Sara Carbonero, Inés García o Ester Expósito: el relat masclista que persegueix les dones que surten amb futbolistes

El 17 de juny de 2010, tot just un dia després de la inesperada derrota d'Espanya davant Suïssa durant la seva estrena al Mundial de Sud-àfrica, The Times va publicar un article que es convertiria en un dels exemples més paradigmàtics del sexisme al qual es veuen sotmeses les parelles dels futbolistes. Sota el titular Spain's defeat? Blame the girlfriend, el diari britànic situava Sara Carbonero, llavors periodista de Telecinco i la parella de la qual era Iker Casillas, al centre de l'explicació de l'ensopegada de la selecció.

No va ser l'únic masclisme que va regalar als lectors aquella edició del diari britànic. A l'article l'acompanyava un altre text titulat Sexy Sara sinks Spain. Tots dos venien a culpar Carbonero, que es trobava a peu de camp treballant, de la derrota. Aquell episodi hauria de semblar avui, 16 anys després i després d'intensos anys d'ensenyaments per part dels feminismes, un anacronisme, però la realitat diu una altra cosa.

La polèmica al voltant Inés García i Lamine Yamal

Després de la històrica victòria de la selecció espanyola masculina al Mundial del 2026, la influencer Inés García, la parella de la qual ara és Lamine Yamal, ha acabat aquests dies inesperadament sent el centre de moltes converses. Després de les celebracions van començar a circular a xarxes socials vídeos de tot just uns segons en què alguns usuaris interpretaven que el davanter amb prou feines li prestava atenció. Altres van recuperar fotos del perfil Instagram de García amb amics per dir que tot just tres setmanes abans de començar la seva relació amb Yamal suposadament tenia una altra parella. Ella, és clar, la interessada, la frívola, la picaflor.

Relacionat amb aquest tema

El repunt dels feminicidis al juliol interpel·la a una societat cada vegada menys commocionada davant la violència masclista

María Martínez Collado

Aquestes imatges van desembocar, a més, en la difusió d'un suposat comunicat on la jove responia a les crítiques i denunciava els missatges d'odi que estava rebent. Aquell comunicat, però, no va existir mai. Tal com va confirmar ella mateixa, el text era fals. El que sí que ha traslladat recentment el seu entorn a la revista ¡Hola! ha estat que García està "sobrepassada" per l'enorme repercussió que han tingut les imatges d'aquells dies i pel volum de comentaris que ha suscitat la seva aparició pública al costat del futbolista.

Entre la situació que va viure Carbonero i la que està experimentant la influencer ha passat més d'una dècada i mitja, però el patró amb prou feines ha variat. És bastant freqüent veure com parelles de personalitats del món futboler es converteixen en objecte d'escrutini públic, en fonts de motivació o llastos emocionals. Per què continua ocorrent? Per què recauen en elles amb tanta facilitat sospites sobre la seva suposada influència, el seu presumpte interès econòmic o la seva prodigiosa capacitat per condicionar el rendiment dels jugadors?

"Éssers inferiors i malignes amb desitjos ocults"

“S'aprofita per atacar les dones i, alhora, treure-li responsabilitat a l'esportista”, resumeix Ana Pastor, divulgadora esportiva especialitzada en gènere, feminismes i diversitat. Segons la seva opinió, utilitzar la vida privada d'un jugador per justificar el seu acompliment professional respon a una forma de masclisme que segueix entenent les dones com a "ens distractors" cridats a exercir una mala influència. El més paradoxal, afegeix, és que amb prou feines existeix la narrativa inversa.

Relacionat amb aquest tema

Les científiques cobren menys encara que investiguin i publiquin tant com els seus col·legues

Adhik Arrilucea

Ana Pastor, divulgadora esportiva feminista: "Trobo a faltar que els jugadors-nòvios també en treguin comunicats"

"Tot correspon amb l'herència cultural de veure'ns com a éssers inferiors i malignes amb desitjos ocults. També hi ha la nul·la voluntat de molts homes (perquè la majoria de les crítiques parteixen d'ells) de canviar aquesta forma de pensar. Trobo a faltar que els jugadors-nòvios també treguin comunicats al respecte i que no hagin sempre de ser elles les que hagin de fer pedagogia amb la grada misògina", critica Pastor.

