El fallit cas de Ripoll i les 10 mocions de censura que han prosperat a Catalunya en els dos anys de mandat municipal

Una quarantena de governs municipals de Catalunya han experimentat canvis en la primera meitat del mandat local, ja sigui perquè hi ha hagut una renúncia de l'alcalde, s'ha produït un relleu al càrrec pactat prèviament entre socis o ha triomfat una moció de censura, entre d'altres casuístiques. Pel que fa a les mocions, que normalment són la via que genera més tensió política, dos anys després de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 n'han prosperat deu en un total de nou localitats, ja que n'hi ha un, Ribera d'Ondara (Segarra) on se n'han produït dues. 

Fonamentalment han afectat municipis petits i el més poblat és Vilassar de Mar (Maresme), de poc més de 21.000 habitants, on tot just fa un parell de mesos va aprovar-se la moció de censura presentada per Babord -la sòlida i inèdita aliança entre la CUP, els Comuns i independents d'esquerres-, ERC i el PSC per treure l'alcaldia a Junts. Des d'aleshores els tres protagonistes de la moció comparteixen el govern municipal.

Ara bé, amb molta diferència la moció de censura que més atenció mediàtica i, segurament, interès polític ha generat en el que portem de mandat és una que no va arribar-se a produir. Parlem de la de Ripoll, on des del juny del 2023 governa en solitari l'extrema dreta d'Aliança Catalana, amb la seva líder nacional, Sílvia Orriols, com a alcaldessa.

El 21 de gener, l'oposició en bloc va tombar per segon any consecutiu els pressupostos de la ciutat, que no arriba als 11.000 veïns, fet que va motivar Orriols a convocar una qüestió de confiança per tal d'aprovar-los 30 dies després sempre que no s'articulés un govern alternatiu. Tot i que inicialment la moció de censura semblava encarrilada -amb la formació d'un executiu local integrat per Junts, ERC i el PSC-, Carles Puigdemont i la direcció nacional del seu partit van forçar un canvi de posició de la formació, el que va generar una allau de crítiques de PSC, ERC, la CUP i els Comuns.

Puigdemont i la direcció nacional de Junts van forçar que el partit canviés de posicionament sobre la moció a Ripoll

Malgrat tractar-se d'una decisió a priori local, la realitat és que el que va succeir a Ripoll té una innegable impacte nacional. En el rerefons hi ha la creixent pugna entre Junts i Aliança Catalana, que segurament es visualitzarà amb molta força en les municipals del 2027, en què la formació d'extrema dreta pretén fer forat en nombroses localitats de l'interior de Catalunya, en bona part situades al voltant de l'Eix Transversal. De fet, les enquestes mostren una creixent fuita de vots de Junts cap a Aliança. Paral·lelament, els juntaires estan apropant el seu discurs al marc de l'extrema dreta en qüestions com la seguretat o la migració, amb l'enduriment de l'accés al padró en nombrosos municipis com a exemple.

Municipis petits

Pel que fa a les mocions de censura que sí que s'han materialitzat destaca el cas de Ribera d'Ondara, un petit poble de 450 habitants de la Segarra, on se n'han aprovat dues en el que portem de mandat. La segona va tirar endavant a finals del l'any passat, quan Francesc Sabanés (PSC) va recuperar l'alcaldia que nou mesos abans li havia tret Elisabet Jové, representant d'Acord per Ribera d'Ondara que havia tingut el suport d'Albert Puig, en aquell moment d'Aliança Catalana i actualment no adscrit.

Relacionat amb aquest tema

ERC articula una nova etapa a Barcelona, un any després de la fallida entrada al Govern de Collboni

Albert Aragonès

També a la demarcació de Lleida, el passat juliol va triomfar la moció de censura contra Josep Solsona, fins aleshores alcalde de Puigdverd de Lleida, localitat del Segrià de 1.400 veïns. La iniciativa va tenir el suport d'ERC i el PSC contra un batlle que havia estat suspès de militància per part de Junts en estar investigat per suposats maltractaments en l'àmbit familiar.

