Entrevista a Elisenda Albertí"Encara hi ha dones que, en segons quins països, tenen prohibit fer qualsevol tipus d'esport"

Elisenda Albertí (Barcelona, 1960) ha publicat recentment Pioneres de l'esport (Albertí Editor), un recull d'una vintena de biografies de dones que van obrir camí en diferents disciplines esportives, trencant prejudicis de l'època i superant tota mena d'obstacle per practicar-les lliurement. Parlem amb ella en una entrevista en què defensa la necessitat de seguir lluitant per millorar -o almenys mantenir- la situació actual i evitar passes enrere.

D'on ve la seva motivació per recuperar històries de dones?

Des de molt joveneta tenia una afició que em ve de família, perquè el meu pare havia escrit un diccionari biogràfic i m'agradava molt mirar i fullejar enciclopèdies. Em vaig adonar ràpidament que hi havia una quantitat increïble d'homes, mentre que de dones pràcticament no n'hi havia i, si n'hi havia alguna, era una santa, una reina i poc més. Amb els anys vaig començar, a partir del diccionari biogràfic del meu pare, a buidar les dones que llegia i m'he passat la vida estirant informació sobre biografies femenines.

De joveneta em vaig adonar que a les enciclopèdies pràcticament no hi havia dones

I per què centrar-se ara en concret en les dones esportistes?

Perquè igual que he fet llibres sobre altres temes relacionats amb la dona, el de l'esport és un món importantíssim com ara ja estem veient. Tinc molts temes pendents durant anys, fins que arriba el moment que els poso a la llum.

Quins obstacles comuns tenien totes les esportistes de qui parla al llibre?

El primer obstacle és néixer dona. Des del segon zero que surts a la vida, estàs condicionada pel simple fet de ser dona. Aquest és el punt comú: totes amb més o menys dificultats van arribar a l'esport, però van haver de reivindicar que no pel fer de ser dones no podien practicar esports.

La indumentària podria ser un altre obstacle?

Les dones no només havien de demostrar que eren capaces de fer esport, sinó que podien fer-lo vestint d'una manera decorosa

La qüestió de la indumentària és un tema que m'interessa força, per això vaig fer un llibre sobre moda, perquè és una altra discriminació. Van aconseguir accedir als esports, però amb uns vestits que pesaven quilos! Aleshores algunes feien com [la tenista] Lilí Álvarez, que es va inventar unes faldilles, o [la nedadora] Maria Aumacellas Salayet, que es confeccionava els seus propis banyadors perquè no existien, no es podien ni comprar. Les dones no només havien de demostrar que eren capaces de fer esport, sinó que podien fer-lo vestint d'una manera decorosa, no fos cas que se'ls veiés un turmell.

Aquest obstacle, per sort, ja no existeix.

Però és el que sempre dic, la gent em diu que ja hem evolucionat, però si mirem al nostre voltant hi ha dones que encara tenen prohibit, en segons quins països, fer qualsevol tipus d'esport. I algunes poden fer segons quin tipus d'esport, però només amb una determinada indumentària. En alguns països estem exactament igual.

Troba que la classe social interferia en les històries d'aquestes dones?

És evident que hi ha diferències entre classes. Tot i això, per molt que algunes dones siguin de classe social més alta i altres de més baixa, quan es troben en el moment dels clubs i competicions, això s'anul·la i no deixen de ser dones que són pioneres de l'esport. Una cosa és on has nascut i l'altra quins interessos tens, i pots tenir interessos comuns amb gent molt diversa i aquí és quan s'unien i tenien més força.

'Pioneres de l'esport' té 19 històries de de dones, com les ha triat?

És molt difícil triar perquè jo abans faig moltes biografies. Tinc unes 3.000 dones biografiades només catalanes. Aleshores, me les miro totes tant per triar, que els hi trobo a cada una alguna cosa. Crec que algunes, si fóssim en un país normal, dins de totes les cometes necessàries, ja tindrien la seva pròpia pel·lícula. Cadascuna d'elles té alguna cosa a explicar. Hi ha alguna història més curta perquè el que no faig és inventar, poso el que trobo. Si alguna dona d'aquestes només l'he trobat a l'hemeroteca durant uns dies, i no surt ni quan va néixer, no ho poso. Per a mi el valor és això, poder transmetre com eren elles i què van fer.

3.000 dones biografiades?

Sí, són anys, tota una vida.

Avui en dia moltes esportistes continuen considerant-se pioneres, fins quan ho hauran de ser?

Les històries no poden deslligar-se del context històric i a Catalunya es nota la Guerra Civil i la dictadura. Després del canvi de segle, de la Primera Guerra Mundial, i de la segona també, hi ha un salt molt important en molts països, però nosaltres ens quedem estancats en una dictadura. Dones que havien arribat a federacions i clubs, de sobte se'ls tanca el pas amb pany i forrellat i, de nou, han de començar de zero. Tot el que havien fet queda anul·lat.

Les coses no se'ns regalen, les hem de lluitar. I hem de continuar lluitant per mantenir-les o millorar-les

I creu que això pot tornar a passar?

Sempre dic que les coses no se'ns regalen, les hem de lluitar. Les aconseguim, però hem de continuar lluitant per mantenir-les o millorar-les. Si no ho fem, ens les acabaran prenent i només cal revisar la història per comprovar-ho. T'ho poden prendre en qualsevol moment.

Fins i tot els països referents poden canviar en qualsevol moment, no?

Sempre passa igual, podríem dir que els Estats Units va ser un dels països on va sorgir primer el moviment feminista, però amb el govern d'ara.... Als EUA van ser grans pioneres de l'esport, ara en qualsevol moment podem aprovar i aplicar una llei que digui qualsevol animalada.

Continuarem oblidant les dones o n'estem aprenent?

En els esports d'un telenotícies ja hi ha una presència femenina important, però encara no és la norma

N'estem aprenent, però hem de tenir molt en compte el context històric i social. Nosaltres comencem a sortir-nos-en, no podem negar que hi ha hagut un avanç importantíssim, només cal veure un telenotícies i en els esports ja hi ha una presència femenina important. Però, desgraciadament, encara no és la norma, encara fem com si fos un extra. Encara hi ha molts països que no estan al nivell que haurien d'estar i, nosaltres, encara que ens pensem que sí, mai se sap, en qualsevol moment podem tornar endarrere.