El Govern amplia a 140 els municipis on vol limitar el preu del lloguer

El Govern ha identificat fins a 140 municipis catalans com a "zones tensades" pel que fa a l'accés a l'habitatge. Per tant, s'ha ampliat de 60 a 140 el nombre de localitats on on es podrà limitar el preu del lloguer amb l'aplicació de la nova Llei de l'Habitatge, que va entrar en vigor a finals de maig. 

El Departament de Territori, amb Ester Capella al capdavant des de fa pocs dies, ha confirmat aquest dijous que ja ha iniciat el tràmit d'informació pública per delimitar aquests municipis on han detectat una "oferta insuficient d'habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei". De fet, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ja ha publicat l'anunci d'informació pública del procés de declaració de les zones tensades.

El Govern també ha informat que ara s'obre un període d'informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà finalment qui les aprovarà. La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment. 

El 80 % de la població que viu a Catalunya

Entre les localitats que l'Executiu ha declarat "tensionades", hi ha gran part de l'àmbit metropolità de Barcelona -Badalona, Esplugues de Llobregat i Hospitalet de Llobregat, entre d'altres- les quatre capitals -Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida-, zones costaneres -Pineda de Mar, Salou, Palafrugell, Palamós, entre d'altres- i pobles de muntanya com Ripoll, Puigcerdà, Solsona o Torelló, entre d'altres. 

En total, en les zones que l'Executiu ha declarat com a "tensionades" hi viuen 6,2 milions de persones, que és un 80,6% de la població que de Catalunya. Consulta els 140 municipis on es limitarà el preu del lloguer. 

Un dels requisits que han de complir els municipis declarats tensionats pel que fa a l'accés a l'habitatge és que la càrrega del cost del lloguer o l'hipoteca més les despeses i subministraments bàsics superin el 30% dels ingressos de les llars; o que el preu de lloguer o compra d'habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració un creixement acumulat d'almenys tres punts percentuals superiors al creixement acumulat de l'índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Amb tot, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent en els últims cinc anys després de l'actualització anual. Si es tracta d'habitatges d'un gran tenidor (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans d'ús residencial), el preu del lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu del lloguer.