Espanya envia una nova proposta a les capitals europees per intentar superar les reticències a l'oficialitat del català

El Govern espanyol ha enviat una nova proposta a les capitals de la Unió Europea per intentar superar les reticències a l'oficialitat del català de cara a la reunió de la setmana vinent, on els 27 tornaran a debatre la qüestió. Segons un memoràndum que el ministeri d'Exteriors ha fet circular en els darrers dies i que ha pogut veure l'ACN, la proposta introdueix un nou article per "esclarir encara més" el compromís d'Espanya amb el pagament dels costos derivats de la implementació de l'oficialitat.

L'objectiu és superar els dubtes expressats per alguns governs nacionals, especialment els d'Alemanya. Per ara, la qüestió es manté com a punt de discussió a l'agenda, amb la possibilitat que se sotmeti a votació si hi ha consens. "Per esclarir encara més el compromís d'Espanya, es proposa incloure un article en el projecte de Reglament del Consell amb la mateixa redacció utilitzada en els acords administratius celebrats el 2005 i el 2006 entre Espanya i les institucions de la UE, inclòs el Consell, en els quals el compromís d'Espanya d'assumir tots els costos no ha plantejat cap problema", recull el text presentat.

En el memoràndum, l'executiu de Pedro Sánchez insisteix que l'oficialitat del català, el basc i el gallec no marca cap precedent: "Cap altra llengua compleix tots els requisits". Davant dels dubtes per les implicacions jurídiques de la mesura que pugui tenir la mesura, en el text, el Govern espanyol també remarca de nou que no cal reformar els tractats de la UE per permetre que les tres llengües siguin oficials al bloc europeu.

Ara, la qüestió tornarà a la taula dels 27 el pròxim dimecres 16 de juliol. En l'agenda de la trobada, l'oficialitat del català, el basc i el gallec consta com un "punt de debat". Tot i això, el mateix ordre del dia preveu la possibilitat de sotmetre-ho a votació si es considera oportú i, per tant, Espanya podria forçar la decisió si veu consens entre els estats per donar llum verda a la mesura.

 Proposta d'Espanya  

El Govern espanyol va posar sobre la taula del Consell d'Afers Generals del 27 de maig una proposta d'implementació parcial de l'oficialitat de les tres llengües a partir del 2027. En aquella reunió, els estats membres van decidir posposar la votació davant els dubtes expressats per una desena d'estats.

Segons el text que ha pogut veure l'ACN, l'executiu proposa una oficialitat parcial i progressiva. És a dir, si es dona llum verda a la mesura, l'oficialitat començaria a implementar-se el 2027 i, en un primer moment, només es garantiria que es tradueixin al català les regulacions aprovades pel Consell de la UE i el Parlament Europeu. La resta d'obligacions que comporta l'oficialitat d'una llengua quedarien suspeses fins que el Consell ho decideixi. El pla preveu que "en un termini de quatre anys a partir" del 2027 "i en intervals de cinc anys posteriors" els estats abordin l'oficialitat completa del català, el gallec i el basc.

Entre els països que van mostrar reticències a aprovar l'oficialitat del català en la reunió del 27 de maig hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. Alemanya o Suècia van demanar al Govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE.

Itàlia també està entre els estats que va demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni va demanar una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. Entre els estats que van expressar obertament el seu suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre.