Entrevista a Evelio Monfort"El Govern ha d'aprendre a escoltar el poble després de projectes fallits com el Castor"

El Goven espanyol va autoritzar el passat mes d'abril el segellament definitiu del Castor, l'enorme magatzem de gas que es va construir davant la costa de Castelló i les Terres de l'Ebre. La instal·lació, erigida i gestionada per l'empresa Escal UGS —filial d'ACS, propietat de Florentino Pérez— va paralitzar la seva activitat el 2013, només un any després de començar les operacions, perquè presumptament generava terratrèmols.

Aquesta setmana, l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia han reclamat públicament més transparència en les obres de segellat. Segons va informar Escal UGS, el 5 d'agost es va finalitzar la primera fase de col·locació de taps. Uns dies més tard, però, es van registrar quatre sismes de baixa intensitat, que van generar preocupació i malestar entre la població.

El projecte fallit del Castor va suposar un trasbals per a la població de la zona, alguns per les terres forçosament expropiades —atès l'"interès nacional" del negoci— i altres pels danys morals que va causar els centenars de sismes que es van registrar aleshores. La clausura del magatzem va desencadenar una sèrie de compensacions i procediments judicials. Primer, l'Executiu espanyol va aprovar el 2014 una indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS pel tancament anticipat. El pagament va ser finançat de manera immediata amb un crèdit (Banco Santander, CaixaBank i Bankia) que havia d'absorbir el sistema gasista i, finalment, els consumidors.

El 2017, el Tribunal Constitucional (TC) va declarar que la indemnització no es podia pagar mitjançant un decret llei, al·legant que no hi havia una "situació d'extraordinària i urgent necessitat" que ho justifiqués. I més endavant, el 2020, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret de les tres entitats bancàries a reclamar els milions que havien desemborsat a Escal UGS.

Paral·lelament, es va presentar una querella contra exministres i empresaris pel cas Castor per "frau", que va ser posteriorment arxivada i recorreguda per evitar que l'escandòl caigués en l'oblit. Més tard, el 2021 es va jutjar els directius José Luis Martínez Dalmau i Recaredo del Potro Gómez i a la mateixa empresa per un delicte contra el medi ambient. Finalment, els acusats van quedar absolts perquè, segons l'Audiència Provincial de Castelló, desconeixien que la seva activitat "pogués generar un risc cert de perjudicar el medi ambient".

No obstant això, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja feia temps que denunciava que era perillós tirar endavant el projecte, sobretot després d'un informe de l'Observatori de l'Ebre que alertava dels terratrèmols que es podrien produir. El portaveu de l'entitat, Evelio Monfort, recorda que van reclamar insistentment un estudi geològic, que mai es va realitzar. L'entrevistem a Públic per recuperar el cas, i esbrinar com està el procés de segellat del Castor, 10 anys més tard.

En quina fase es troba el desmantellament del Castor?

Diuen que han acabat la primera fase. Ens van explicar que en serien tres o quatre, tot i que no ens ho van aclarir massa. La primera fase consistia a segellar amb uns primers taps. Se n'han d'instal·lar més d'una trentena i han d'acabar de cimentar-ho tot.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l'Ajuntament d'Alcanar han denunciat aquest agost que hi ha una manca de transparència, malgrat fer-se informes setmanals. Per què no arriba la informació?

Van explicar-nos les coses per sobre. Van dir que ens enviarien un seguiment del que es faria, però no ha estat així. El gran sempre fa el que vol i el petit ha de suportar-ho. No ens donen explicacions. Jo entenc que és informació sensible: quina maquinària fan servir, com serà la dinamita... però haurien de dir-nos que han tapat tants tubs i han fet tants procediments.

De qui és la responsabilitat de traslladar aquesta informació?

De l'empresa que ho està fent. El Ministeri també podria fer-ho. Tant se val. L'important és la tranquil·litat de les persones. Al cap i a la fi, l'únic que estan aconseguint és desconfiança; que pensem que si no hi hagués cap perill, ens ho explicarien. Però com que n'hi ha, no diuen res.

La manca de transparència genera desconfiança i la sensació que no diuen res perquè hi ha perill

Què pensa el veïnat? Està preocupat, enfadat o resignat?

Han passat tantes coses, que ja està una mica resignat. Però, d'altra banda, ens preguntem si cal tot això. Mira que és fàcil explicar-nos tot el que han fet fins ara i què tenen previst fer. Tot el que sabem és perquè ho ha preguntat la premsa, perquè no han enviat la informació ni als ajuntaments ni a la plataforma. Només generen malestar i el pensament que hi ha alguna cosa més.

Com s'explica que el procés de segellar definitivament la instal·lació s'allargués més d'una dècada després d'aturar la seva activitat?

