El gruix de l'independentisme es desmarca de les posicions de l'ANC

La Diada Nacional de Catalunya ha tornat a certificar que l'independentisme es manté com el moviment amb major capacitat de mobilització del país, si bé alhora no es pot negar que ha perdut força i múscul al carrer des dels moments àlgids del Procés. Més enllà d'això, l'11 de setembre d'enguany ha evidenciat que la tan citada "unitat estratègica" segueix molt lluny de ser una realitat. Assolir la independència és l'objectiu compartit, però en les estratègies per arribar-hi hi ha diferències profundes.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat organitzadora de la principal manifestació de la jornada, defensa unes posicions que cada cop s'allunyen més del gruix del moviment, que se'n desmarca. Mentre la reivindicació de l'amnistia i d'un referèndum d'autodeterminació acordat són assumides per bona part dels partits i entitats sobiranistes, l'ANC no es mou del "independència o res", sense necessitat d'una votació reconeguda per totes les parts.

Davant les 115.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, va congregar la manifestació de dilluns a la tarda a Barcelona -l'organització va augmentar la xifra fins les 800.000-, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, va refusar qualsevol negociació sobre la governabilitat de l'Estat que no comporti el "reconeixement explícit de la legitimitat del referèndum de l'1 d'octubre". Sis anys després, l'ANC es manté en la reclamació als partits independentistes que "proclamin la independència al Parlament" i que, si no ho fan, convoquin unes eleccions en les quals concorreria l'entitat a través d'una "llista cívica".

Sis anys després de l'1-O, l'ANC no es mou de reclamar que els partits "proclamin la independència al Parlament"

Lluny de matisar un discurs sense grisos –"o independència o eleccions" com a resum-, aquest dimarts Feliu ha reiterat el seu missatge en entrevistes radiofòniques i ha replicat el president del Govern, Pere Aragonès, després que aquest digués que "una declaració unilateral d'independència no serviria de res si no va acompanyada d'un reconeixement internacional". Per a la presidenta de l'ANC, "el reconeixement internacional vindrà quan Catalunya es reconegui", malgrat la seva incapacitat de concretar com això es faria possible, més enllà de reconèixer que "ningú pot garantir res" i que el que cal és "assolir" la independència i "afrontar-ne les conseqüències".

ERC, Junts i la CUP, partidaris d'un nou referèndum

La realitat, però, és que la capacitat mobilitzadora de l'entitat ha perdut força els darrers anys, a banda que en cap cas es pot afirmar que la majoria dels manifestants de la Diada combreguin amb les proclames de Feliu. De fet, a diferència del que va passar fa 12 mesos, aquest dilluns les crítiques als partits independentistes i les pancartes contra Junts o, sobretot, ERC van reduir-se significativament.

En aquest sentit, és un fet que els principals actors del moviment defensen la celebració d'un referèndum d'autodeterminació com la via per resoldre el conflicte polític amb l'Estat i reivindiquen la possible consecució d'una amnistia. En cap cas s'alineen amb l'ANC, per a qui simplement cal proclamar la independència al Parlament, obviant tota la repressió que va desfermar l'Estat pels fets de la tardor del 2017.

La CUP es mostra crítica amb la negociació oberta per ERC i Junts per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Carles Riera, diputat de la formació al Parlament, ha assegurat aquest dilluns a TV3 que "la independència no l'assolirem en la negociació d'una investidura" i ha afegit que "amnistia sense autodeterminació són uns nous indults i l'objectiu no és que l'Estat espanyol ens perdoni, és l'autodeterminació". Amb tot, la CUP sí que fa temps que reclama un nou referèndum i no simplement "fer la independència", com defensa l'ANC.

Junts també aposta per un nou referèndum com a via de resolució del conflicte, malgrat que la setmana passada Carles Puigdemont mantingués la retòrica que el partit "no renuncia a la unilateralitat". La realitat, però, és que Junts s'ha mogut i a diferència de l'anterior legislatura sí que s'ha obert a negociar amb el PSOE, posant l'amnistia com a primera condició, prèvia a abordar el fons del conflicte territorial.

Òmnium vol que ERC i Junts aprofitin "l'oportunitat política" que s'ha obert amb la investidura

L'amnistia com a primer pas i punt de partida negociador, però l'abordatge de l'autodeterminació com a segona fase i objectiu final també és la posició que mantenen tant ERC com Òmnium, i en aquests casos no es pot dir que sigui una novetat de les darreres setmanes, ja que s'hi mantenen des de fa uns quants anys. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ho va reiterar en l'acte polític que l'entitat va celebrar aquesta Diada i va fer una crida a ERC i Junts a aprofitar "l'oportunitat política" de la negociació per a la investidura, a banda d'avalar l'amnistia com a primer pas.

Pel que fa a ERC, aquest dimarts s'ha tornat a pronunciar el president del Govern, Pere Aragonès, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha assegurat amb relació a la investidura que l'àmbit repressiu està "ben enfocat" en referència a una amnistia, però que cal anar al "fons de la qüestió". És a dir, que Catalunya pugui votar. "I aquí serà molt més complex", ha admès.

Aragonès: "La independència no es fa desitjant-la molt"

Aragonès ha estat contundent a l'hora de rebatre el discurs de l'ANC, amb l'argument que una declaració unilateral d'independència (DUI) no serviria "per a res" si no va acompanyada de reconeixement internacional. Ha afegit que la independència "no es fa desitjant-la molt", per insistir que "podem sortir al balcó 15 vegades [a proclamar-la]. La qüestió és com es fa efectiva". En aquest sentit, ha apostat per "fixar entre tots un mecanisme que permeti que la pròxima vegada que es voti el resultat sigui reconegut per la comunitat internacional". "Si no, serà molt difícil", ha afegit.

Primàries, el precedent de la "llista cívica"

D'altra banda, pel que fa al projecte de "llista cívica" a les properes eleccions al Parlament, Dolors Feliu ha assegurat que és una "necessitat", perquè ara mateix "hi ha una quantitat de vots perduts per part de l'independentisme". Aragonès ha manifestat que incrementar el número de candidatures que defensen un Estat propi per a Catalunya "no és el que més convé al moviment", tot i matisar que "cadascú és lliure de fer el seu projecte". De fet, ha subratllat que seria una "oportunitat de veure el suport electoral que pot tenir cada opció i clarificaria les coses".

En certa manera, el 2019 ja va existir un precedent de la llista cívica que defensa l'ANC, amb el projecte de Primàries Catalunya, que va competir electoralment amb ERC, Junts i la CUP a les municipals d'aquell any. Amb un discurs molt crític amb els partits independentistes tradicionals, va tenir el suport de l'Assemblea i va estavellar-se a les urnes, en recollir tot just 47.000 vots a tot Catalunya i 26 regidors. Als comicis al Parlament del febrer del 2021, els resultats encara van ser pitjors, amb menys de 6.000 sufragis i, òbviament, cap diputat.