D'assassinat a homicidi: per què Igualtat ha canviat la manera d'anomenar els crims masclistes

El mes de gener del 2017, la fiscal de violència sobre la dona Susana Gisbert Grifo es preguntava Per què en diuen mort quan han de dir assassinat? L'escriptora feia al·lusió a una sèrie d'articles publicats arran de l'assassinat d'una dona per violència de gènere. La majoria dels titulars d'aquells dies eren, segons feia referència Gisbert en la seva columna per a Tribuna Feminista, del següent caire: "Mor una dona degollada i detenen la seva exparella". "Com si una cosa i una altra no tinguessin res a veure, i com si això del degollament pogués deure's a un accident. Costava tant emprar el verb matar, o el més contundent assassinar? No ho crec", criticava.

El crim masclista que havia fet esclatar la indignació de Gisbert no és l'únic cas. Els titulars i la terminologia suposadament neutrals són més que freqüents quan es tracta de comunicar les violències contra les dones i les infàncies. Però el llenguatge, com assenyala Anna María Fernandez Poncela a Violencia hacia las mujeres en el lenguaje: género gramatical, estereotipos y narrativas "és un motlle i en el seu si es neix a la cultura i a la vida en relació, atès que reflecteix a la societat i la cultura de la qual forma part". És a dir, "construeix les maneres d'entendre i interpretar el món, transmet coneixements i experiències".

Les institucions públiques tenen tot això en compte, per això cada vegada que una dona o una criatura és assassinada a Espanya per violència de gènere, masclista o amb finalitats vicaris, la Delegació del Govern espanyol contra la Violència de Gènere ho comunica amb una alerta a través dels seus canals de comunicació, com ho són les xarxes socials. Els obre, d'aquesta manera, un espai tal com passa a la seva pàgina web, on es rememora, es comptabilitzen i s'estudia cada assassinat.

"Estem recaptant dades de l'assassinat per presumpta #ViolenciaDeGénero" o "Estem recaptant dades de l'assassinat per presumpta #ViolenciaVicaria", alertava la Delegació. Almenys fins a aquest 23 de febrer, quan ha començat a utilitzar el terme "homicidi": "Confirmem els homicidis per presumpta #ViolenciaDeGénero d'una dona de 28 anys a la província de Navarra i d'un menor de 10 anys a la província de Santa Cruz de Tenerife, tots dos el passat 20 de febrer".

"Dubte: Per què el govern ha passat en tres dies de parlar d'assassinats a homicidis? (Són els mateixos dos casos: una dona apunyalada, i un nen de 10 anys presumptament assassinat pel seu pare amb un matxet de 60 cm). La magistrada Victoria Rosell feia aquesta reflexió des del seu compte de X (abans Twitter) aquest dimarts.

"En una setmana negra, amb Assassinats MASCLISTES, -quatre dones i dos casos de #violenciavicaria- i dues temptatives de #feminicidio @DelGobVG tria fer un pas enrere per alegria dels negacionistes, canviant la terminologia i qualificant aquests crims d''homicidis'. (L'assassinat es considera una forma agreujada de l'homicidi). Desconeix @IgualdadGob el concepte FEMINICIDI? Com poden lluitar contra la #ViolènciaMasclista si no són capaços de reconèixer-la? A les dones els homes del seu entorn les maten per ser dones, normalment a les seves llars, on haurien de sentir-se més segures. No veuen la elvosía?", retreia aquest dijous el col·lectiu Feministes de Catalunya.

El Ministeri d'Igualtat ha explicat que aquest gir respon a "recomanacions" jurídiques. Cert és que jurídicament parlant no és el mateix un "assassinat" que un "homicidi". El Codi penal considera assassinat quan una persona mata a una altra amb traïdoria, ànim de recompensa, derelicte o promesa, acarnissament, augmentant deliberada i inhumanament el dolor. Però, considera el departament d'Ana Redondo que el pes que té el fet de parlar d'assassinats es dilueix en parlar senzillament d'homicidis? Des d'Igualtat reconeixen a Público el seu valor i per això estan ja estudiant alternatives per a un canvi que -assenyalen- no és definitiu.

En el llibre A vueltas con la violencia, la directora del Centre d'Estudis de Gènere (UNED) Teresa San Segundo insisteix que la terminologia és fonamental en l'aproximació, comprensió, prevenció i eradicació de la violència masclista. Segons com es nomeni a aquesta realitat tantes vegades condemnada a l'obscurantisme, es pot acabar minimitzant la gravetat de la situació. Igual que San Segundo posa l'accent en la violència de gènere i en totes aquestes denominacions a l'estil de "violència domèstica" que desvien la violència del seu origen, i la desconnecta del sistema patriarcal i masclista; els feminismes porten anys reclamant que es reconegui que "No són mortes, són assassinades".