Per a mi, la pregunta és: com pot ser que el projecte tirés endavant si el Govern espanyol tenia un informe molt anterior de la sismòloga Arantza Ugalde [Observatori de l'Ebre] que alertava dels terratrèmols que es podrien produir si s'injectava o es treia líquid dels pous? Quan es va començar a plantejar la instal·lació, la nostra plataforma va demanar un estudi geològic que mai es va arribar a fer. La problemàtica és per què es va consentir arribar fins a on som ara.

No era una zona de falles actives. Es van produir diversos terratrèmols quan la companyia energètica Shell [abans del projecte Castor] extreia el petroli que hi havia.

Es va compensar totes aquelles persones que van expropiar-los terres per treballar en el projecte?

Sí i no. Es va fer una expropiació forçosa perquè era un interès nacional i els van compensar econòmicament. Ara bé, va ser una quantitat inferior en comparació amb el que costava tornar a comprar arbres. El que és lògic és que, amb el temps, vist que no era un bé públic i que, a més, ha estat un fracàs, se'ls donés el preu just. Van fer una cosa mal feta i haurien de compensar tots els cèntims que van perdre els agricultors perquè els van arrencar els arbres i no van poder produir.

L'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor (APLACA), que representava més de 120 víctimes, reclamava la reparació dels danys morals amb una indemnització per a cada persona. Com va quedar això?

Els van donar una quantitat molt petita que no mereixia la pena, però que va servir per al judici a l'empresa [Escal UGS]. En aquest judici es van aportar uns estudis elaborats per universitats americanes, però la defensa del Castor va al·legar que hi havia un error perquè no constava el segell de la institució, sinó que només hi havia la firma del professor universitari. A causa d'això, no els van considerar vàlids i, com que el jutge no tenia més arguments, es va absoldre l'empresa. I un cop jutjada, no se la pot tornar a jutjar.

Tornant al segellament actual, quins riscos ambientals o de seguretat pot comportar aquest procés?

Els riscos són els petits terratrèmols que hi ha. Estan traient uns tubs i estan injectant un ciment, una pasta especial, que se solidifica i ho segella. Pensa que estem parlant d'una roca, com si fos de Collserola, que se li fa un forat des de dalt de tot fins a 1.600 metres. És una pedra calcària amb esquerdes, té falles. El ciment entra per dins i, a certa profunditat, produeix un trencament. És el mateix que va passar quan es va injectar el gas a alta pressió. És igual que hagis injectat a 100 metres i que el terratrèmol hagi estat molt més profund. La falla ha anat cap avall. 

L'única solució possible és el que s'està fent, el tema és que no s'hauria d'haver arribat fins aquí

Aleshores quina és la solució?

L'única manera que ara hi ha de treure el perill que hi ha als pous és fer el que s'està fent. El tema és que no s'hauria d'haver arribat aquí. Ara s'ha de fer. Estan injectant el ciment a molt baixa pressió, però han de ser conscients que es produiran terratrèmols. No poden dir que van deixar de treballar el dia 5 d'agost i que els sismes es van produir el 10, com si no tinguessin res a veure. Posaré un exemple molt clar: si agafes una ampolla de Coca-Cola tancada i cau a terra, com que és de plàstic, no es trenca. Aleshores la poses a la nevera. I jo, que l'obro dues o tres hores després, em cau a sobre. La pressió del cop ha fet bombolles, però no han sortit fins que no ho he obert. No pots dir que no ha estat culpa teva.

Resulta que la pressió, encara que sigui petita, que li has produït a aquesta falla, ha anat baixant fins que ha arribat a un lloc en què s'ha trencat i ha produït el petit terratrèmol.

Què creu que passarà quan tanquin definitivament aquesta instal·lació?

Que viurem tranquils. Seria una bogeria tornar a fer qualsevol projecte per la zona.

Quan tanquin definitivament Castor, viurem tranquils

Què n'ha de quedar, de tot plegat? El record d'un error que no s'ha de tornar a repetir?

El Govern ha de treure, com a mínim, dues conclusions del projecte fallit Castor. Primer, escoltar el poble. Normalment, la gent del territori sap coses que ells no saben. Segon, no fer cas dels cants de sirenes. Perquè el senyor Florentino [Pérez], amb una gràcia especial, va fer això i va ser un fracàs. Un altre exemple de macroprojecte són els túnels d'El Pertús. Deien que cada dia passarien una animalada de trens, però són deficitaris. El Govern de torn accepta la teoria que li donen. La dessalinitzadora de Sagunt també ha fet fallida. Són moltes fallides per a una mateixa empresa, encara que les presentin diferents societats del mateix grup.