La Fundació Bofill reclama més recursos per fer efectiva l'educació inclusiva

La Fundació Bofill ha reclamat dotar centres i plans educatius dels recursos suficients per desplegar amb garanties del Decret d'educació inclusiva de 2017, així com redistribuir la complexitat de les escoles. Per aconseguir-ho, ha plantejat actualitzar el decret de concerts per tal que la concertada també hagi d'aplicar "obligatòriament" els criteris de programació com la reducció de ràtios o la supressió de grups en benefici d'un repartiment equitatiu.

Aquestes són algunes de les propostes de l'Anuari de l'Educació 2022. Els reptes de l'educació a Catalunya, que defensa que les reformes educatives només són viables i sostenibles "si promouen el benestar i la implicació del professorat amb els recursos i suports necessaris".

L'organització ha lamentat que fins ara plans educatius posats en marxa no han comptat amb els recursos suficients per portar-los a la pràctica. Ha posat com a exemple el Decret d'Inclusió, on ha assegurat que han faltat recursos i planificació. També el Pla de millora d'oportunitats educatives (PMOE) o el desplegament dels nous currículums, que ha valorat com a "precipitat".

Enfortir els equips docents dels centres d'alta complexitat

L'informe enumera onze palanques que necessita el sistema educatiu per tal d'aconseguir una transformació del sistema. La primera és enfortir els equips docents dels centres d'alta complexitat, els quals solen tenir alumnat amb famílies vulnerables. La raó és que s'ha constat que tendeixen a tenir plantilles menys estables i un perfil de professorat amb menys experiència que els centres no complexos.

També demana actuacions en l'àmbit d'educació inclusiva. "La insuficiència de recursos addicionals i la manca de preparació per a la inclusivitat entre el professorat ordinari limiten un desplegament amb garanties del Decret d'educació inclusiva de 2017".

Així, reclamen un increment pressupostari i de recursos, en concret dels suports intensius i dels equips d'atenció psicopedagògica (EAP) per reduir la ràtio d'alumnes amb necessitats educatius específiques per professional d'EAP a 20 –ara és de 35-. A més, la Bofill planteja la necessitat de més formació per als docents i el desenvolupament de perfils professionals específics.

Alhora, proposa programar l'oferta educativa del conjunt de centres sostinguts amb fons públics prioritzant la lluita contra la segregació escolar. "Actualment, un 40% d'alumnes de primària i un 32% de l'ESO hauria de canviar de centre per assolir una distribució equilibrada de l'alumnat estranger al conjunt de la xarxa", exposen. Per això, demana actualitzar el decret de concerts perquè la concertada també assumeixi l'"obligatorietat" de compliment dels criteris de programació. D'aquesta manera també haurien de reduir ràtios i suprimir grups en benefici d'aquest repartiment.

Reserva de places de FP als alumnes amb necessitats educatives específiques

Quant a Formació Professional, demana una reserva de places per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques en l'accés als cicles formatius de grau mitjà. També incrementar el nombre de professors especialistes en els cicles formatiu. D'altra banda, planteja la necessitat de reconèixer i acreditar oficialment els centres i escoles de noves oportunitats.

També exigeix reduir la bretxa digital amb un suport de les xarxes de docents. "El nivell socioeconòmic de l'alumnat condiciona fortament els aprenentatges digitals, amb l'alumnat més afavorit fent usos més creatius, avançats i educatius de les eines digitals que el que té menys recursos socials i culturals".

Acabar amb els grups per nivells

La fundació demana acabar amb les agrupacions per nivells. "Tota la recerca evidencia que separar de forma estable els i les alumnes en funció del seu rendiment acadèmic perjudica els assoliments d'aquells que es troben en els grups inferiors, i no millorin els resultats de l'alumnat dels grups superiors".

Finalment, exigeixen més orientació a l'alumnat sobre opcions formatives a fi d'allargar les seves trajectòries educatives. "Els joves procedents de famílies amb menys recursos econòmics i culturals, per manca d’informació i orientació, es formen expectatives sovint esbiaixades sobre allò que els pot oferir el seu futur formatiu i professional".