Juristes destaquen que la retirada de l'acusació d'Elisa Mouliaá contra Errejón és una "mala notícia" per a les dones

Elisa Mouliaá ha retirat la seva acusació particular en el procés contra Íñigo Errejón per presumpta agressió sexual. Tal com va explicar la mateixa actriu en un comunicat, la renúncia "no obeeix a una retractació dels fets denunciats", sinó a "raons estrictament personals i de salut".

En altres paraules, aquesta decisió és una conseqüència del "desgast personal" patit per l'actriu durant un llarg procés replet d'obstacles, la qual cosa a ulls de les juristes consultades per aquest mitjà és una "mala notícia" per a les dones i, sobretot, per a les víctimes de les violències masclistes.

La decisió, segons assenyalen diverses fonts jurídiques, no afecta a priori la continuïtat del procediment judicial contra l'exdiputat, que es troba a l'espera que Audiencia Provincial de Madrid resolgui el recurs que va presentar Errejón contra el seu processament. I és que, tot i que la Fiscalía va demanar el passat mes de desembre el sobreseïment provisional del cas, el jutge Adolfo Carretero va decidir obrir judici oral contra Errejón per presumpta agressió sexual.

Malgrat la retirada de Mouliaá i que la Fiscalía decidís no acusar, l'acusació popular que exerceix la Asociación de Defensa Integral de Víctimas Especializada (Adive) pretén seguir endavant, tal com aclareix a Público el seu advocat, Jorge Piedrafita. "La meva intenció és que sí, ja que l'agressió sexual és un delicte que atempta contra la llibertat sexual de totes les dones i ha de ser protegit".

En les seves paraules, mantindrà l'acusació "al mantenir-se el relat dels greus fets, que atempten contra la llibertat sexual". En aquest sentit, "per molt poderós que sigui el denunciat", aquesta acusació entén que "no poden quedar impunes", "salvaguardant els drets de la víctima, que ha patit un enorme desgast i exposició en solitari".

Segons explica, i malgrat que Audiencia accepti el recurs Errejón contra el seu processament, el procediment seguirà endavant en tractar-se d'un "delicte públic que, una vegada iniciat, ni tan sols el perdó de la víctima extingeix l'acció penal".

Si bé, per a la jurista feminista María Naredo, el fet que la víctima no estigui personada fa que la causa "se'n ressenti". Més encara en aquest tipus de delictes, perquè "es cometen en la intimitat i la declaració de la víctima pot servir de prova de càrrec". La seva col·lega Beatriz Duro també es pronuncia en aquesta direcció: "Es perd la possibilitat que la mateixa denunciant aporti proves o pugui formular preguntes a través del seu advocat, ja que sabrà millor què preguntar al ser coneixedora de la situació en primera persona".

Un missatge per a la resta de presumptes víctimes

Aquesta advocada també apunta una altra conseqüència de la retirada de Mouliaá com a acusació particular: en no ser part del procés, en cas que la sentència fos condemnatòria, l'actriu no rebria cap indemnització. "D'igual forma, si perdés com a acusació, no li podrien condemnar en costes en la part posterior a la renúncia", agrega.

L'advocada feminista recorda que en aquest tipus de casos, les víctimes es veuen obligades per pressió social a renunciar a les quantitats econòmiques per evitar la imatge que denuncien només per perseguir una finalitat econòmica. "Sembla que busquem alguna cosa amb les denúncies. No sembla que denunciem només per perseguir el delicte", critica Duro. Una bona mostra d'això va ser la renúncia anticipada a la indemnització per part de la víctima del futbolista Dani Alves.

Aquestes veus coincideixen en el desgast patit per l'actriu, que es va identificar amb noms i cognoms com a presumpta víctima d'Errejón dies després que Cristina Fallarás publiqués el testimoni d'una dona que descrivia una situació de violència sexual perpetrada per un polític de Madrid.

"És una pena, però l'entenc perquè ha estat sotmesa a molta pressió", diu Duro. I és que, Mouliaá ha cavalcat contra l'estigma de la víctima perfecta: "És la víctima a la qual ningú va creure per la seva forma de comportar-se, perquè a més és actriu, jove, dona i maca, i bé, de sobte et somriu", apunta aquesta advocada.

El "retret social que ha rebut i tota la càrrega social que ha hagut d'aguantar" des que va fer el pas de denunciar l'octubre del 2024 Errejón, que va dimitir entre acusacions de violència masclista, ha provocat que "tampoc surtin altres víctimes", lamenta Duro, tal com va exposar l'actriu en el seu comunicat.

María Naredo subratlla que aquest cas és "esquinçador i reflecteix la realitat judicial que ens trobem" quant a facilitar-los l'accés a les víctimes d'aquest tipus de delictes. "He acompanyat a moltes dones víctimes de violència masclista i el que em diuen és que pensaven que en interposar la denúncia era suficient, i no, és aquí quan comença el calvari i la carrera d'obstacles. I aquesta decisió representa precisament això", rebla

La causa, una carrera d'obstacles

A més de la pressió social, per a les juristes consultades, aquest cas ha suposat un viacrucis carregat de "biaixos victimitzants" i de "violència institucional". D'una banda, el jutge instructor va protagonitzar un dur interrogatori a l'actriu, amb preguntes misògines. La seva conducta va provocar un allau de queixes al CGPJ.

Naredo i Duro també qüestionen el paper de la Fiscalía en aquest cas al posicionar-se del costat d'Errejón, "lluny d'impulsar el procés judicial i d'obrir pas en l'accés a la justícia" de la presumpta víctima d'agressió sexual. Finalment, la primera jurista també critica el desplegament de la defensa d'Errejón contra Mouliaá, "que té a veure amb la cultura de la violació". "Ella ha sigut el blanc de l'estratègia de persecució implacable de la seva defensa", postil·la.

El fet que l'actriu hagi hagut de retirar-se com a acusació particular no és una excepció, sinó un reflex del sistema, que segueix tenint dificultats a l'hora d'acompanyar i donar suport als que denuncien. "És molt habitual que la dona retiri la denúncia en els delictes que atempten contra les dones, especialment en casos d'agressions sexuals", apunta Beatriz Duro. Amb tot, Naredo declara que el que ha passat en aquesta causa és un nou "avís a navegants" per a les dones i, molt especialment, per a qui s'atreveixi a fer el pas complicat de denunciar una agressió sexual.