El futur del Govern ja està en mans de les bases de Junts

Hores decisives per Junts i pel Govern, que en els propers dies pot patir un trencament en funció del que decideixin les bases del partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Aquest dijous a mitjanit comença una consulta que s'allargarà fins divendres a les 17 hores, on els 6.465 militants amb dret a vot podran expressar si volen que Junts segueixi a la Generalitat o no. També podran votar en blanc. En les últimes hores, la majoria de dirigents han fet públic el seu posicionament: a favor de la ruptura, l'expresident Carles Puigdemont, la presidenta del partit, Laura Borràs, i el portaveu, Josep Rius; en contra, els consellers Jaume Giró, Violant Cervera, Victòria Alsina i Lourdes Ciuró, els històrics Artur Mas i Xavier Trias i quadres locals, com el del Maresme pràcticament en bloc.

Consellers i quadres locals, entre els més reacis a la ruptura

Quan pràcticament ja tots s'havien pronunciat, la Sindicatura Electoral -l'òrgan intern que supervisarà la consulta- ha demanat "neutralitat", especialment als que ostenten càrrecs públics o a l'Executiva, però això ha estat incomplert per Borràs, que ha tuitejat que votaria el 'no' utilitzant, a més, la simbologia de Junts, una altra qüestió contraindicada per l'ens. El secretari general, Jordi Turull, s'ha atès a aquesta reclamació per no fer públic el sentit del seu vot, tot i que va afirmar que faria arribar la seva posició als militants.

En qualsevol cas, els posicionaments públics han sorprès poc, ja que fa setmanes que hi ha hagut pronunciaments al respecte i la divisió d'opinions augura una fractura interna. Això ha estat negat reiteradament, l'últim cop, per part del mateix Turull, que va afirmar que el partit va a la una, tot i que hi pugui haver diferents sensibilitats perquè no són "una secta". També va rebutjar que hi hagi perill que el partit es trenqui després del resultat de la consulta: "No veig cap risc de trencament". El cas, però, és que des de fa mesos hi ha divergències en el si de Junts respecte a l'estratègia a seguir.

A partir d'aquesta mitjanit, els 6.465 afiliats amb dret a vot podran respondre "sí", "no" o una abstenció a la pregunta "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?". Per votar cal tenir un mínim de sis mesos d'antiguitat com a militant. Un preàmbul introduirà la qüestió, on Junts afirma que l'auditoria interna ha constatat "incompliments d'elements que són centrals" en l'acord de govern amb ERC i que ha presentat propostes per reconduir-ho. "Aquestes propostes, fins al moment, no han estat acceptades", conclou. 

Qui està a favor de la ruptura i qui està en contra?

Les divergències internes es plasmen, una vegada més, en la decisió sobre si han de sortir o no del Govern. L'aposta per la ruptura té com a cares més visibles Puigdemont -que ja no ostenta cap càrrec al partit però n'és líder indiscutible- i Borràs, la primera que va posar aquesta opció sobre la taula ja fa mesos, abans de ser elegida presidenta del partit, i que va elevar les crítiques contra ERC després de ser suspesa com a presidenta del Parlament. De fet, fer una auditoria sobre l'acord de Govern va ser una de les seves condicions per formalitzar la candidatura conjunta a la direcció amb Turull. Aquesta llista unitària es va plantejar, alhora, per evitar una guerra oberta pel control del partit degut a l'existència de diversos sectors. 

Borràs fa mesos que posa en dubte la continuïtat de l'Executiu

A més de Puigdemont i Borràs s'han pronunciat a favor del trencament els membres de l'executiva afins a la presidenta, com són els diputats Jaume Alonso-Cuevillas, Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, així com el portaveu del partit, Josep Rius. En un article a El Punt Avui, ha defensat aquesta opció davant "l'immobilisme" d'ERC per complir el pacte. També Alonso-Cuevillas n'ha fet un article al respecte, a Él Món, titulat Sortir del Govern és qüestió de dignitat. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també ha fet públic que votarà per la ruptura.

Tot i haver-lo fet explícit reiteradament en anteriors ocasions, Borràs ha anunciat que votarà 'no' a la consulta amb un missatge d'àudio a Twitter on diu que l'executiu "ha decidit no liderar la independència" i ha perdut la "legitimitat".

En contra de la sortida del Govern s'hi posicionen els perfils més institucionals, com els consellers d'Economia, Jaume Giró, d'Exteriors, Victòria Alsina, de Justícia, Lourdes Ciuró, i de Drets Socials, Violant Cervera. Ho van explicitar amb una entrada conjunta a l'Executiva que va fixar la pregunta de la consulta, i s'han pronunciat obertament en les últimes hores. 

Cervera ha defensat en una entrevista a El Segre que una sortida del Govern empitjorarà la fractura independentista i ha destacat la tasca que estan fent des de dins. Giró, un dels que es va posicionar primer sobre la permanència, també ha remarcat que Junts és "un partit de govern" que vol estar a les institucions, tot i que ha garantit que deixarà el seu càrrec "immediatament" si guanya el 'no'.

Alsina, fins ara independent, es va fer militant de la formació per poder defensar la permanència: "Abandonar el Govern a vuit mesos de les municipals és un salt al buit", va dir dimarts en un acte amb alcaldes i càrrecs electes de les comarques gironines precisament per defensar que JxCat continuï al Govern. Aquest dimecres ha avisat en una entrevista a Catalunya Ràdio que Junts cauria "en la irrellevància política" si marxa de l'executiu.

Membres històrics de l'espai convergent, com són l'expresident Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, també s'inclinen pel 'sí'. Mas ha defensat que és "més útil" per a la societat catalana que Junts es quedi al Govern en una situació en què la independència "no està a la cantonada". "Es presenta a les eleccions per governar, no per anar a l'oposició. Marxar del Govern no té massa sentit", ha afirmat. Trias, per la seva banda, encara no ha confirmat si es presentarà com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, a l'espera del resultat.

Els quadres locals seran també un factor clau en la decisió d'aquesta consulta, i alcaldes i candidats de Junts del Maresme han fet públic un manifest on rebutgen ser part del "trencament" de l'independentisme. 

Una votació prevista, però sense data fixada

L'acceleració de la crisi entre Junts i ERC en l'última setmana ha fet avançar una votació de la militància que ja es va aprovar en l'últim congrés nacional, el juliol, tot i que no se n'havia fixat data. Junts va començar el curs presentant els resultats de l'auditoria, que concloïa que el pacte de Govern amb ERC s'estava incomplint pel que fa a la qüestió nacional i l'Executiu de Pere Aragonès estava "allunyant Catalunya de la independència". A partir d'aquí, va fixar tres qüestions principals a redreçar i davant la negativa d'ERC, ha passat pantalles ràpidament fins a situar-se al punt actual. 

El que han estat reclamant en les negociacions mantingudes amb ERC aquest setembre són tres aspectes recollits a l'acord de Govern, com són la creació d'un espai de direcció estratègica de l'independentisme, la coordinació dels partits independentistes a Madrid i que a la taula de diàleg només es tracti l'autodeterminació i l'amnistia.

A finals d'un mes de setembre en què la tensió va escalar al voltant de la Diada, el partit va reclamar a Aragonès que se sotmetés a una qüestió de confiança, un fet que el president va considerar màxima mostra de deslleialtat i va desembocar en el cessament del vicepresident Jordi Puigneró. A partir d'aquí, el partit va debatre en una llarga executiva si sortien d'immediat de l'Executiu o ho sotmetien a votació, decisió que finalment es va imposar. Està per veure quins seran els resultats i, en cas que siguin ajustats, quins efectes té en un partit encara en consolidació.