"Jo soc Jane Doe": el 'cas Cornell' revifa la lluita del #MeToo contra la impunitat dels agressors sexuals

A l'octubre de 2017, les xarxes es van inundar del hashtag #MeToo després que l'actriu Alyssa Milano publiqués un tuit demanant que totes les dones que havien estat agredides sexualment escrivissin MeToo. La marea era una reacció a la revelació dels abusos sexuals que el productor de cinema Harvey Weinstein havia perpetrat de manera impune i sistèmica al llarg dels anys. Gairebé una dècada després, les xarxes s'han inundat amb un mateix lema: "Jo soc Jane Doe".

Dones i homes han compartit la frase com a mostra de suport a Doe, la jove estudiant de la Universitat de Cornell que el 2024 va ser violada durant set hores per set companys. A pesar que va denunciar el succeït al centre i a les autoritats locals, cap dels agressors va ser arrestat. Amb això, Cornell va aconseguir amagar l'escàndol sota la catifa. Però ara, la noia ha demandat la direcció i les autoritats locals d'Ithaca (Nova York) per la seva inacció.

El cas s'ha fet gran, en part, gràcies a la indignació que es va desencadenar en xarxes la setmana passada quan el diari universitari de Cornell, The Cornell Daily Sun va publicar un editorial explicant el cas sota el titular "Cornell no va actuar, nosaltres actuarem". Doe no només va ser violada per set companys durant set hores; també va ser agredida mentre estava borratxa i sota l'efecte de les drogues, i el seu cos va ser ofert en un xat grupal amb més de 50 homes. "Cony gratis a la planta de dalt", va escriure un dels agressors. Cap noi va decidir trucar a la policia o intervenir, però cinc sí que van decidir pujar a l'habitació on estava Doe.

Aquest dijous es van convocar nombroses concentracions al llarg del país per protestar per Doe, qui a més s'ha convertit en un blanc de l'extrema dreta que qüestiona el seu relat. L'advocat de la víctima, Thomas Giuffra, ja ha denunciat que ella ha començat a rebre amenaces de mort al mateix temps que ha anat creixent la pressió sobre Cornell. La governadora Kathy Hochul ja ha elevat la investigació del cas a la Fiscalia General de l'Estat de Nova York, que ha passat a mans de la fiscal general Letitia James.

El cas de Doe ha tornat a posar el focus sobre la cultura de la violació que impera als campus universitaris del país i, sobretot, sobre el silenci administratiu que apliquen moltes universitats davant d'aquestes situacions. "Les universitats tenen molts incentius per evitar que quedi constància oficial d'aquests casos. Volen mantenir-los el més silenciats possible i protegir la seva reputació", explica a Público Laura Beth Nielsen, sociòloga de la Universitat Northwestern, qui s'ha dedicat a investigar les agressions sexuals en les fraternitats nord-americanes.

Protegir els nois a costa de la integritat de les noies

Als Estats Units, els campus universitaris tenen la seva pròpia policia, a més que existeix una oficina específica per gestionar aquest tipus de casos sense haver d'escalar al sistema penal. En aquest context, explica Nielsen, el càstig més gran que pot aplicar la universitat és el de l'expulsió. Dels set agressors, Cornell només en va expulsar dos i als altres cinc els va fer escriure una redacció reflexionant sobre el que havia passat.

Com l'expulsió és el pitjor que pot passar a un estudiant i pot marcar-lo en el futur, hi ha la tendència de voler protegir aquests "prometedors nois joves". "Hi ha clarament la sensació que els nois joves tenen via lliure per cometre aquest suposat error, encara que vagi a arruïnar la vida d'una noia o d'una dona jove", exposa Nielsen.

Aquest setembre, una estudiant de la Universitat Estatal de Louisiana, Kendall Francis, va denunciar a TikTok que va ser violada l'octubre del 2025 en un dormitori del campus per un jugador de futbol americà de l'equip. Malgrat que el centre va concloure que el noi era responsable d'agressió sexual, i inicialment se'l va suspendre durant dos semestres, al final la sanció va ser reduïda a quatre semestres de llibertat condicional disciplinària. Tot, perquè el jugador d'elit pogués seguir competint al campus.

Més enllà de la tendència a la impunitat per als agressors, "el gran problema és que ningú pensa en el nombre de dones que acaben abandonant la seva carrera després d'haver estat agredides sexualment", denuncia Nielsen, que assenyala que "és molt alt". . La National Sexual Violence Resource Center (NSVRC) assenyala que una de cada cinc dones és agredida durant la seva etapa universitària. Segons una enquesta de 2019, revisada el 2020, de l'Association of American Universities, revela que el 39,4% de les dones que cursaven quart any o superior havia patit alguna forma de contacte sexual no consentit.

Doe s'ha convertit en un catalitzador per a totes aquestes dones que han estat agredides durant la seva etapa universitària i ara comparteixen les seves històries.

"Des que va sorgir el #MeToo les dades mostren que les denúncies de violacions a les universitats han seguit creixent. Però no per això diria que el moviment ha fracassat, perquè va canviar una cosa molt important: la voluntat de parlar públicament del que està passant", reflexiona Nielsen. Per a la sociòloga, tota aquesta nova mobilització al voltant del cas de Doe no seria possible si el #MeToo de 2017 no hagués establert les bases perquè les dones sentissin que ja és hora de trencar el silenci."Això és la base per poder produir el canvi social que volem i, de fet, això que està passant ara amb Doe podria ser una nova onada que sorgeix del mateix moviment", afirma.

L'enrenou que està provocant el cas de Doe, creu Nielsen, segurament canviarà la manera en què les universitats gestionen a partir d'ara aquestes situacions. "Ara mateix, quan reben casos com aquests, els responsables universitaris han de pensar no només què faran, sinó també com volen Nielsen es vegi la seva actuació si tot acaba fent-se públic", explica i afegeix: "Aquesta dona ha fet un gran favor a moltes altres dones".