L'aclaparador triomf demòcrata sacseja els fonaments del trumpisme i obre la batalla per la Casa Blanca

Un vot de càstig que també és un vot de confiança. El tsunami blau que ha arrasat en les eleccions de mig mandat als Estats Units no només ha estat un cataclisme electoral per a Donald Trump i els seus. També ha estat una catarsi política per al país que suposa l'avantsala de la fi d'una dècada marcada per la figura histriònica que el 2016 va donar un tomb a la manera de fer política com es coneixia fins llavors. Tant dins com fora del país.

El control del Congrés per part dels demòcrates marcarà els dos últims anys del president nord-americà al poder, però també serà l'escenari on es reconfigurin els dos partits. El 2024, els demòcrates van constatar l'esgotament de la seva fórmula política amb la derrota de Kamala Harris davant Trump: apel·lar a la defensa de la democràcia no és suficient quan aquesta no es tradueix en unes millores materials per al ciutadà. També era la fi d'un cicle de figures de primera línia vinculades encara a l'administració de Barack Obama: ja fos amb Hillary Clinton el 2016 o Joe Biden el 2020.

En un lapse molt menor de temps, una cosa similar ha passat en aquest cicle electoral. La derrota de Trump constata l'esgotament del seu capital polític, el qual creia inesgotable, i situa el Partit Republicà davant d'una crisi existencial similar a la dels demòcrates fa dos anys: redefinir la seva identitat després de Trump. Una cosa que ja fa temps que els grans tòtems del moviment MAGA s'estaven plantejant davant l'envelliment del líder, que aquest any ja va complir 80 anys. L'any passat, en ple cisma pels papers d'Epstein, la influencer d'extrema dreta Laura Loomer ja assenyalava com “el trumpisme no sobreviurà a Trump”.

Una renovació en els dos partits

Ara, el Partit Republicà es veu obligat a trobar nous relleus mentre els successors lògics comencen a marcar distàncies amb Trump. El vicepresident JD Vance ja ha publicat un llarg tuit a X on ha remarcat com "la raó" per la qual van perdre "va ser la guerra" de l'Iran. Mentrestant, al podi de la victòria demòcrata, la gran majoria de noms que aquest gener s'estrenaran al Congrés són rostres nous. Outsiders joves que ja no estan vinculats a una cúpula demòcrata davant la qual les bases del partit ja es van rebel·lar durant el cicle de primàries.

La cúpula del Partit Demòcrata ja es prepara per al pols amb l'ala més a esquerra. Més enllà d'exercir un contrapoder efectiu a Trump, l'altre gran repte serà precisament aquest: evitar caure en lluites intestines que desgastin la formació

La victòria de candidats dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA), com Melat Kiros a Colorado o Darializa Avila a Nova York, es veu encara més reforçada amb el triomf d'Abdul El-Sayed. El progressista, que rebutja l'etiqueta de socialista, ha demostrat que una campanya d'esquerres sí que pot ser competitiva en estats frontissa com Michigan. Tal com plantejava la congressista Alexandria Ocasio-Cortez (AOC), si un musulmà fill d'immigrants egipcis i outsider de la política pot guanyar a Michigan, qualsevol pot fer-ho en qualsevol lloc. Una reflexió que també aplica a la mateixa AOC, que, gràcies a aquest resultat, veu com la seva candidatura a les presidencials del 2028 sembla una mica més factible.

La cúpula del Partit Demòcrata ja es prepara per al pols amb aquesta ala més a l'esquerra. Més enllà d'exercir un contrapoder efectiu a Trump, l'altre gran repte serà precisament aquest: evitar caure en lluites intestines que desgastin la formació.

Majoria enfront del poder de veto

A falta de confirmar si Misisipi també girarà i què passarà amb Alaska, els demòcrates ja tenen 54 escons al Senat (el mínim per a la majoria era 51) i a la Cambra de Representants en tenen 229, 11 més del mínim necessari per arribar a la majoria. Tot i que tenir el control del legislatiu no es tradueix automàticament en el fet que puguin governar per sobre de Trump, que en reiterades ocasions ja ha mostrat la seva predisposició a desacatar les decisions parlamentàries. L'últim episodi va ser l'acord per obtenir dièsel rus tot i que un mes abans el Senat havia aprovat el major paquet de sancions per a Rússia.

