"Hem aconseguit corresponsabilitzar els privats del dret a l'habitatge"

Aquest dimecres, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la materialització d’un dels bucs insígnia del govern d’Ada Colau. El consistori i la Generalitat han arribat a un acord per formalitzar la mesura que el ple municipal va aprovar a finals de setembre: obligar a destinar un 30% de les noves promocions privades d’un mínim de 600 metres quadrats a habitatge d’ús protegit. Per aquest motiu, les entitats promotores de la proposta –la PAH, l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogaters, la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FABV) i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible– s’han convocat a la porta del Departament de Territori i Sostenibilitat –on l’alcaldessa i el conseller Damià Calvet es reunien en la subcomissió d’urbanisme- per celebrar el que consideren “un dia històric”. “La ciutadania ha demostrat que pot fer possible allò impossible. Ens van dir que no podríem coresponsabilitzar a privats del dret a l’habitatge, doncs sí se puede”, ha dit una de les portaveus de la plataforma, Lucía Delgado.

Dos mesos de negociacions han necessitat les administracions per posar-se d’acord. Tot i l’aprovació del ple, l’Ajuntament necessitava la llum verda de la Generalitat ja que el marc normatiu a modificar és el Pla General Metropolità (PGM), competència de Territori. Les entitats celebren que l’entesa hagi arribat “sense tocar ni una coma” del text principal. “És una mesura pionera que mai s’havia dut a terme ni a Catalunya ni a l’Estat i que estava disponible des de l’aplicació de la llei d’habitatge catalana del 2007. Fins ara, cap administració havia entomat aquesta responsabilitat pendent”, ha reivindicat un dels membres de la plataforma, Daniel Pardo.

Després d’aquest període incert, ara les administracions han posat la directa per l’aprovació de la iniciativa: el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha anunciat que la publicació de la mesura al DOGC arribarà en tan sols una setmana. “És un dia històric que marca un abans i un després en posar límits a l’especulació desfermada de la nostra ciutat”, ha valorat Colau en una roda de premsa conjunta amb la conselleria.

El punt de discòrdia que ha generat aquest retard en l’aprovació –i que, segons ha explicat Colau per Catalunya Ràdio, ha causat la pèrdua de 300 possibles pisos de protecció oficial– estava en els propietaris que van comprar sòl edificable durant els últims anys però que encara no compten amb una llicència per edificar-hi.

La llei catalana de l’habitatge aprovada el 2007 ja preveia que es blindés un 30% de la nova construcció per fer pisos de protecció oficial, tal com es va aprovar al plenari de l’Ajuntament, però sempre i quan aquesta operació sigui sostenible econòmicament pels propietaris privats. És aquest matís el que ha generat un debat tècnic que s’ha clos aquest dimecres: el percentatge del 30% s’aplicarà a totes les llicències trameses per construir a sòls adquirits abans del gener de 2016 i, per contra, no s’aplicarà per aquells sòls adquirits després del 30 de juliol de 2016. En el cas dels projectes per a sòls adquirits en aquest primer semestre de 2016 s’estudiaran cas per cas, amb la possibilitat de condicionar el percentatge destinat a habitatge de protecció oficial a mesura de la viabilitat de cada cas.

Aquestes decisions s’han pres en base d’un estudi econòmic presentat per l’Ajuntament de Barcelona a la subcomissió d’urbanisme, un òrgan format per representants de totes dues administracions on s’ha negociat la mesura. Segons aquest expedient, la “viabilitat econòmica” prevista a la llei es preserva en el període previ al gener del 2016, ja que el preu del sòl era prou baix com perquè els propietaris puguin absorbir els costos. No és així pels sòls adquirits passat el juliol del 2016 i, en cas del primer semestre, dependrà de les condicions de cada compra. En un primer moment, l’Ajuntament havia proposar aplicar un 20% en aquest període del “cas per cas”, una proposta que la Generalitat no va veure viable aplicar d’entrada.

Finalment, la mesura arribarà a port abans que acabi aquest any i respon a una de les demandes de ciutat més buscades de l’última legislatura. A més, tal com han apuntat Colau i Calvet, es buscarà un diàleg amb altres municipis de la zona metropolitana i de Catalunya per impulsar mesures similars fora de Barcelona, tal com ja estan portant a terme altres ajuntaments. Una mesura que, com han volgut recordar les entitats promotores, interpel·la els ciutadans que pateixen les més greus conseqüències de l’especulació immobiliària, com ara la veïna de Gràcia que aquest dimecres del bloc ocupat La Janhela, al barri de Gràcia: “Són morts degudes a les polítiques que no estan fent des de l’Estat. Estem en xoc”, ha dit Lucía Delgado des de les entitats.

Habitatge protegit sense data de caducitat

L’aplicació d’aquesta iniciativa constitueix un pas molt important en matèria de polítiques d’habitatge de la ciutat de Barcelona, però no és l’única reivindicació que les entitats posen sobre la taula. Per tal d’equiparar el parc de vivenda social barceloní, actualment en l’1,5% del total, al d’altres ciutats d’arreu d’Europa, com ara els de París o Berlín que ronden el 20%, els promotors d’aquesta iniciativa també demanen que hi hagi una qualificació indefinida de l’habitatge oficial. És a dir, que els pisos protegits, que ara ho estan fins a un termini de 20 anys, no puguin ser mai comprats pel mercat: “Són errors històrics de les polítiques que s’han fet en les últimes dècades. No pot ser que l’esforç públic que fem per ampliar el parc quedi perjudicat perquè es privatitzen els habitatges ja protegits”, ha dit Colau.

En consonància amb aquesta demanda, Calvet ha assegurat que el Govern de la Generalitat té previst portar aquesta mesura a l’executiu del gener de 2019 per tirar endavant un decret que així ho estableixi. Referint-se a la immobilitat de l’Estat en aquesta qüestió, el conseller ha arribat a afirmat que “si ells no tiren endavant, ho donarem per bo nosaltres”. Les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat s’alineen, coincidint en el temps amb el termini de negociació dels pressupostos d’ambdues administracions.