Fenomen Oques Grasses: Com un grup en català ha aconseguit omplir quatre estadis olímpics per primera vegada?
Els d'Osona actuaran a l'Estadi Lluís Companys els dies 5, 7, 9 i 10 d'octubre de l'any vinent, després d'exhaurir les 220.000 entrades, una fita que només ha aconseguit Coldplay
Barcelona--Actualitzat a
Quan Coldplay va anunciar -i omplir- un quart concert a l'Estadi Olímpic de Barcelona ara fa dos anys, molts ho van qualificar de "fita històrica". Una fita que, contra tot pronòstic, ara es repeteix però amb un grup que canta en català: Oques Grasses. Els d'Osona actuarà a l'Estadi Lluís Companys els dies 5, 7, 9 i 10 d'octubre de l'any vinent, després d'exhaurir les 220.000 entrades en temps rècord. Com un grup en català ha aconseguit igualar una banda d'abast internacional com Coldplay?
Més que una fita musical, Oques Grasses és un fenomen sociocultural que diu molt de la banda, del seu públic, del bon estat de salut de la música en català i del FOMO -la sensació d'estar-te perdent alguna cosa que tothom viu- que s'ha generat al voltant del comiat de la banda catalana. Les entrades del primer i el segon concert es van vendre en 20 minuts, i les del tercer i el quart en menys d'una hora.
Relacionat amb aquest tema
Fundada a Osona l'any 2010 per Josep Montero, electricista de professió, i formada per Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu, Oques Grasses ha marcat el ritme i l'estètica de la música catalana els últims anys. Amb un llenguatge musical que beu del pop, el reggae, el funk, l'electrònica i la música urbana, el grup ha creat un estil propi capaç d'arribar a un públic de totes les edats: des dels més petits de casa als germans adolescents i fins i tot els pares i mares.
Un fenomen transversal que a l'octubre posarà punt final a una trajectòria plena de hits com A tope amb la vida, Petar-ho, Toca, La gent que estimo, Sta guai, Serem ocells, Torno a ser jo, In the night i Elefants.
Un èxit sense precedents en l'escena musical catalana
La magnitud del comiat no és només un triomf per a Oques Grasses, és un punt d'inflexió en la història de la música en català. Fins ara, només artistes internacionals o estatals -com Bruce Springsteen, Bad Bunny o Coldplay- havien aconseguit omplir diverses vegades l'Estadi Lluís Companys. L'explosió d'Oques Grasses demostra que cantar en català pot ser mainstream i intergeneracional i que pot omplir estadis. A més, la fita arriba en un moment en què la indústria s'està reconfigurant, amb nous canals de difusió, festivals especialitzats i un consum musical cada vegada més fragmentat.
Si repassem les grans fites de la música en català, la d'Oques Grasses se situa al capdamunt del rànquing. El precedent més mític és el macroconcert de 1991 al Palau Sant Jordi, on Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït van omplir el recinte en un esdeveniment que va marcar un abans i un després en un moment d'eclosió de l'anomenat rock català. Amb els quatre concerts seguits, Oques també supera el concert de Lluís Llach al Camp Nou el 6 de juliol del 1985, que va encabir 100.000 persones. En les darreres dècades, grups com Txarango, Sopa de Cabra, Els Catarres, Zoo, Stay Homas, Obrint Pas, Joan Dausà, Antònia Font o Mishima també han demostrat capacitat de convocatòria i influència cultural.
Relacionat amb aquest tema
Un vincle emocional inèdit amb el públic
El gran actiu d'Oques Grasses no és només el seu èxit musical, sinó el vincle emocional que han construït amb el seu públic. La banda ha sabut crear un univers propi: un llenguatge, sovint inventat, visual i musical que combina humor, mística i quotidianitat que penetra sobretot en les generacions més joves. Amb frases tan mítiques com "Porto l'estiu a dins per si t'agafa fred", "He fet la fotosíntesi i la catequèsi", "Si la vida és un incendi, cantarem sota la pluja", "Fem-ho fàcil", "Entre el miracle i el desastre és on vivim" o "Portes la vida als ulls".
Les seves lletres, aparentment simples, parlen de l'amistat, la gratitud, la vulnerabilitat i l'esperança. Cançons com La gent que estimo, Sta guai o Serem ocells s'han convertit en himnes col·lectius, presents en festes majors, graduacions, casaments, concerts i moments íntims. Aquest vincle sentimental explica que el comiat d'Oques Grasses s’hagi viscut no com un final, sinó com un ritual generacional, una mena d'adéu compartit per decenes de milers de persones que han crescut amb les seves cançons.
