Erosió al suport a la democràcia: cau al nivell més baix des de la crisi econòmica de fa 15 anys

Erosió significativa en el suport a la democràcia en part de l'electorat català: el suport al model polític ha retrocedit l'última dècada i se situa en el nivell més baix almenys des dels anys de la crisi econòmica del 2008. Segons el darrer quadern de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), només un 81,6% dels catalans prefereixen aquest sistema a qualsevol altra forma de govern amb dades del 2024, set punts menys que el 2014 i encara més lluny del 92,9% de l'any 2008. Només l'any 2012 s'havia registrat un suport més baix a la democràcia (81,3%).

Així, el treball L'erosió democràtica. Entre l'exclusió social i el trencament generacional destaca que la pèrdua de suport vers la democràcia no és un moviment a la contra, puix els que diuen preferir un sistema alternatiu, autoritari, són minoria. Segons el resum del treball, la democràcia es degrada per la part més feble de la societat, "per aquell segment menys afavorit i més desconnectat de la política, i entre els que encara no han accedit a la vida adulta, especialment els homes".

En les seves conclusions, apunta que l'increment de les respostes 'a la gent com jo ens és igual un règim com un altre' "traspuen defalliment i cert determinisme, en el sentit que tant dona el sistema polític en què es visqui perquè aquest fet no modificarà la mateixa situació". Aquesta idea "impacta de ple en el suport difús a la democràcia, aquest espai d'acord amb el sistema democràtic que no obliga a una aprovació manifesta de la gestió dels diferents actors polítics", un espai que "ha estat i és clau per al manteniment de la democràcia".

La satisfacció amb l'actuació de la democràcia

A Catalunya s'ha produït en els darrers anys una davallada important en el grau de satisfacció de l'electorat amb l'actuació de la democràcia. Si en 2008 el 62% dels catalans i les catalanes es considerava molt o bastant satisfet amb el seu funcionament, en 2024 aquesta satisfacció se situa en el 30%, menys de la meitat. La gent que es declara més satisfeta amb la democràcia tendeix a preferir-la (88%), i a mesura que disminueix el grau de satisfacció amb el seu funcionament decreix el seu suport: només el 68% dels menys satisfets l'escullen.

Segons el treball demogràfic, el suport a la democràcia sorgeix d'una combinació de condicions materials (prosperitat, educació), culturals (valors i actituds), i d'acompliment (resultats dels governs). En aquest sentit, els autors destaquen que no n'hi ha prou que existeixi un règim democràtic; necessita produir béns públics, ser percebut com a just i estar arrelat en valors compartits.

Canvis segons classe, edat i gènere  

El treball també remarca la tendència a la desafecció democràtica dels joves, especialment entre els nois. "No té només a veure amb el cicle vital sinó també amb la generació de pertinença i probablement amb la seva relació amb la memòria d'un passat autoritari recent", assenyala.  Segons el darrer sondeig d'opinió del mateix ICPS, els homes entre 18 i 24 són el grup en què més decau el suport a la democràcia, amb 15,7 punts percentuals menys respecte de 2009, al mateix temps que creix la seva indiferència (11,3 punts).

D'altra banda, el retrocés democràtic es produeix també en els estrats més desafavorits de la societat, en l'àmbit acadèmic i d'estatus socioeconòmic. En aquest sentit, la classe social més adepta a la democràcia (amb un 90,6% de suport) seria la de "servei", formada per directius, gerents, professionals i tècnics, mentre que la menys partidària és la dels treballadors manuals (73%).

En un altre sentit, els extrems ideològics, sobretot l'extrem de la dreta, i les persones sense una vinculació ideològica sòlida, són les més atretes per un govern autoritari. Segons els autors, això es produeix "ja sigui per convicció en el cas dels primers, o perquè pensen que pot ser una solució en algunes circumstàncies en el cas dels segons".

La democràcia en perill?  

Més de la meitat del cens electoral creu que "la democràcia corre perill", cosa que els experts apunten que podria ser tant per la sensació de retrocés democràtic a nivell internacionalcom pels riscos que tenallen la mateixa democràcia. Aquesta impressió de risc és més gran entre les persones favorables a la democràcia, que creuen que estaria amenaçada per l'extrema dreta (87,8% dels casos) o les fake news, així com les grans corporacions. 

En canvi, per als que podrien arribar a preferir un règim autoritari, les "principals amenaces" per a la democràcia serien l'independentisme, els immigrants, l'extrema esquerra o el feminisme. Entre els electors que tenen aquesta preferència, sorprèn el fet que el 74,4% assenyala l'extrema dreta com a amenaça al sistema democràtic, per davant d'altres "amenaces".

Amb tot, si bé en enquestes anteriors s’havia posat l’accent en l’increment de posicions més properes a règims autoritaris "en algunes circumstàncies", la conclusió d’aquest estudi és que el règim democràtic "no sembla córrer cap risc imminent", tenint en compte que només el 5% es mostra partidari d’una alternativa autoritària. Els anys de la crisi econòmica també van propiciar aquests posicionaments: fins a un 7,1%, l’any 2011.