Esquerra obre joc per a la investidura amb apel·lacions a les forces de "l'autodeterminació i l'amnistia"

La nit electoral ha deixat a Catalunya un ampli i delicat equilibri de forces per a la constitució del nou Govern. I la incògnita més rellevant és quin serà l'Executiu que es podrà formar amb la complicada aritmètica sorgida en el nou Parlament que es constituirà en 20 dies, amb la xifra rècord de vuit grups parlamentaris. En qualsevol dels casos, la victòria de Salvador Illa al front del PSC -amb 33 diputats i amb només un petit marge de vots respecte a ERC- no sembla garantir-li de cap manera la presidència. Si més no, si es compleix el veto dels independentistes explicitat en campanya. Encara que aritmèticament possible, sembla totalment descartat, segons apunten fonts de Junts per Catalunya, que Laura Borràs lideri una operació com la que va donar als socialistes la Diputació de Barcelona amb el suport del grup de Carles Puigdemont. La presidència de la Generalitat té un alt simbolisme i les bases independentistes no entendrien que se li lliuri als que ells anomenen un "candidat de l'155".

Amb tot, Illa insisteix en complir el seu compromís electoral de presentar-se a la investidura si guanyava les eleccions com així ha estat, a diferència del que va fer Inés Arrimadas amb la victòria de Ciutadans el 2017. Segons Illa "tinc l'obligació d'intentar-ho". I en un to més assossegat que en campanya electoral es mostra disposat al diàleg: "parlaré amb tothom", assegura, incloent a ERC. "No és moment per als retrets" ha afegit, en declaracions a diversos mitjans. Fonts del PSC consultades es mostren escèptiques que aquesta operació arribi a bon port, ja que ERC té moltes opcions per aconseguir la presidència, i l'emmarquen més en la necessitat de remarcar el perfil d'alternativa dels socialistes.

Esquerra parteix des de la centralitat total

Amb aquest escenari prefixat, Esquerra se situa en la centralitat més absoluta amb les millors cartes per negociar per part d'Aragonès. Està al centre, i lidera, la majoria independentista que suposen els 74 diputats que sumen ERC, JxCat i la CUP. També és l'eix central d'aquesta majoria autodeterminista que ha plantejat Esquerra durant la campanya sumant els Comuns a l'independentisme i arribant als 82 diputats. I encara disposaria del comodí d'un possible suport extern dels socialistes en un semitripartit d'esquerres amb els Comuns al Govern i suport extern socialista de també 74 diputats que pot forçar gràcies a la seva posició decisiva al Congrés per a la governabilitat de l'Estat i els suports al Govern del PSOE i UP.

Evidentment, uns escenaris són incompatibles amb altres, però la virtut per a ERC és que pot forçar la negociació amb tots els actors i evitar maximalismes que no vol assumir gràcies a la maniobrabilitat que li donen les seves opcions aritmètiques amb uns i amb altres. I a el fet que en cas de bloquejar-se totes les opcions entre si, això podria comportar unes noves eleccions que ningú desitja a Catalunya amb la pandèmia en xifres encara altes i amb un operatiu electoral que ha funcionat però ha quedat exhaust. El terror a ser responsabilitzats de la repetició tenalla a totes les forces polítiques i això pot provocar que es vegin forçats a acceptar les condicions dels republicans.

Govern de "via àmplia", de sortida

En aquestes condicions, Pere Aragonès té la iniciativa i obre avui el joc per a la investidura amb les millors cartes i una primera apel·lació en uns primers contactes preliminars al que ell anomena la "majoria per l'amnistia i l'autodeterminació". El "Govern de via ampla" en què vol encaixar pols oposats com JxCat i En Comú Podem. O la CUP que es mostra poc disposada a entrar a l'Executiu. Per Aragonès, "el PSC i ERC representen projectes de país antagònics. Nosaltres no estem disposats a girar full de res. I hi ha una majoria clara d'esquerres però sobretot favorable al referèndum d'autodeterminació i a l'amnistia que cal fer viable. Això és el que vam prometre en campanya i és el que volem fer ".

