Una esmena 'salva' la prohibició als pagesos de fer cremes de restes vegetals

El passat 5 d'octubre, el Congrés dels Diputats va aprovar la modificació de la llei de residus i sòls contaminants per a una economia circular, que establia la prohibició de manera general de la crema de restes vegetals. L'esmena la va introduir el grup del PDeCAT a proposta del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP). Gràcies a aquesta, aprovada amb el sí de tots els grups a la Cambra baixa, es va eliminar l'article 27.3 de l'esmentada norma, que regula el sistema de gestió de la Política Agrària Comuna (PAC) i altres mesures connexes en tràmit de ponència a la Comissió d'Agricultura. S'abolia així una llei anterior, validada fa mig any, que impedia aquesta activitat, essencial pel sector primari una vegada finalitza l'època de la collita.

Una de les ponents de l'esmena, la diputada del PDeCAT al Congrés dels Diputats i alcaldessa de Térmens (Noguera), Concepció Canadell, es felicita per aquesta modificació, que 2suposava un greu problema afegit als que ja té el sector de la pagesia". Canadell recorda que la nova normativa ha tirat endavant a través d’una ponència de la Comissió d'Agricultura, que ha suprimit l'article, i ha resultat ser "una feina útil que repercutirà en benefici del territori".

Així, aquesta esmena va ser aprovada sense l'oposició de cap grup parlamentari. D'aquesta manera, s'eliminaria la normativa aprovada fa sis mesos que no permet fer cremes de restes vegetals de manera generalitzada. Tal com estava plantejat l’anterior articulat, es preveien multes d’entre 2.000 i 100.000 euros, el que va generar la indignació dels pagesos perquè el tractament per a les restes vegetals que no es podien cremar suposaven un sobrecost d'entre 1.000 i 1.500 euros per hectàrea.

Prioritzar els processos biològics

La llei 7/2022, que ara s'ha canviat, només autoritzava la crema en dos supòsits: en el cas que el terreny estigui afectat per una plaga i no existissin d'altres mitjans, i per prevenir risc d'incendi. En ambdós casos, calia comptar amb una autorització individualitzada expressa. La llei establia que s'han de prioritzar els processos biològics per al tractament de la matèria orgànica. Fins ara, la normativa fixava la prohibició d'encendre foc en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre.

Els pagesos van argumentar que les emissions de CO2 alliberades durant la crema de restes vegals  són l'equivalent a les absorbides durant el cicle de vida de les plantes incinerades

Inicialment, els pagesos van mostrar el seu rebuig, ja que en la qüestió de les cremes de restes vegetals, insistien que les emissions de CO2 alliberades a l’atmosfera per aquesta pràctica són l'equivalent a les absorbides durant el cicle de vida per les plantes que cremem. A més, recorden que amb aquesta acció s'aconsegueix eliminar malalties i enriquir el sòl. Paral·lelament, el fet de destruir les restes vegetals amb pràctiques mecanitzades implica cremar combustible fòssil amb el tractor.

La Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular que es va aprovar al Congrés espanyol l'abril passat es va fer amb l'argument de prioritzar el reciclatge de les restes vegetals mitjançant tractament biològic. És a dir, fer-ne compost. La pràctica ja és habitual amb aquest tipus de residus, com a la poda dels arbres, que s’acaba convertint en adob. Els dubtes dels agricultors se centraven en els casos en què les restes s’han de gestionar en explotacions grans, on aquestes s'han de tractar en una planta especialitzada, afegint un nou sobrecost al seu compte de resultats. Durant unes setmanes, les piles d'arbres van estar sense cremar-se.

Ajust a la normativa europea

A finals del passat setembre, coincidint amb la Fira de Sant Miquel de Lleida i la visita del ministre d'Agricultura, Luis Planas, més d'un centenar de pagesos es va aplegar a l'entrada de la subdelegació del Govern central a la capital del Segrià per reclamar una modificació de la llei estatal que prohibia la crema de restes vegetals.

La concentració, convocada per UP, va exigir a l’administració que es tingui en compte l'impacte de la llei a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals més petites, que "surten molt perjudicades per aquesta normativa". Així es va expressar el membre de la Comissió Permanent del sindicat i el seu responsable d'organització, Josep Carles Vicente.

Els manifestants van deixar sobre la porta de l'edifici uns quants arbres arrancats que bloquejaven l'accés en protesta per la prohibició de la crema de les restes vegetals. Els representants dels pagesos instaven l'Administració a què s'ajusti a les directives europees de residus i reducció de les emissions que no veten les cremes i que obliguen a vetllar per l'impacte en les petites explotacions. "Aquest disbarat no pot ser una obligació, ha de ser una recomanació en la qual primi el sentit comú", afirmaven.

Per a JARC, la crema de restes vegetals és una mesura sanitària per evitar la proliferació de possibles malalties com els fongs

En la mateixa línia, l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), va alertar que, en alguns casos, la trituració de les restes de poda per incorporar-les al sòl fa inviable pràctiques sostenibles com el manteniment de les cobertes vegetals vives. JARC precisa que la crema de restes vegetals és, a més, una mesura sanitària per evitar la proliferació de possibles malalties com els fongs. Les infeccions no es poden observar de vegades a simple vista en el moment de la poda, però estan a la fusta, un exemple molt habitual és l'oïdi a la part llenyosa de la vinya. Mentre que en els cultius de l'horta, es queden a les restes vegetals, amb el perill que es reprodueixin en futures plantacions, si no es cremen.

A Catalunya, es gestionen unes 120.000 autoritzacions de crema vegetals a l'any i tot que és habitual que els productors, en alguns casos, triturin part de la poda per fer compost, aquest procediment no se sol emprar en el cas de grans volums de restes vegetals, com l'arrencada o substitució d’arbres, pel seu alt cost. De la seva gestió, en depèn una part important del manteniment de forestal de les explotacions, la lluita contra les emissions de CO2 o la prevenció dels incendis.