d'atur, que es manté en un 6,6%. No obstant això, sí que ha contribuït a una major precarització del mercat de treball a l'Argentina. Bona part dels expulsats del mercat laboral formal són reabsorbits pel mercat informal.
Segons dades oficials corresponents al tercer trimestre de 2025, el nivell d'informalitat laboral és del 43,3% a l'Argentina, encara per sota de la majoria de països llatinoamericans però creixent en els últims anys.
Tampoc els sous donen per a molt més. Amb un salari mitjà brut de 1.150 dòlars (976 euros) al mes, tenir una feina a l'Argentina en molts casos no és suficient per viure. Altres xifres oficials mostren un mercat laboral disfuncional: un 16,1% de les persones amb feina en busquen una altra millor o pluriocupació i un 28,2% treballa més de 45 hores setmanals en un o més ocupacions per salaris baixos que ja fa temps van perdre la carrera contra l'elevada inflació que encara pateix Argentina.
Davant d'una situació de dificultat, Milei ha optat per posar-se del costat dels empresaris a costa d'una classe treballadora cada cop més precaritzada. El Govern de Milei assegura que amb la seva reforma baixaran els costos empresarials, cosa que permetrà augmentar les contractacions formals.
Els empresaris estan, en general, a favor de la mesura, però adverteixen que per generar treball formal es necessita creixement econòmic mitjançant un impuls al crèdit i la inversió i un augment del consum intern. L'oposició i els sindicats consideren que la nova legislació laboral comporta una pèrdua de drets per als treballadors que no provocarà cap de les bondats anunciades pel president argentí.
Si el debat entre afins i detractors de la reforma és intens a l'Argentina, a Espanya també ho és. La mesura de Milei, tan extrema, divideix els economistes més liberals i els més progressistes. Aquests són alguns dels seus aspectes més polèmics.
Jornades de 12 hores i deixar de pagar les hores extres
La reforma laboral de Javier Milei flexibilitza la jornada laboral i l'estira fins a les 12 hores, sempre que al llarg de la setmana no se superin les 48 hores de treball. És a dir, dona poder a l'empresari per distribuir al seu gust la durada de la jornada laboral, fins a 10 o 12 hores, però no allarga les hores totals de treball a la setmana.
No obstant això, el pagament de les hores extraordinàries deixarà de ser obligatori: en estirar la jornada diària de treball fins a 12 hores sense passar de les 48 hores setmanals, l'empresari pot controlar les hores extraordinàries a la seva voluntat compensant les hores de més amb una menor jornada laboral altres dies. És el que es coneix com un banc d'hores. Fins ara a l'Argentina, igual que passa a Espanya, la jornada laboral ordinària —el màxim que es pot treballar en un dia— és de nou hores com a màxim. Si es fan més hores en un dia, aquestes hores es consideren extraordinàries, però a l'Argentina això ja no funcionarà així.
Acomiadament més barat
És l'altra gran polèmica. Amb la reforma, els acomiadaments s'abarateixen i es crea un fons per a indemnitzacions, denominat Fons d'Assistència Laboral (FAL), que es finança amb aportacions de les empreses, però a costa de les aportacions que fan actualment a la seguretat social per pagar les pensions dels treballadors argentins. Aquest fons per a l'acomiadament és un mecanisme similar al que ja s'ha implantat en alguns països d'Europa i que es coneix amb el nom de motxilla austríaca, només que a l'Argentina, a l'hora de calcular el muntant d'indemnització per acomiadament s'exclouen d'aquest càlcul conceptes com tots els complements del sou anual, pagues extra, les vacances i altres plusos. Milei i els seus argumenten, no obstant, que es manté la indemnització d'un mes de sou per cada any treballat o fracció més gran de tres mesos. El pagament, a més, podrà ser fraccionat en fins a 12 terminis.
La conclusió és evident: la indemnització s'abarateix de forma notable. De passada, defensa el Govern argentí, es reduiran els judicis laborals per acomiadament. El Govern argentí argumenta que amb l'actual legislació, en la seva opinió obsoleta i difusa, s'incentiva la conflictivitat laboral als tribunals.
Limitació del dret de vaga i de l'activitat sindical
Encara que la reforma laboral afavorida per Milei no suprimeix el dret a vaga, sí que el limita en establir uns serveis mínims del 50% i del 75% en molts sectors de l'economia argentina que amb la nova mesura passen a considerar-se essencials. En aquest sentit, el projecte incrementa la llista de serveis essencials que tenen fortes restriccions al dret de vaga en afegir el sector educatiu i els serveis duaners, entre d'altres. Això limita el nombre de treballadors que puguin fer vaga.
La reforma de Milei també introdueix modificacions regressives en la llei d'associacions sindicals. La nova norma estableix que les assemblees sindicals no hauran d'afectar el normal desenvolupament de l'empresa, hauran de comptar amb autorització de l'ocupador i el treballador no cobrarà per aquest temps.
Salaris dinàmics en funció de la productivitat
La nova legislació laboral argentina contempla també la introducció del salari dinàmic en funció de la productivitat de l'empresa. En el sou de la persona treballadora tindran un menor pes als components fixos del salari i hi haurà una major arbitrarietat per part de l'ocupador per fixar els components variables del mateix. A més, en una economia on el dòlar té un gran protagonisme, el projecte permet que els salaris siguin pagats en moneda nacional o estrangera i també una part en "espècie, habitació o aliments".
Què passa amb les vacances?
Les vacances podran fraccionar-se en diferents trams al llarg de l'any, sempre que cada període tingui una durada mínima de set dies correguts, la qual cosa redueix l'obligació de les empreses d'atorgar un bloc llarg i únic de descans. Es manté, a més, la regla que han de concedir-se dins del període comprès entre l'1 d'octubre i el 30 d'abril de l'any següent, amb l'obligació que l'ocupador notifiqui al treballador la data d'inici amb almenys 30 dies d'anticipació.
Extensió del període de prova
Un altre punt controvertit. La nova llei amplia el termini de tres a sis mesos el període de prova per a la majoria dels treballadors i fins als vuit en el cas d'empreses que tinguin fins a cinc empleats. Durant aquest temps de prova, la relació laboral pot extingir-se sense dret a indemnització. a mitjà termini es convertirà en un fre perquè eh es la innovació empresarial
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.