El presidenciable republicà també posa en valor que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots com "una prova de força". Segons fonts d'Esquerra consultades es posaran dues condicions bàsiques. D'una banda l'aprovació al Parlament d'una proposta de llei per l'amnistia que sigui tramitada a al Congrés dels Diputats i un compromís explícit per avançar en la reivindicació d'un referèndum acordat amb l'Estat. I en paral·lel, un acord de pressupostos amb marcat accent d'esquerres per fer front a la crisi econòmica i sanitària provocada per la pandèmia des del primer minut de la nova legislatura. Aquestes mateixes fonts recorden que ja va ser possible un acord pressupostari amb els Comuns que van aprovar els comptes de la Generalitat amb JxCat a la presidència. "Més s'hauria de donar ara l'acord amb una presidència d'Esquerra" emfatitzen les fonts del partit de Junqueras.

Executiu independentista al primer descart

Tot i els objectius de Aragonès, no sembla viable que els Comuns entrin en un Govern amb JxCat que consideren ideològicament a les antípodes. Pel que una primera possibilitat, i no necessàriament per aquest ordre, seria l'acord entre independentistes. Això suposaria la reedició d'un Govern com l'actual però amb presidència d'Esquerra. JxCat no descarta aquesta possibilitat, i segons la seva candidata, Laura Borràs: "Som escrupolosament obedients amb el mandat de les urnes. ERC té un escó més i li correspon afrontar aquesta negociació". Però no cal oblidar dos factors que compliquen l'operació. El primer, les males relacions que mantenen ERC i JxCAT des de l'inici de l'anterior legislatura i que han enverinat la relació entre els dos socis de l'Executiu català amb extenuants friccions i xocs. Per a ERC aquesta no és una opció repetible i asseguren que podran com a condició unes noves bases de relació clares i diàfanes i el compromís d'evitar les tensions. Però per completar la investidura faltaria la tercera pota de la taula amb una sempre impredecible CUP, que ha doblat representació, planteja unes exigències d'unilateralitat i desobediència poc d'acord amb la via que planteja Esquerra i que tenen un complex sistema de decisió assembleària que pot frustrar qualsevol acord preestablert.

Des d'ERC són cauts i rebutgen apuntar cap opció. Volen mantenir-se al centre del tauler de joc i que siguin la resta de negociadors els que es vagin descartant, o no, a partir de les converses. Però sí aspiren a que, en cas d'haver de governar en solitari o només amb Junts, els Comuns i la CUP juguin un paper de suport exterior que visualitzi una majoria parlamentària d'esquerres per aprovar els principals eixos de Govern.

Govern amb En Comú Podem i suports de PSC

La segona opció viraría cap a l'esquerra en cas de fracassar la via independentista si JxCat decideix plantar a Aragonès o planteja pretensions inasumibles per als republicans. O en el cas que la CUP veti la investidura d'Aragonès, encara que en un principi els anticapitalistes se senten més còmodes amb un candidat republicà que amb una candidata com Borràs, del sector postconvergent i amb una imputació per presumptes irregularitats. Aquesta segona opció suposaria la formació d'un Govern en clara minoria amb els Comuns, que sumaria 41 diputats. I que necessitaria el suport extern del PSC, no només per a la investidura, sinó per aprovar pressupostos i donar estabilitat en els principals projectes de la legislatura.

Una operació que, a priori, seria poc probable perquè el partit guanyador no acostuma a donar la presidència al seu principal adversari. Però cal recordar que les opcions d'Illa a la presidència són pròximes a zero i que ERC pot fer valer els seus vots al Congrés dels quals depèn el Govern de Pedro Sánchez. Un Sánchez que a aquestes hores de dilluns postelectoral encara no havia trucat a Aragonès, segons fonts republicanes, però que ja hauria rebut el missatge amb les garanties que ERC no variarà, en principi, la seva posició a Madrid. Això sí, incrementant les seves exigències de reactivació de la taula de diàleg, de passos per solucionar el problema dels presos començant amb els indults i per negociar un major gruix de recursos que el Govern de la Generalitat pugui utilitzar per a la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia.

De moment només s'han repartit les cartes i els jugadors ja les han vist. Ara comença una complexa negociació en què no tot és possible, però hi ha múltiples opcions en joc. Aragonès reclama "una constitució ràpida del Govern per fer front a les urgències de país" camí dels cinc mesos de provisionalitat amb un Executiu en funcions per la inhabilitació de Quim Torra. Però les fonts consultades dels principals partits negociadors auguren que no serà ni fàcil, ni ràpid.