Per a Alba Adá-Lameiras, professora de la Universitat Rey Juan Carlos i periodista especialitzada en esport i gènere, el mecanisme respon al fet que "sempre s'intenta visibilitzar aquesta imatge de dona que frena la carrera de l'home". Si bé la realitat sol ser justament la contrària. En molts casos són elles les que modifiquen o interrompen les seves pròpies trajectòries professionals per acompanyar la carrera esportiva de les seves parelles, adaptant-se a fitxatges, mudances i una vida marcada pels calendaris del futbol professional. Aquest treball invisible amb prou feines ocupa espai en el relat públic."No es visibilitza ni es premia", lamenta.

Relacionat amb aquest tema

Entrades a 12.700 dòlars i ara samarretes amb les dues estrelles a 150 euros: la indústria del futbol converteix la passió per La Roja en un meganegoci

Laura Anido

Alba Adá-Lameiras: "Sempre s'intenta visibilitzar aquesta imatge de dona que frena la carrera de l'home"

L'exemple de Shakira, recorda Adá-Lameiras, resulta il·lustratiu. Durant anys va ser a ulls de molts la dona que distreia Gerard Piqué o condicionava la seva carrera, malgrat que ella mateixa va explicar que havia alentit part de la seva activitat professional per afavorir el projecte familiar i la continuïtat esportiva del futbolista." No poden suportar veure dones exitoses, joves, independents que generen els seus propis ingressos, que es mostren com volen en xarxes socials sense demanar ni permís ni perdó, i que tenen un estatus i influència que molts pagarien per tenir. El biaix cultural que travessa això respon al masclisme que històricament ha buscat controlar-nos a nosaltres i el que s'explicava de nosaltres", argumenta Ana Pastor.

Quan no se les culpa de distreure el jugador, apareixen altres vells estereotips igualment recognoscibles. Interessades, manipuladores, superficials, mantingudes o caçafortunes. És igual que siguin actrius, cantants, esportistes, periodistes o creadores de contingut amb carreres consolidades. La seva identitat professional queda relegada a un segon pla.

Carla Galeote, activista feminista: "Se les jutja per estar al costat d'un home ric, no per qui són ni pel que fan"

"Se les jutja per estar al costat d'un home ric, no per qui són ni pel que fan", resumeix l'activista feminista i advocada Carla Galeote. Adà-Lameires coincideix que aquests relats sobreviuen fins i tot quan xoquen amb els fets. Cita el cas d'Ester Expósito, que ara manté una relació amb Kylian Mbappé."Ells són els herois i nosaltres som les vilanes, les convidades o les acompanyants", resumeix la professora, "la nòvia de".

Aquest relat, afegeix, troba a més un aliat fonamental en els mateixos mitjans de comunicació. Cada gran competició esportiva ve acompanyada de galeries, classificacions i reportatges sobre les parelles dels jugadors: qui són, com vesteixen, què fan o quines són les "novies més guapes" del torneig. Aquesta cobertura, sosté, contribueix a cosificar-les i a fixar el paper que la societat n'espera. “Es fan rànquings, es visibilitza i es cosifica les dones moltíssim”, afirma. Després, aquest mateix missatge és reproduït en xarxes socials, on adquireix una velocitat i un abast molt superiors.

Tant Adà-Lameiras com Galeote coincideixen que plataformes com X, TikTok o Instagram funcionen avui com enormes amplificadors de prejudicis que ja existien."Les xarxes socials multipliquen aquests prejudicis perquè premien la morbositat, la simplificació i l'assenyalament", apunta Galeote. La diferència és que ara qualsevol vídeo d'uns segons, una fotografia o un comentari aïllat poden convertir-se en qüestió d'hores en un fenomen viral capaç de desencadenar campanyes d'assetjament com la soferta per Inés García.

"Les xarxes han contribuït a expandir un model a través de la creació del terme WAG (Wives and Girlfriends) per part de la premsa sensacionalista com una manera de frivolitzar-les i deshumanitzar-les quan moltes d'elles són més conegudes i tenen més influència que els seus nuvis. Per sort ara són elles les que tenen la paraula i els clixés que han envoltat aquest terme s'estan transformant a poc a poc", expressa en el mateix sentit Ana Pastor.

Només cal repassar alguns casos més per comprovar l'abast de tot això. Sara Sálamo ha estat responsabilitzada durant anys del suposat declivi esportiu d'Isco i va arribar a denunciar amenaces de mort. Lauren Fryer, la parella de la qual és l'internacional anglès Declan Rice, es va convertir en objecte d'una campanya de fustigació plena de gordofòbia perquè se suposa que no responia als cànons de bellesa que una part de l'afició considera propis de les parelles d'un futbolista d'elit. Abans van ser portades de diaris, avui són les xarxes socials les que amplifiquen aquest assenyalament, gairebé sense veus que des de dins dels vestidors es plantin davant d'aquest circuit misogin.