La fauna modifica els hàbits per evitar trobar-se amb humans almenys en quatre espais naturals catalans

Un estudi preliminar revela que els camins més transitats pels vianants de quatre espais naturals catalans registren una menor presència d'espècies com el senglar o el cérvol. La recerca ha analitzat l'activitat de la fauna a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural dels Ports i l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. S'ha basat en dades de 48 càmeres de fototrampeig, algunes en camins molt transitats, d'altres en senders adjacents i d'altres en zones de control sense pas de persones.

Així, la principal conclusió és que la presència cada vegada més gran de visitants als espais naturals protegits catalans està modificant el comportament d'espècies de mamífers. Els estudis preliminars s'han fet en el marc del projecte FLOW4BIO, coordinats per la Fundació Emys amb la participació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), SEO BirdLife i la Fundació Trenca. Les entitats demanen reforçar la regulació davant l'auge de visitants en aquests espais.

"Amb les primeres anàlisis veiem que la majoria dels mamífers mitjans i grans tendeixen a evitar els camins molt freqüentats, on es concentren més gent i més vehicles" apunta un dels investigadors, Mariano Feldman. Aquesta tendència s'observa amb animals com el porc senglar, el cérvol, la guineu o la cabra salvatge. "Strava ens va ajudar a identificar quins són els camins més utilitzats, quins tenen una freqüentació mitjana i quins pràcticament no tenen pas. És útil i aplicable a tots els espais utilitzats", justifica Feldman sobre la utilització d'aquesta eina estàndard.

L'investigador assegura que en els últims anys la freqüentació al medi natural ha crescut, sobretot arran de la pandèmia, però que "encara no tenim una eina quantificable" per saber "si estem impactant o no sobre la fauna" i "quin és el llindar" d'afluència de visitants. "És necessari comprendre com estem afectant la fauna perquè el desplaçament d'espècies pot provocar al fet que coincideixin amb d'altres o que hi hagi animals que perdin l'hàbitat", ha reblat.

Per extreure dades més consistents, l'estudi també s'ha replicat en altres comunitats autònomes, com l'Aragó, el País Valencià, les Balears, les Canàries i Astúries, on encara s'estan recollint dades. "La idea és integrar tota la informació per obtenir una anàlisi robusta, tant per espècie com en l'àmbit de comunitat d'aus i mamífers", afegeix Feldman.

Primer simposi d'Ecologia del Lleure

L'estudi s'ha presentat en el marc del primer simposi d'Ecologia del Lleure, que s'està fent al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona (UdG). La coordinadora de l'àrea d'ús públic d'espais natural de la Fundació Emys, Laia Carbonell, afirma que "és bàsic tenir evidència científica sobre com la presència humana afecta la fauna i la flora per poder prendre decisions encertades". En aquest sentit, els organitzadors reclamen més regulació davant la sobrefreqüentació dels espais naturals. La coordinadora també ha alertat dels impactes sobre els hàbitats i les espècies.

Un exemple és el Parc Natural del Cap de Creus, que rep prop de 800.000 visitants l'any, i ja fa anys que a la zona s'hi apliquen mesures com per exemple obligar els visitants a aparcar a l'inici del parc i només poder arribar fins a la punta del cap mitjançant un bus llançadora. En aquest sentit, el director, Ponç Feliu, assegura que "és un repte" per als gestors dels espais naturals "compatibilitzar la preservació i la contemplació de l'ús públic de la natura" i apel·la la població a fer "un canvi de xip" a l'hora d'acostar-se els espais naturals.