En aquesta tasca per actuar com a fre de Trump, els demòcrates hauran d'assegurar-se que la ciutadania senti que hi ha algun tipus de canvi. Bàsicament, suposa corregir l'error de l'administració Biden, que va aplicar polítiques amb un impacte positiu en la vida de molts nord-americans, però que mai va saber traslladar-les de manera que les sentissin.

Els demòcrates poden ara aprovar lleis alhora que impedir que el magnat segueixi avançant en les seves polítiques Per exemple, la renovació de la retallada d'impostos per a les grans fortunes que Trump va aprovar el 2025

Un dels grans problemes que poden trobar-se els demòcrates és que Trump exerceixi el seu dret a veto, tal com ja va insinuar durant la nit electoral poc després d'iniciar-se l'onada blava. Encara que en les últimes hores, el president nord-americà ha suavitzat les seves paraules fins a reconèixer la victòria dels demòcrates i dir que intentarà governar amb ells al Congrés. Ara només cal veure si això passa.

Amb el control del legislatiu, els demòcrates poden aprovar lleis, alhora que també poden impedir que el magnat segueixi avançant en noves normes. Per exemple, la renovació de la retallada d'impostos per a les grans fortunes de Trump que es va aprovar el 2025 a costa de retallar subsidis mèdics ara no podria avançar. Serà interessant veure si els demòcrates avancen algun tipus de projecte de llei per reparar aquestes retallades en les ajudes per anar al metge, especialment després d'una campanya on el dret a l'accés a la sanitat ha estat un dels grans reclams.

Més enllà d'entorpir l'agenda del republicà, també poden desgastar encara més la seva figura iniciant investigacions. El principal demòcrata del Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants, Robert García, ha situat la corrupció de Trump i la seva família com la seva principal Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants. Molt probablement, els demòcrates iniciaran indagacions al voltant de com el republicà s'ha beneficiat de la informació privilegiada que li dona el càrrec i com també ha estès aquest enriquiment al seu entorn més pròxim.

El retorn d'Epstein

El congressista Jamie Raskin ha demanat informació sobre els negocis del gendre de Trump, Jared Kushner, i del seu fill Donald Trump Jr. Un altre congressista, Jason Crow, que forma part dels comitès de Serveis Armats i d'Intel·ligència, assegura que també obrirà una investigació sobre possibles desviaments de fons destinats a defensa i que haurien acabat en empreses vinculades a la família Trump.

En l'aire queda si hi haurà 'impeachment' o no. Es necessiten dos terços del Senat, uns 67 vots, per realitzar un judici polític. Amb 54 escons, aquest és un horitzó molt difícil per als demòcrates, que necessitarien aconseguir el suport de 13 senadors republicans

El que pot reaparèixer en escena també és el cas dels papers d'Epstein. Tot i que al final es va aconseguir forçar el Departament de Justícia a què acceptés publicar milions de documents relacionats amb les investigacions sobre el pederasta Jeffrey Epstein, molts dels papers mai van arribar a veure la llum. D'entrada, només va publicar uns 3,5 milions de pàgines dels 6 milions que tenia en el seu poder i va justificar que la resta eren duplicats. A més, hi ha hagut malestar entre congressistes dels dos partits per les nombroses supressions de contingut en alguns documents i per la divulgació aparentment accidental dels noms de víctimes en altres.

En l'aire queda si hi haurà 'impeachment' o no. Es necessiten dos terços del Senat, uns 67 vots, per realitzar un judici polític. Amb 54 escons, aquest és un horitzó molt difícil per als demòcrates, que necessitarien aconseguir el suport de 13 senadors republicans. Per no esmentar que Trump en el seu primer mandat ja va sobreviure a dos 'impeachments'.