El Govern valencià busca blindar la llei de cessions temporals de pisos buits de possibles accions judicials

L’ampliació del parc públic d’habitatges per tal d’oferir lloguers a preus assequibles en casos d’emergència habitacional i influir en el mercat d’habitatge per evitar espirals especulatives ha estat l’obsessió de la conselleria d’habitatge valenciana des que Podem va assumir el departament el 2019. "Cal reconèixer que s’ho estan prenent seriosament i que fan el que poden", reconeixen experts en el dret a l’habitatge consultats per aquest diari. "Les polítiques d’adquisició d’habitatge són ambicioses i es nota la implicació en l’esforç pressupostari que han fet", detalla l’advocat especialitzat en temes urbanístics, Nacho Collado.

"Les polítiques d’adquisició d’habitatge són ambicioses i es nota la implicació en l’esforç pressupostari que han fet"

Aquesta compra d’immobles per llogar a preus reduïts a demandants d’habitatge social –més d’un miler el 2021 i 2019 amb el que portem del 2022- ha estat possible gràcies a la clàusula de tanteig i retracte prevista per la Llei valenciana d’Ús Social de l’Habitatge, una ferramenta jurídica que permet a la Generalitat intervindre en qualsevol compra-venda massiva d’habitatges i adquirir-los, si li interessa. Pel mateix preu que s’havia acordat.

Ara, la conselleria dirigida pel Vicepresident valencià, Héctor Illueca, prepara dos mecanismes legals més per tal de frenar l’increment dels preus del lloguer –que ha estat d’un 15% a València i un 11% a Alacant el darrer any, segons un estudi elaborat per un portal immobiliari. El primer és una llei que permeta forçar la cessió temporal dels pisos buits en mans de grans tenidors i que, ara mateix, es troba en fase d’esborrany, però que calculen tenir-la per a finals d’any com a molt tard. "La nostra intenció és que vaja molt ràpid i puga aplicar-se ja en aquesta legislatura", explica a Públic el Secretari Autonòmic d’Habitatge i Funció Social, Àlex Aguilar.

Els termes legals emprats fins ara eviten la paraula "expropiació" i prefereixen referir-se a la proposta com "cessió temporal". Una cessió en la qual els propietaris de múltiples pisos que fa més d'un any que estan inscrits al registre d’habitatges buits, hagen de llogar-los per un temps que oscil·laria entre els cinc i set anys, que són els contractes d’arrendament més habituals. "Realment no és una expropiació –detalla Aguilar- perquè no posem en qüestió la propietat de l’immoble, però sí que és una mesura que ha de permetre mobilitzar aquells habitatges en mans de fons voltors, que només tenen un objectiu especulatiu, i així batre l’emergència habitacional".

Amb la nova llei els propietaris de múltiples pisos que fa més d'un any que estan inscrits al registre d’habitatges buits, hauran de llogar-los per un temps que oscil·laria entre els cinc i set anys

Aguilar assegura que no tem la reacció de la patronal immobiliària, ja que "la mesura no els perjudica, sinó al contrari, el que els perjudica és l’acció d’aquests fons voltor que distorsionen el mercat". En tot cas, la conselleria apostarà per "fer pedagogia, la transparència, participació i consens" per tirar endavant la llei. Raül Beltran, tècnic d’habitatge a l’Ajuntament de Castelló corrobora aquesta sensació: "no sé com serà a escala autonòmica, però a Castelló sí que hi ha molt de mosqueig dels promotors i agents immobiliaris locals amb els fons voltor, i ara mateix no veurien gens malament certa intervenció en aquest sentit".

Amb tot, la Federació de Promotors Immobiliaris ja va oposar-se durament a la clàusula de tanteig i retracte –que ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional pel PP- i per ara no ha avançat quina serà la seua reacció davant la nova norma. A les Balears, on ja va aprovar-se una mesura similar, va ser l’Associació de Promotores Immobiliaris de les Balears (Proinba) qui va la va recórrer judicialment, encara que el Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) va rebutjar els seus arguments el passat gener.

"L’esborrany sobre el qual s’està treballant intenta blindar-se del perill dels tribunals, amb mesures com la creació d’una espècie d’immobiliària pública que buscaria els inquilins i oferiria certes garanties públiques als propietaris, que són coses que la llei d’habitatge ja contempla i que a més poden reduir l’oposició patronal", explica una veu pròxima a la conselleria.

Ofensiva pels fons de la SAREB

L’altra gran font d’habitatges sobre el qual Illueca fa mesos que hi té la vista posada són aquells propietats de la SAREB. El conseller d’Habitatge està teixint una xarxa d’aliances amb diferents actors polítics i altres autonomies per tal d’aconseguir que l’entitat financera –ara pública- cedisca el seu patrimoni a la Generalitat i els ajuntaments per dedicar-los a lloguer social.

El conseller d'Habitatge està teixint aliances per aconseguir que la SAREB cedisca el seu patrimoni a la Generalitat i els ajuntaments

"Són uns habitatges que ja han estat pagats per la ciutadania via rescat bancari –insisteix Aguilar- i per tant té tot el sentit que revertisquen a aquesta mateixa ciutadania". Encara que per ara no tenen un inventari exacte, des de conselleria calculen que hi ha unes 8.000 propietats de la SAREB al País Valencià. "Tenim capacitat d'absorbir i gestionar tots aquests habitatges i seria interessant fer-ho abans de les eleccions, ja que hi ha una urgència social que es pot veure agreujada amb la crisi i cal actuar", continua Aguilar. Per ara, les converses amb la Secretaria d’Estat del Tresor hi ha hagut una "sintonia positiva", destaquen des de conselleria.

"L’entrada de 10.000 habitatges al parc públic suposaria pràcticament doblar la xifra actual –destaca Nacho Collado- i tindria un efecte immediat, no només en la política pública, sinó també probablement en el mercat". Aquest advocat recorda, però, que perquè aquesta influència siga decisiva "cal molt més habitatge públic, xifres com les de Viena, on la meitat de l’habitatge és públic, mentre que ací no arriba al 1%. Per açò, per molt habitatge que es construïsca, sense una legislació que ho acompanye, no es podrà desmercantilitzar l’habitatge".