8MI les banderes van canviar al lila

Milers de persones es manifesten al centre de Barcelona pel Dia de la Dona, entre lemes reivindicatius i ambient festiu.

Caminant per Diagonal, els grafitis em van indicant que m'apropo al meu destí. Les pintades clàssiques a les seus del bancs que trobaríem durant una vaga general –per exemple, ara estic davant un Santander– avui també són contra el capitalisme, però l'esprai negre s'ha canviat per la tinta lila: ''CAPITAL I PATRIARCAT, ALIANÇA CRIMINAL''. Mentre segueixo caminant, una noia li diu a la seva parella, morint-se de riure, que a la parada de bus ha vist una pintada que deia ''Machete al machote''.

Arribo a Diagonal amb Passeig de Gràcia, on quasi no es pot avançar. Últimament aquest carrer ha vist banderes de tots colors: avui toquen les liles. També, però, hi ha algunes del moviment gai i fins i tot unes quantes de republicanes. Les estelades o rojigualdas tan habituals han desaparegut. Les consignes tant es criden en català com en castellà, i entre els cartells prolifera l'anglès. El gegant obelisc de la cruïlla està ple de pintades morades.

Parlo una estona amb la Marta, estudiant d'enginyeria industrial. Em diu que l'important de la vaga i de la mani d'aquest dijous és visibilitzar el moviment feminista, que últimament ha agafat tanta força. També creu que gràcies a aquest impuls molta més gent veu amb simpatia les reclames feministes, cosa que no passava abans.

- I com et vas fer feminista?

- No sé… Jo tenia el meu entorn bombolla on no pensava en aquestes coses, però vaig començar la carrera i a llegir sobre el tema… A Industrials sempre estava envoltada de tios, i molts cops a les conversacions em sentia incòmoda o tractada com un objecte.

A la seva carrera, em diu, un quart dels alumnes són noies. En canvi, a l'assemblea de la seva facultat, on hi participa, les dones quasi són la meitat. Malgrat la seva relació amb el moviment feminista d'esquerres, també té algunes crítiques. Quan li pregunto sobre les reivindicacions anticapitalistes de la mani, em recorda que a tots els sistemes hi ha hagut patriarcat, inclòs el comunisme. També em diu que entén la percepció que algunes dones tenen del feminisme com un moviment ''que les tracta només com víctimes'' o que exigeix que ''estiguin sempre enfadades''.

''Però això és quedar-se amb els tòpics, amb només una part, i jo prefereixo fixar-me en la reivindicació i els objectius centrals, no en aquestes crítiques al marge'', em diu somrient.

Marea lila sobre nit negra

La mani s'estira per Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya, amb milers de persones de gran varietat, quan ja s'ha començat a fer de nit. Davant meu creuen des d'un grup de kellys reivindicant drets laborals, passant per un parell de noies Femen sense roba de cintura cap a dalt, fins a treballadores del Pizza Hut membres de la CGT. Diversos adolescents al voltant de 15 anys –tant nois com noies– porten pancartes fetes amb cartrons. Un grup de senyores –un parell d'elles, en cadira de rodes– s'asseuen a un banc, totes vestides de lila. Un pare porta a la seva filla petita a collibè, mentre la nena subjecta un paper amb un lema reivindicatiu. Diverses noies musulmanes porten vels morats. Hi ha alguns llacets grocs combinats amb abrics púrpures. Una noia passeja un elegant bulldog de color blanc que porta un mocadoret lila al coll.

Les pancartes són prou imaginatives:

- ''CHOCHOCENTRISTAS''

- ''De camino a casa quiero ser libre, no valiente''

- ''No te creas a Disney, una bestia no se convierte en príncipe azul''

- ''No quiero tus piropos, quiero que te mueras''

Mentre vaig avançant entre tota aquesta densitat humana, em paro a parlar amb dues germanes, la Eugènia i la Jordina. Les dues tenen uns 50 anys i treballen a l'administració pública. Avui han fet vaga: ''És el primer cop que anem a una mani feminista. Vull dir, feministes ho hem estat des de sempre, ens ha vingut de casa, la nostra mare i la nostra àvia ja treballaven… Mai hem estat activistes, però sempre ens ha importat el tema… I saps què ens ha sorprès? Que avui hi ha moltes noies joves. Si han vingut més o menys homes ens és igual, però mira quantes joves!''

Plaça Catalunya, plena de nou

Com a totes les manis que últimament transcorren a la nostra ciutat, el recorregut reivindicatiu per Passeig de Gràcia no pot acabar sense els pertinents discursos a Plaça Catalunya. Arribo i em trobo el centre de Barcelona ple de pancartes penjades dels arbres i tendes de plàstic escampades per la plaça, davant un escenari ben gran on comença el discurs.

- ''Som pàries, som gitanes, som dones amb diversitat funcional! Ens sabem trans, bi, queer, hetero! Som les assassinades, som les preses, som les que ens vam quedar al mar!''

(Aplaudiments)

- ''Denunciem la LGTBIfòbia com a violència masclista. Denunciem les càrregues policials de l'1 d'octubre on va haver-hi agressions sexuals. Cridem contra les formes de violència i repressió, i denunciem l'article 155!''

(Unes senyores al meu costat: ''¡Y que tendrá que ver!'')

- ''Prou de discriminació laboral i assetjament sexual al treball! [...] Cridem contra el neoliberalisme salvatge, contra el canvi climàtic i per la sobirania alimentària! [...] Demanem el reconeixement dels drets laborals de les treballadores sexuals! […] Volem una educació pública, laica i feminista! […] Denunciem les ajudes a les escoles de l'Opus! […] Volem perspectiva de gènere a totes les assignatures escolars! […] Les guerres són l'extensió del patriarcat! […] Demanem el tancament immediat dels CIE's! […] Denunciem la justícia patriarcal!''

I el manifest s'acaba amb un gran aplaudiment.