El Govern d'Illa tanca in extremis l'acord per les mesures de l'habitatge i evita un sotrac a la legislatura

Des del mateix discurs d'investidura, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fixat la política d'habitatge com una prioritat del seu Govern. El compromís per construir 50.000 habitatges és segurament l'anunci de més impacte, però l'Executiu del PSC té també la necessitat d'afrontar diversos temes relatius a la regulació del sector, i és en aquest àmbit que pateix una major pressió dels socis d'investidura, tant d'ERC com dels Comuns. 

És aquí on s'ha situat l'actual batalla pel decret de mesures per l'habitatge que el Consell Executiu va aprovar i que cal ratificar en el ple que comença aquest dimecres. El Govern ha negociat fins al límit i finalment ha aconseguit tancar in extremis els suports necessaris perquè el decret no sigui tombat. D'aquesta manera s'evita un important revés per l'Executiu socialista que fins i tot podria haver suposat un sotrac per a la legislatura.

La batalla política

El principal cavall de batalla negociador del Govern, amb la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, al front, han estat els Comuns. Especialment després que Esquerra Republicana ja va acceptar votar el decret a canvi que l'Executiu el tramiti com a projecte de llei i "incorporant el redactat proposat per ERC", segons assegura un membre de la direcció dels republicans. Fins i tot la CUP ha decidit entrar en l'equació negociadora com va avançar Públic en una entrevista amb la diputada Laure Vega. Però l'aritmètica fa dels Comuns una peça imprescindible que podria haver fet descavalcar el decret i els de Jéssica Albiach ho han fet valdre. I finalment el Govern ha fet el ple amb les esquerres i ha acabat pactant el decret amb els dos socis de la investidura i fins i tot la CUP.

Les negociacions van començar fa algunes setmanes i s'han anat intensificant els darrers dies. Aquest dimarts han entrat ja en una fase frenètica ja que calia tenir present el límit temporal d'aquest dimecres a les 11 del matí quan, minut amunt o avall, està previst que s'hagi de votar el decret del Govern. "Estem en el temps de descompte”, assegurava el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid, aquest migdia.

Però finalment l'acord definitiu del Govern, tant amb els Comuns i la CUP com amb ERC, ha arribat en una última reunió convocada a les cinc de la tarda d'aquest dimarts al departament de Territori i Habitatge, en què la consellera Paneque ha tancat els serrells pendents amb les delegacions d'ERC encapçalada per Ester Capella, la dels Comuns, amb David Cid i Susana Segovia, la de la CUP amb Laure Vega i la del PSC amb Ferran Pedret al capdavant.

Les mesures que s'incorporen

El text definitiu que es tramitarà en el projecte de llei preveu la possibilitat de regular el lloguer de temporada; que els municipis de zones tensionades puguin prohibir aquest tipus de lloguer; i canvis en les condicions dels habitatges de protecció oficial perquè no passin al mercat lliure. El topall del lloguer que s'aplica a un immoble no es podrà trencar amb el lloguer per habitacions. És a dir el preu sumat de cada habitació no podrà superar el topall del conjunt del pis. I els lloguers de temporada es limitaran a usos turístics però no es podran utilitzar per aspectes professionals o d'altres, modalitat que ara es feia servir per esquivar els topalls del lloguer en un frau de llei que feia passar lloguers de llarga duració com si fossin de temporada.

Per poder controlar aquestes infraccions, entre les mesures que s'han acordat s’incorpora a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la figura d’inspector d’habitatge, que tindrà competències per “verificar el compliment dels contractes, detectar fraus i proposar sancions”. Els inspectors d’habitatge estaran vinculats a la futura Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, amb la participació de l’Agència de Consum i l’Agència d’Habitatge.

D'entrada, es modificarà la llei d’habitatge per deixar clar que el lloguer de temporada només seran aquells destinats a “usos recreatius, turisme o per temporada de vacances, sigui aquesta d'estiu o qualsevol altra”. Segons l’acord, la finalitat de l’habitatge s’haurà de fer constar en el contracte així com el lloc de residència permanent de part arrendatària. Un altre dels acords és incorporar la definició de “contracte de frau” a la llei d’habitatge 18/2007 amb les següents paraules: “Qualsevol acord contractual que, de manera intencionada, incorpori clàusules o pràctiques enganyoses que vulnerin els drets dels consumidors o que desvirtuï l’equilibri contractual en matèria d’habitatge en els termes continguts en el dret aplicable”.

Pel que fa a la pròrroga per als habitatges de protecció oficial que estava previst que ho deixessin de ser a curt termini, s’estableix un nou calendari. Per als que estan situats en zones de mercat d’habitatge tensionat la protecció oficial serà de 30 anys en el cas de promocions en sòl de reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i si s’obtenen ajuts directes; 10 anys en el cas de promocions en sòls sense reserva urbanística de destinació a habitatge protegit i sense obtenir ajuts directes; i 20 anys per a la resta de supòsits.

Les reaccions dels grups

La portaveu al Parlament d'ERC i exconsellera de Territori i Habitatge, Ester Capella, es mostrava satisfeta en sortir de la reunió: "L'habitatge és per viure i no per especular, i avui fem un pas més per treure l'habitatge de la lògica especulativa del mercat". Capella ha celebrat que el que s'ha signat avui és "és un bon acord en la construcció del dret a l'habitatge com a dret fonamental", i ha destacat la feina feta pels republicans en l'anterior mandat sota la presidència de Pere Aragonès. "Som on ERC ho va deixar ara fa un any, però ara som molts més", ha celebrat l'exconsellera, en un cert retret al fet que el PSC no va donar suport a la iniciativa dels republicans. Per Capella, el text signat suposa "un pas més per aturar la picaresca i els que s'han saltat durant molt temps la limitació del preu del lloguer", deixant clar que l'únic habitatge exclòs de les limitacions del lloguer serà el que es destini " a l'oci o les vacances".

Per part dels Comuns, David Cid ha assegurat que "tenim un acord de màxims, i crec que avui fem un salt endavant molt important per acabar amb el negoci de l'habitatge i comencem a posar fi a la barra lliure del lloguer de temporada i per habitacions, Cid ha remarcat que l'acord s'ha treballat en contacte amb el Sindicat de Llogateres, i han celebrat la mobilització ciutadana que ha permès que el PSC "s'hagi adonat" que calia una regulació.

Per part de la CUP, la diputada Laure Vega també ho ha valorat com una conquesta de les protestes populars: "Creiem que aquest acord és una conquesta dels catalans, del moviment per l'habitatge i de tota la gent que ha sortit reiteradament al carrer en les manifestacions i en la lluita per evitar desnonaments com el de Casa Orsola i tants d'altres cada dia". Vega ha reclamat que no hi hagi patrimonialització de l'acord per part de cap grup i no passi "com en el passat, quan un determinat grup polític s'ha apropiat el que és una conquesta social". "Nosaltres no parlarem de victòria ni de triomfalismes", ha remarcat. En aquest sentit, Vega ha explicat que la negociació no s'ha fet en una "lògica d'aritmètica política" sinó per donar resposta a "la força del carrer" que reclamava resoldre els buits legals de la llei que regula el lloguer de temporada.