Espaiar les dosis i usar totes les vacunes per als més grans: estratègies que l'Estat descarta i accelerarien la immunització

Andalusia, Madrid i Catalunya fa setmanes que demanen a la Comissió de Salut Pública i al Consell Interterritorial de Salut que s'espaïn les dosis de les vacunes contra la Covid-19 de Pfizer i Moderna. Aquest dimecres s'ha descartat després d'un dens debat. L'objectiu d'aquesta estratègia, duta a terme en països com el Regne Unit, és accelerar la immunització per a aconseguir tenir protegits als més vulnerables en el menor temps possible. Però no és l'únic debat que està sobre la taula per augmentar el ritme de vacunació. Administrar AstraZeneca i Janssen a la gent gran, sense límit d'edat, també ajudaria. Totes dues estratègies estan avalades pels experts i per la literatura científica sempre que s'estigui en un context d'escassetat de vacunes.

Aquest debat es va conèixer per una filtració de l'esborrany sobre el qual treballava la Comissió de Salut Pública. En el document es reconeixia que espaiant les dosis en una "situació d'una potencial quarta ona epidèmica" s'aconseguiria una reducció entre el 22 i el 26% d'infeccions, el 26 i el 30% d'hospitalitzacions i el 30 i el 32% de defuncions. Així, s'estudiaven tres opcions: mantenir l'interval de 21 dies de Pfizer i 28 de Moderna, ampliar a sis i vuit setmanes aquest interval per als menors de 79 anys o ampliar-lo per als menors de 69 anys. La immunització dels majors de 80 anys no es veuria afectada en cap dels casos perquè, a més, el 98% d'aquest grup ja ha rebut almenys una dosi i el 62% les dues dosis. La idea és accelerar tot el possible: amb l'estratègia actual es pot protegir els majors de 60 anys abans del mes de juny, però d'aquesta manera es podria aconseguir abans que acabi el mes de maig.

Els experts consultats per Público avalen que s'espaïn les dosis després de veure com ha funcionat aquesta estratègia en altres països. "És una possibilitat prevista en l'evidència científica passar dels 21 o 28 dies fins als 42. L'ideal és seguir el que s'indica en la fitxa tècnica de les vacunes, però en un context d'escassetat de vacunes es justifica", comenta Amós García Rojas, president de l'Associació Espanyola de Vacunologia. Mentre que Salvador Macip, doctor en Genètica Molecular i investigador de la Universitat de Leicester, creu que el debat arriba perquè l'experiència d'altres països ja mostrava que funcionava fa temps. "Fa uns mesos potser la decisió era més complicada perquè no hi havia suficient informació. A L'Estat espanyol es va optar pel més segur, però ja hi ha suficients resultats que mostren que una sola dosi dóna immunitat", explica a Público.

Un dels estudis que més repercussió ha tingut sobre aquest assumpte és el dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units que mostra que l'eficàcia de les vacunes d'ARN missatger (Pfizer i Moderna) arriba al 80% amb una dosi.

Macip destaca com l'estratègia de vacunació del Regne Unit, un país que va optar per aquesta via, va ser arriscada però reeixida. Les autoritats britàniques van decidir ja el mes de desembre ajornar la injecció de la segona dosi fins als tres mesos, la pauta recomanada des d'un inici a AstraZeneca. El metge indica que gràcies a aquesta estratègia, a la capacitat de negociació per a comprar vacunes i a l'organització s'ha aconseguit arribar ja a resultats molt bons. Segons les últimes dades d'Our World in Data, el 48% de la població del Regne Unit ja ha rebut almenys una dosi, mentre que la mitjana europea està al 17%.

Macip coincideix amb Jorge Carrillo, vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI) i investigador d'IrsiCaixa, que el període que es va utilitzar en els assajos clínics per posar les pautes té a veure amb la rapidesa amb la qual es van aprovar les vacunes per començar aquest procés. Per això els experts comenten que la immunitat pot ser fins i tot major quan s'espaien més les dosis. Malgrat això, Carrillo destaca que la clau del debat és el temps en el qual es retarda la injecció: "Amb una sola dosi ja hi ha un percentatge de protecció elevat, encara que no arribi al màxim. En la situació en la qual estem possiblement és encertat poder immunitzar al major nombre possible de persones per a tenir vacunats com més aviat millor als més vulnerables".

França i Itàlia vacunen amb un espai de sis setmanes

En les últimes jornades s'ha publicat que l'Agència Europea del Medicament (EMA) no avala aquesta estratègia, encara que quan es van aprovar les vacunes la indicació es va centrar que no es retardés la segona dosi més dels 42 dies. Per això hi ha països europeus que ja han avançat també amb aquesta estratègia. França i Itàlia vacunen amb un espai de sis setmanes. Altres països van arribar fins i tot a arriscar-se més: el Canadà va apostar per 16 setmanes. No obstant això, García Rojas planteja si en aquest moment és necessari, ja que insisteix que l'"ideal" és seguir la fitxa tècnica de les vacunes: "L'Agència Europea del Medicament (EMA) s'ha posicionat favorablement sobre Janssen i sembla que arribaran més vacunes de Pfizer. Encara així hi ha falta de vacunes? Perquè això té sentit fer-ho sempre que hi hagi escassetat".

Hi ha riscos? Carrillo comenta que hi hauria si s'espaia més de pertinent i si s'enfoca a espaiar les dosis en els més joves pel risc de immunosenescència en alguns majors, una deterioració gradual del sistema immune provocat per l'avanç natural de l'edat que comença a afectar majors a partir dels 60 anys. "El millor seria que s'ajornessin les dosis en els menors de 80 anys i que no es retardi la burxada més de cinc o sis setmanes. Espaiar durant mesos sí que podria tenir una repercussió diferent", avisa.

Vacunar als més grans amb AstraZeneca i Janssen

Macip també defensa que les autoritats sanitàries haurien de canviar l'estratègia i autoritzar tots els tipus de vacunes de diferents laboratoris per als més grans. "El que interessa és anar vacunant a la població en risc molt ràpid perquè hi ha morts evitables. Després, quan tinguem a tots els majors protegits, ja veurem els següents passos. Aquesta és la prioritat", argumenta el metge.

García Rojas, per part seva, no veu inadequada l'estratègia que s'ha adoptat a l'Estat espanyol sempre que es vacuni amb Janssen a les persones en la franja d'edat de 70 i 79 anys. La limitació d'AstraZeneca explica que es fa per la "disponibilitat" de les vacunes.

Si fos com assenyala García Rojas, ara totes les inoculacions anirien a destinades a cobrir a la població més major de 55 anys. El mes d'abril s'estan ampliant els enviaments de vacunes i, mentre no se sofreixin retards en les arribades previstes, les dades apunten al fet que s'avança en bon camí encara que no sigui tan ràpid com s'esperava. Aquest dimecres s'ha aconseguit una nova fita: ja hi ha més ciutadans vacunats que contagiats.

No obstant això, les diferents estratègies que han pres els països europeus respecte a la vacunació amb AstraZeneca i Pfizer xoquen, a més, amb les recomanacions de l'EMA. L'agència reguladora d'Europa ha avalat l'ús de totes dues vacunes en totes les franges d'edat.