El Govern obre un front municipal pel català tot i no tenir el consens de les forces polítiques

El Govern ha fet arribar aquesta setmana una carta a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya per convidar-los a adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. La missiva inclou també una proposta de moció perquè els plens municipals puguin aprovar formalment la incorporació al Pacte i desplegar noves polítiques lingüístiques a escala local. La carta, però arriba sense els consens polític, amb formacions municipalistes com Junts o la CUP que rebutgen l'actual Pacte Nacional per la Llengua, tal i com està plantejat.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, recorda que els consistoris són l'administració "més propera a la ciutadania" i que, per això, tenen "responsabilitats" en moltes àrees com infància, immigració, esports o tercera edat. "Per aquest motiu tenen una gran capacitat d'incidir en la promoció i el foment de la llengua", afegeix.

Els consellers de la Presidència i Política Lingüística esperen que, d'entrada, els ajuntaments "signin la moció" adjunta a la carta i que a partir d'aquí es dotin dels instruments necessaris per fer política lingüística "amb mirada municipal". "Per exemple, a través de programes, projectes o taules", concreta Vila, "el que volem és acostar la llengua a la ciutadania i fer-la accessible per poder-la fer servir en tots els àmbits".

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, destaca que la Generalitat vol que els municipis "se sentin protagonistes en l'impuls del català". "Per això els fem arribar no només la invitació formal, sinó també la proposta de moció", insisteix.

La proposta de resolució que s'adjunta amb la carta recorda que la llengua catalana és la "columna vertebral" de la nació i que, tot i disposar d'un marc legal sòlid i d'un teixit institucional i social compromès, no ha assolit encara una oficialitat plena i efectiva en tots els àmbits de la societat, i la seva situació actual és "diversa, complexa i delicada".

En aquest context, el document recorda que la política lingüística municipal juga un paper "clau i insubstituïble" i que cal continuar reforçant els instruments existents i ampliar l’abast de les polítiques lingüístiques amb una perspectiva "renovada i compromesa".

Entre les pautes a seguir, es demana elaborar un pla municipal d'impuls del català per a aquesta legislatura, crear una taula local per la llengua, garantir que el personal d'administració pública i el subcontractat tingui coneixement adequat de català, o assegurar que s'inclouen clàusules lingüístiques en la contractació administrativa, entre d'altres.

Junts reclama l'oficina de drets lingüístics

Per la seva banda, Junts per Catalunya ha reclamat aquest diumenge al Govern que "compleixi" amb el Pacte Nacional per la Llengua abans de demanar als ajuntaments catalans l'adhesió a aquest acord aprovat al maig. En una piulada a X, la vicepresidenta i portaveu de Junts, Mònica Sales, ha recordat a l'executiu d'Illa que encara ha de crear l'oficina de protecció dels drets lingüístics, que atengui les queixes i denúncies per motius lingüístics, que proporcioni assessorament jurídic i que impulsi actuacions judicials quan s'escaigui. "Hauria de recollir directament i actuar davant les 450 queixes que ha rebut la Plataforma per la Llengua", ha assenyalat Sales.