A les comarques gironines han triomfat dues mocions de censura en el que portem de mandat i en els dos casos en localitats de muntanya. A Guils de Cerdanya -570 veïns- la moció va arribar al març de l'any passat i va permetre Yolanda Mendo (Junts) prendre l'alcaldia a Toni Trilles, d'Unim Guils, llista vinculada a ERC. A Setcases (Ripollès), menys de 200 habitants, la moció de censura es va aprovar tot just el 31 de març, fa menys de dos mesos. En aquest municipi amb només cinc regidors el nou batlle és Francesc Marcer, en detriment de Joan Casadevall.

Relacionat amb aquest tema

"Un segon magatzem de residus nuclears ens hipotecaria l'espai per a altres indústries"

Judit Castaño

A Ribera d'Ondara (Segarra) ja s'han viscut dues mocions de censura aquest mandat

A Tarragona només s'ha aprovat una moció de censura en l'actual mandat, concretament a els Pallaresos, municipi del Tarragonès de poc més de 5.000 residents. Va ser a finals de juliols de l'any passat, quan SOM Pallaresos – Acord Municipal i el PSC van aliar-se per desbancar Xavier Marcos, d'Independents dels Pallaresos. Des d'aleshores l'alcaldia recau en Maria Grau, de SOM, una llista vinculada a ERC.

I, finalment, a Barcelona han triomfat quatre mocions en aquests dos anys de legislatura local. A banda de l'esmentada de Vilassar de Mar, també han tirat endavant les d'Espinelves i Santa Eugènia de Berga, a Osona, i la de Vallgorguina, al Vallès Oriental. A Espinelves, tot just 250 veïns, la moció va arribar l'octubre del 2023, només quatre mesos després de la constitució del govern sorgit de les eleccions. Antoni Tanyà, de Junts, va rellevar Joan Montserrat d'EpF, candidatura vinculada a ERC. A Santa Eugènia de Berga (2.300 habitants), la moció és més recent, del setembre passat. En aquest cas, Xavi Fernández (Junts) va assumir l'alcaldia en substitució de Cristian Parras (ERC) gràcies a un acord amb els independents. A Vallgorguina (3.200 veïns), l'alcaldessa des del desembre de 2023 és Mercè Llistosella (Junts), que va liderar una moció contra Anna Herrero, de L'Alternativa-CUP que governava amb ERC.

Relacionat amb aquest tema

"Estem en una situació de perill, però això és un horitzó d'aliances potencials si li donem contingut transformador"

Marc Font

L'impacte de l'arribada del PSC a la Generalitat

A banda dels provocats per les mocions de censura, també s'han produït canvis en alcaldies catalanes per altres raons. Així, per exemple, l'arribada del PSC al Govern autonòmic l'estiu passat va provocar que diversos alcaldes aterressin a la Generalitat i deixessin el seu càrrec. Són els casos de les conselleres Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) i Eva Menor (Badia del Vallès); la delegada de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz (Esplugues de Llobregat); la delegada a Madrid, Núria Marín, que va assumir el càrrec poc després de renunciar a l'alcaldia de l'Hospitalet; el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Carles Ruiz (Viladecans); el secretari de governs locals, Xavier Amor (Pineda); el cap de gabinet d'Illa, Eduard Rivas (Esparreguera); o el secretari d'Economia i Finances, Juli Fernández (Palafrugell).

El Prat (Baix Llobregat) Cambrils (Baix Camp), Olot, Caldes de Malavella (Selva), Sant Julià de Ramis (Gironès) o Sant Pere de Ribes (Garraf) són altres localitats que han viscut canvis en l'alcaldia per la marxa de l'alcalde, mentre que aquest juny s'han de materialitzar relleus ja acordats fa dos anys entre socis de govern en nuclis com Puigcerdà (Cerdanya), Torredembarra (Tarragonès) o Montblanc (Conca de Barberà), entre d'altres, segons recull l'ACN.