Relacionat amb aquest tema
En declaracions a l'ACN, els tres codirectors del segell discogràfic que els porta, Halley Records, Maria Blay, Ixent Sampietro i Marc Isern, s'expliquen el fenomen d'Oques Grasses per la "veritat del seu art, la profunditat de les seves lletres i la valentia compartida entre l’artista i l’equip que l’acompanya". "No hi ha record sense emoció i les emocions són el fort d'Oques Grasses. És molt difícil que la persona que escolti les seves cançons no s'hi quedi enganxada. L'èxit dels concerts de comiats és la culminació d’una llarga i fructífera carrera", expressen.
Alhora, els tres codirectors de Halley Records també posen en valor la figura de Josep Montero, el cantant, a qui defineixen com "un geni" que ha tingut el talent per aconseguir un "codi personal propi i intransferible a l'hora de fer cançons". "S'ha permès el luxe de poder ser original i arriscat i de no deixar-se portar per la superficialitat global", conclouen. Insisteixen que l'"èxit" del grup ha estat "acumulatiu". Una carrera de fons gràcies, d'una banda, als "bons fonaments" i, de l'altra, al fet que el grup ha crescut amb el seu públic, també en nombre.
Relacionat amb aquest tema
Una banda que acumula milions de reproduccions
Les xifres refermen l'èxit de la banda. Una de les seves cançons més populars, Sort de tu, ha superat l'any i mig consecutiu al top 100 setmanal de Spotify a l'àrea de Barcelona, segons dades de la plataforma. La cançó més tranquil·la i introspectiva del seu darrer àlbum Fruit del deliri (Halley Records), es va fer ben aviat un lloc al top 100 d'escoltes setmanals entre els usuaris de Spotify a Barcelona, juntament amb altres temes d'un disc molt celebrat, l'abril del 2024.
La cançó ha destacat per sobre dels altres al rànquing de Spotify a l'àrea de Barcelona i acumula 24,4 milions de reproduccions des que es va publicar –els darrers cinc milions, en els últims quatre mesos–. El tema va entrar en el top 100 de la plataforma l'abril del 2024 i no n'ha sortit des de llavors. Un any i mig i 83 setmanes després, continua entre les 100 més escoltades a la capital catalana, cosa que és un rècord de setmanes consecutives per a una cançó en català. Des que la plataforma publica dades, l'octubre del 2021, no hi ha cap altre tema en la llengua pròpia que se li pugui comparar.
Elefants, que havia estat al rànquing de Barcelona en el passat, hi torna a figurar, en el lloc 85, i de fet ha tornat a entrar aquesta setmana al top 100 coincidint amb la venda d'entrades pels diversos concerts de comiat que faran. Des del seu llançament, acumula 23 milions de reproduccions, gairebé a l'alçada de Sort de tu o de In the night (25,8 milions).
La urgència de ser-hi
També s'ha de tenir en compte que el comiat d'Oques Grasses s'ha vist amplificat gràcies a les xarxes socials. Aquests dies no és estrany parlar amb persones que no han anat mai a un concert d'Oques i que, en canvi, tenen entrada per un dels quatre concerts de l'octubre. El que es coneix com a FOMO -Fear of missing out-, traduït com aquella sensació d'estar-te perdent alguna cosa que tothom viu. Aquesta sensació d'ocasió irrepetible va generar un efecte crida que va fer créixer exponencialment la demanda per a les següents dates.
Tot i això, cal tenir en compte que Oques Grasses han construït espectacles que no són només concerts, són experiències compartides, ple de rituals, coreografies espontànies, abraçades entre desconeguts i un ambient emocional únic. La intensitat del comiat va amplificar encara més la urgència de ser-hi.
La polèmica de la revenda d'entrades
Els concerts d'Oques han posat damunt la taula el debat de la revenda d'entrades, ja que molts fans s'han queixat per la compra massiva d'entrades per part de particulars i empreses de revenda. Segons dades de la promotora The Project, malgrat la limitació de 20 entrades per usuari del primer concert, només 41 persones van adquirir el màxim permès. La mitjana de compra es va situar en prop de cinc localitats per usuari i el 94% de les operacions van ser inferiors a deu. Aquests dies és habitual trobar entrades per als concerts d'Oques Grasses que multipliquen per tres o quatre vegades el seu preu original.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.