"Hi ha jutges que són correus de la Guàrdia Civil, funcionen al seu dictat"

Fa temps que la política catalana es  veu esquitxada de tant en tant per noves revelacions de persones espiades. Aquest dijous va ser el cas de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ara membre de la junta d'Òmnium Cultural, de qui va trascendir que l'Audiència Nacional n'havia autoritzat l'espionatge en el marc de la causa contra Tsunami Democràtic per terrorisme.

"Quan et planten allà uns centenars de folis amb la teva vida privada en directe i l'Estat dins de casa teva, la reacció fisiològica és de fàstic i la política, també", afirma en una entrevista telefònica amb Públic. Parlem de com ha afectat la repressió i també del rol de la cúpula judicial i els cossos policials en la persecució de l'independentisme, especialment ara que l'amnistia ja està en tràmit al Congrés.

T'ha sorprès la notícia que t'havien espiat?

No, però no per això em deixa d'escandalitzar i d'indignar. Jo estic en una causa judicial contra Pegasus, des que em van avisar ja fa uns anys, de CitizenLab, que havia tingut dos intents d'infecció. Una causa judicial llarguíssima, dilatada, amb molts bloquejos per totes parts. El que passa és que quan et planten allà uns centenars de folis amb la teva vida privada en directe i l'Estat dins de casa teva, la reacció fisiològica és de fàstic i la política, també.

Més enllà de la judicialització de la política, hem vist com la repressió ha conduït cap a aquest espionatge d'activistes, afectats també per infiltracions policials. És una nova fase?

"Aquesta no és una causa sense proves, és una causa sense delictes"

És una fase que estem coneixent, però això ja té pràcticament tres, quatre anys. El que s'està fent públic és quin és l'abast del que es va desplegar en el moment, crec que no hem acabat [de saber-lo] encara. Aquí hi ha dues perversions absolutes. Una és que per poder fer això no tenen cap altre remei per donar-li una aparent façana legal que convertir-nos a tots en terroristes, perquè són les úniques eines dins el marc legal que autoritzen aquesta mena d'intervencions tan salvatges. El tràfic de drogues, el terrorisme, les màfies... És una brutalitat convertir la dissidència política, i en aquest cas una majoria política, a un context de terrorisme. Des d'Òmnium moltes vegades hem demanat explicacions a [Fernando Grande] Marlaska. Van arribar a dir que el marc jurídic habilitant era la lluita contra el terrorisme. Un dels marcs de la negociació és precisament treure l'independentisme de l'àmbit de la lluita antiterrorista.

Quina és l'altra "perversió"?

Aquest assalt total a la privacitat i a la intimitat. Per molt que ens sapiguem amb el compromís col·lectiu amb els drets civils, quan veus una conversa amb ta mare reproduïda en paper de la Guàrdia Civil parlant de fruita i estufes, doncs dius, quina merda és això? La vida dels altres és una referència cinematogràfica universal sobre l'espionatge total, però com diu molt bé l'Antonio Batista, la referència exacte, concreta, històrica i política precisa es diu Via Laietana 43 i brigada politicosocial del franquisme, que també ho escoltaven tot. Aquesta no és una causa sense proves, és una causa sense delictes, perquè el que estan investigant són fets i opinions polítiques, i ideologies i dissidències, i això és propi d'una dictadura.

Com traces la relació entre la comissaria de Via Laietana i l'actualitat?

"L'únic cos que no ha fet la Transició en aquest país és la Guàrdia Civil"

Ho dic com la nostra referència concreta, a partir de la Vida dels altres com a referència universal. És el que va significar una ideologia, en aquest cas d'una dictadura com la franquista, que ha perviscut, no biològicament, perquè han passat molts anys, però sí ideològicament. Aquesta obsessió contra el diferent, contra el distint... El todo por la patria és todo. Crec que l'únic cos que no ha fet la Transició en aquest país és la Guàrdia Civil, i que és un estat dins l'Estat.

Quin paper juga respecte la cúpula judicial?

Hi ha una figura pròpia d'esquemes de lawfare o de guerra bruta, que és que la Guàrdia Civil no és auxiliar de jutges concrets o d'una investigació determinada. Hi ha jutges que són auxiliars de la Guàrdia Civil. I això no és d'ara, això va passar amb [el diari basc] Egunkaria. Qui tanca Egunkaria és la Guàrdia Civil, que li diu a la jutge, "tanca Egunkaria". Tu qui ets per tancar un diari? Tenim un problema greu i sever. No és res personal, el meu és un cas més entre desenes de persones investigades i espiades.

Quines conseqüències pot haver tingut aquest seguiment a nivell personal sobre el moviment independentista?

"S'està perseguint un moviment estrictament democràtic i el dret de protesta"

Malauradament, perquè tenim memòria, els efectes psicosocials de la repressió són molts. Cal molta consciència. Jo no he canviat res del meu compromís amb l'activitat política, al contrari, l'he redoblat. Però la sensació de fragilitat, de persecució, de dubte, de desconfiança, d'atemoriment, que és el que pretén la repressió, és obvi que té uns efectes. Això genera una realitat d'estar permanentment controlats. En aquest cas, amb la perversió absoluta, que s'està perseguint un moviment estrictament democràtic, i el dret de protesta, que és el que va significar Tsunami en aquell context.

La causa de Tsunami s'ha reactivat a les portes de la tramitació de l'amnistia, és l'intent de la judicatura de dinamitar-la?

"Hi ha jutges que són correus de la Guàrdia Civil, funcionen al seu dictat"

Crec que és una altra paraula que hem après fa uns anys, que és la Doctrina del Xoc, i en aquest cas, la doctrina del xoc d'Estat, per això parlo de la Guàrdia Civil. És intentar guanyar per la via judicial el que no guanyen a les urnes. Tsunami abans del 23 de juliol estava a punt d'enfilar tota la causa cap a un jutjat de Barcelona per desordres públics agreujats. És el resultat del 23 de juliol el que anima la Guàrdia Civil a córrer a redactar un nou informe on incorpora Carles Puigdemont en un delicte gravíssim de terrorisme. I de fet, ara recentment incorpora a dos agents de la Policia Nacional ferits a Urquinaona, una protesta que no té res a veure amb Tsunami, i ho fa l'endemà que entri [a tràmit al Congrés] la llei d'amnistia, fixant-se en el que diu la llei. Hi ha jutges que són correus de la Guàrdia Civil, funcionen al seu dictat.

Hi ha contrapesos?

En el meu cas, una de les parts més curioses és que qui demana al març del 2020 que s'interrompi immediatament l'espionatge massiu a la meva vida és el propi fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que en un escrit diu literalment que si no s'atura, difícilment es podrà justificar el mandat constitucional de motivació i proporcionalitats. Qui està dient que s'estan vulnerant els meus drets és el propi fiscal.

Estem veient oposició dels poders de l'Estat al propi president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per l'amnistia. Sánchez té possibilitats de vèncer aquest pols?

Sánchez sol, segur que no. Permet que et canviï Sánchez per la democràcia. La democràcia té la possibilitat de guanyar, també la de perdre. Jo no li desitjo ni al meu pitjor adversari polític, que entrin a la seva vida personal. I jo crec que la democràcia sí que hauria de guanyar aquesta batalla, si no estarem en un lloc pitjor, en un lapse de temps més aviat curt. Si el programa polític perquè no governi l'extrema dreta ni aquí ni enlloc, es redueix simplement a què no governi l'extrema dreta, únicament com a proclama, aquesta és la via més curta perquè guanyi. El que cal són polítiques públiques democràtiques molt sòlides en tots els àmbits: socials, de reconeixement de la plurinacionalitat, però també de la defensa dels drets civils i polítics. Cal recordar que tot això passa amb Marlaska de ministre. El 2020 qui està al capdavant del Ministeri de l'Interior i del de Defensa és Grande-Marlaska i Margarita Robles. No és Jorge Fernández-Díaz, Zoido i Cospedal. Això es produeix sota el govern que s'anomenava el més progressista de la història.