La Generalitat indigna Colau en endarrerir l'obligació als promotors de fer pisos socials

Xoc important entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. La raó ha estat la decisió del Departament de Territori i Sostenibilitat d'ajornar la reunió de la subcomissió d'Urbanisme de la Generalitat que havia de donar el vistiplau a la tramitació de la modificació normativa per obligar els promotors a fer un 30% d'habitatge social en cada nou edifici. La conselleria que encapçala Damià Calvet ha plantejat una modificació a la normativa, una decisió que no ha agradat al govern municipal i, finalment, la reunió de la subcomissió s'ha suspès fins el 5 de desembre. L'endarreriment implica, òbviament, que la mesura entrarà en vigor amb posterioritat al que preveia el govern de Colau.

En un tuit, el conseller Calvet ha manifestat que la setmana vinent convocaran una reunió entre el Departament de Territori i l'Ajuntament de la capital per abordar els "aspectes tècnics de la proposta del 30% per habitatge assequible a tot el sòl urbà de Barcelona". Segons ell, ha de ser "tècnicament i jurídicament impecable abans de poder-la portar a aprovació definitiva".

L'endarreriment ha indignat el consistori i la mateixa alcaldessa, Ada Colau, s'ha encarregat de manifestar-ho de manera prou contundent. "No entenem què està passant, la mesura s'ha fet amb consens i aval tècnic i jurídic", ha afirmat la també líder de Catalunya en Comú per afegir que "no voldria pensar que hi ha pressions de grans promotors de la ciutat o de grans especuladors, seria inacceptable".

La mesura d'obligar els promotors a destinar el 30% dels pisos a habitatge protegit és una iniciativa d'entitats socials com la PAH, l'Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres i Llogaters, l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar-la el 28 de setembre, amb els vots a favor de tots els grups excepte Ciutadans, que va abstenir-se i PP, que va oposar-s'hi. Des del primer moment la mesura va provocar certes reticències a la Generalitat, manifestades pel conseller Calvet, i crítiques furibundes dels promotors privats, que directament han amenaçat amb accions legals per impedir-la.

En roda de premsa, Colau ha qüestionat com pot ser que ERC i PDECat votessin a favor de la mesura al plenari de l'Ajuntament de Barcelona i en canvi no ho estiguin fent a la comissió d'Urbanisme de la Generalitat. "No és un debat, el 30% té aval tècnic i jurídic. La funció de la Generalitat no és rebaixar textos i menys en una qüestió tan important com l'habitatge", ha deixat anar Colau, per plantejar que "no voldria pensar que la Generalitat qüestiona la sobirania de l'Ajuntament". També s'ha dirigit als promotors, per dir-los que "podran seguir fent negoci i pagar els seus treballadors, el que no podran és forrar-se a costa d'un bé de primera necessitat".

Indignació de les entitats

Les entitats promotores del 30% d'habitatge protegit també s'han mostrat molt crítiques amb l'ajornament de la reunió de la subcomissió d'Urbanisme. En un comunicat, reclamen que "s'activi immediatament el 30% sense modificar el que ja està aprovat pel ple de Barcelona" a més que la Generalitat "vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament i modifiqui la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre".

Les diferències entre la Generalitat i l'Ajuntament són fonamentalment tècniques. El que va aprovar el ple estableix que en les operacions fetes abans del 31 de juliol de 2016 han d'assumir un 20% de pisos protegits -en aquelles llicències entre gener i juliol de 2016- i un 30% -si són abans del 2016. La Generalitat, però, planteja que cal eliminar aquest 20% per a les operacions fetes durant els primers set mesos de 2016.

A banda de Barcelona, altres municipis catalans han aprovat o estudien mesures similars per tal d'obligar els promotors a reservar el 30% dels pisos a habitatge protegit. En quasi tots els casos el PP s'hi ha oposat, mentre que Cs ha optat per l'abstenció, el que retrata les dues formacions conservadores com les menys partidàries de buscar solucions que faciliten l'accés a l'habitatge a bona part de la població.