El grup de recerca CREA es dissol després de la denúncia de la UB per "coerció sexual i psicològica"

El grup de recerca CREA ha anunciat la dissolució l'endemà que la Universitat de Barcelona (UB) portés a la Fiscalia els presumptes assetjaments sexuals i de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha. La denúncia s'estén a altres membres vinculats a la xarxa d'investigadors de diferents disciplines, a qui acusen de "conductes de coerció sexual i psicològica", i ha estat interposada ara davant la "gravetat dels fets". Onze testimonis relaten en un informe de 200 pàgines encarregat per la UB per investigar comportaments que apunten que els denunciats haurien actuat com un "grup coercitiu d'alt control". 

En aquest context, els investigadors han denunciat una campanya contra ells que ha provocat conseqüències "greus" per a la salut física i emocional. En un comunicat fer públic a través de les xarxes socials, els membres del CREA asseguren que són un grup de persones "compromeses amb la ciència d'impacte social" en què cada integrant desenvolupa la feina "amb plena llibertat acadèmica i autonomia". Alhora subratllen que la seva missió ha estat "sempre" posar la recerca al servei d'aquells "que més ho necessiten", especialment les "víctimes" que han acudit al grup "a la recerca de suport".

Alhora asseguren que per aquesta missió el CREA "ha estat objecte d'un assetjament sistemàtic i continuat". Insisteixen que les persones que s'han mantingut vinculades al grup s'han enfrontat a una "discriminació persistent" en concursos públics i nomenaments acadèmics per "castigar" el compromís del col·lectiu "amb les víctimes".

I afegeixen que la "campanya actual" ha intensificat "exponencialment" les "pressions, l'assetjament i les discriminacions", fet que ha provocat conseqüències "greus" per a la salut "física i emocional" dels membres del CREA. "Aquesta fustigació continuada ha convertit en insostenible la continuïtat de la xarxa", reblen.

"Grup coercitiu d'alt control"  

Un informe preliminar de 200 pàgines descriu conductes que, si es confirmen, podrien tenir rellevància penal i apunten que el CREA va actuar com un "grup coercitiu d'alt control". Alhora, la UB ha acordat suspendre dos PDI (personal docent investigador) durant sis mesos, prorrogables, i retirar la condició de catedràtic honorari a una tercera persona.

La comissió d'experts que la UB va activar l'estiu passat ha recollit fins ara el testimoni d'onze denunciants –els que hi havia inicialment, tot i que el nombre de denúncies formals presentades ascendeix a setze després que en els darrers mesos se n'hagin incorporat cinc de noves. Tampoc ha declarat encara cap de les persones assenyalades en la denúncia i que serien Ramón Flecha, dos PDI i una persona amb la condició de catedràtic honorari.

Segons la UB, els fets "podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries". Tot i que no ha parlat de secta, sí que ha apuntat a la possible existència d'un "grup coercitiu d'alt control", caracteritzat per un lideratge fort, una estructura jeràrquica i un funcionament sistematitzat que hauria usat les institucions en benefici del líder o del mateix grup.

Els antecedents del cas es remunten a denúncies presentades els anys 2004 i 2016, que van ser arxivades. Per una banda, el 2004 va fer-se una denúncia vinculada a conflictes de funcionament intern del grup CREA, de gestió econòmica i beques, entre d'altres. Posteriorment, el 2016, una altra persona va denunciar internament un presumpte cas d'abusos psicològics i comportament sectari.

Relacionat amb aquest tema

Fins a 14 universitàries acusen un catedràtic emèrit de la UB d'assetjament sexual ara fa uns vint anys

Públic

La UB ha confiat que la nova denúncia prosperarà, perquè ha canviat la tipificació dels fets, de manera que el cas s'emmarca en la figura de grup coercitiu de control, i una categoria que té un recorregut doctrinal i docent que s'està consolidant. També destaca que es veu reforçada per un context social amb més consciència sobre el consentiment i l'abús de poder.