La inflació 'arracona' les preferències ecològiques en la cistella de la compra dels consumidors catalans

Un 55% dels consumidors ecològics deixarà de comprar pel preu i es passarà al tradicional. Aquesta és una de les conclusions de l"estudi Connecting with eco-conscious consumers de la consultora Kantar, que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha extrapolat al mercat català. De fet, la interpretació que fan des de la UOC és que molts consumidors, amb consciència i valors ecològics a l'hora d'adquirir aliments, veuen frenada la seva capacitat de desplegar-la per una qüestió de poder adquisitiu davant l'escalada de la inflació.

Aquestes aspiracions ecològiques s'estan deixant, momentàniament, de banda, a l'espera que el cost d'aquests aliments, històricament més cars que els tradicionals, s'equiparin a la capacitat de compra. El canvi d'hàbits dels ciutadans catalans ja s'evidencia amb l'adquisició, cada vegada més freqüent de productes reutilitzats, de segona mà o amb una concentració de la despesa alimentària en l'àmbit de la llar.

Aquest procés d'infidelitat dels consumidors en relació amb els seus valors s'explica per la limitació de les seves possibilitats econòmiques, deixant la porta oberta a la tornada a aquests hàbits de compra en el moment que l'entorn econòmic es recuperi. En aquest sentit, la professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Neus Soler assegura que "el consumidor ecoactiu és producte dels valors que té, però tot i tenir-los, la situació econòmica condicionarà que adopti un comportament determinat".

El canvi de comportament es produeix "no tant per valors o principis, sinó per necessitat"

La pujada de preus, derivada en una inflació significativa, acusada i sostinguda en el temps és una de les raons principals que troba per aquest canvi de comportament la professora Soler. "En moments d'incertesa, volatilitat i inestabilitat com l'actual, el consumidor d'alimentació no acostuma a ser tan marquista com el d'altres àmbits". Aquest transvasament, segons afegeix, es produeix "no tant per valors o principis, sinó per necessitat". En aquest cas, el valors ecològics i sostenibles en l'alimentació passen a un segon pla. "Possiblement, ho compensarà amb altres accions com el reciclatge, el foment de l'economia circular o l'adquisició de productes de segona mà".

Pedagogia i aposta política

Neus Soler advoca per fer pedagogia, de forma que el consumidor conegui reconegui els processos de producció dels aliments ecològics i sigui capaç de valorar-los perquè, context econòmic a banda, acostumen a ser més cars que els tradicionals. "Es tracta de productes en els quals no s'utilitzen elements químics durant la fase de conreu, són de temporada i respecten el cicle de la natura, per la qual cosa requereixen cadenes de distribució més ràpides". L'experta recorda una sèrie de mesures que sempre han demanat els productors, com la reducció de l'IVA per aquests aliments i ajudes a la seva comercialització.

Mesures com la reducció de l'IVA i ajudes a la comercialització poden ajudar els productes ecològics

Catalunya i l'Estat espanyol tenen una posició de lideratge en l'esfera europea en la producció i en l'exportació ecològica. "Sense una aposta per aquest sector, estàs deixant la producció a un factor com l'atzar i que el consumidor ho pugui pagar i en moments complicats, serà el primer que retalli", afegeix. Davant d'aquesta realitat, Soler defensa la necessitat que el sector de la producció ecològica tingui un reconeixement administratiu, que vagi acompanyat "d'una aposta política que afavoreixi que la pagesia, cada vegada més envellida, pugui tirar endavant".

Confusió del consumidor

El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) atribueix aquesta davallada del consum d'aliments ecològics a la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans. El responsable nacional del sector de l'agricultura i ramaderia ecològica d'UP, Ferran Berenguer, adverteix de "la confusió a l'hora de denominar els productes, ja que el màrqueting de venda dels productes tradicionals està ressaltant conceptes com saludable i sostenible, quan en realitat estan produïts amb el mateix model de sempre".

Per aquest motiu, el sindicat exigeix "una regulació més estricta de l'etiquetatge i que els productes convencionals no puguin fer servir conceptes que es confonguin amb els de les marques tradicionals". Tot i que els clients d'aquest sector són considerats un col·lectiu fidel, basant-se en les seves motivacions ideològiques i preferències de compra, UP adverteix que les exportacions d'aliments ecològics als països nòrdics han caigut un 40%.

La superfície ecològica a Catalunya creix per damunt de les mitjanes espanyola i europea

Aquest descens del consum s'emmarca en un escenari de fortalesa de Catalunya en la producció agroalimentària ecològica. Amb un volum de negoci de 991 milions, Catalunya és líder a l'Estat espanyol en indústria transformadora i comercialitzadora de producció agroalimentària ecològica.

Segons les dades de l'Informe de la producció agrària ecològica 2021 del Consell Català de la Producció Agrària i Ecològica (Ccpae), la producció ecològica de Catalunya va créixer durant el 2021, tant pel que fa a productors ecològics (11%), superfície de cultius productius (12%), ramaderia (7%) i agroindústria (10%), una tendència positiva que s'ha consolidat en els darrers anys.

De fet, a Catalunya, la superfície ecològica creix a un ritme superior a la mitjana espanyola i europea. Així, en els darrers 10 anys, la superfície ecològica catalana s'ha incrementat un 207%, mentre que en el mateix període a l'Estat espanyol va ser 48% i a Europa un 60%. D'altra banda, la superfície ecològica catalana representa el 10,5% del total de la superfície ecològica d'Espanya, que actualment és el segon estat amb més superfície ecològica d'Europa (per darrere de França) i el sisè del món.

Experts, administració i pagesos coincideixen que és necessària una recuperació de la confiança del ciutadà envers el mercat ecològic per evitar aquest fre del consum. En aquest sentit, ressalten la importància de vincular l'alimentació ecològica al producte de proximitat per incrementar encara més la consciència ambiental.