ERC recupera forces, tot i algunes ferides obertes, un any després del retorn de Junqueras a la presidència
El 14 de desembre de 2024 la candidatura Militància Decidim, encapçalada per Junqueras i Alamany, guanyava unes dures primàries que van fracturar el partit

Barcelona-
Esquerra Republicana de Catalunya va tancar ara fa un any la primer part d'un procés congressual molt dur, amb la disputa per la direcció del partit com a teló de fons. Un procés intern que va permetre a Oriol Junqueras tornar a la presidència del partit després de la seva dimissió sis mesos abans. Els republicans venien de patir un daltabaix en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, perdent 13 diputats i més de 180.000 vots.
Aquella situació va derivar en una confrontació ferotge entre les dues figures del partit els darrers anys: Marta Rovira i Oriol Junqueras, que ja portaven temps amb diferències polítiques, a més de distanciats a causa de la repressió que va suposar la presó de Junqueras i l'exili a Suïssa de Rovira, com bé explica el llibre L'esquerda republicana (La Campana).
Pere Aragonès, l'expresident de la Generalitat, dimitia la mateixa nit electoral del 12 de maig de l'any passat, i setmanes després Rovira demanava de manera explícita a Junqueras que també abandonés la direcció del partit i la política. Però l'ex pres polític feia temps que tenia al cap una altra idea: depurar responsabilitats amb aquells amb qui havia perdut la confiança mentre havia estat a la presó, tot configurant un nou pinyol que el permetés refer el partit un altre cop. I així va ser: el 14 de desembre del 2024, Militància Decidim -amb Oriol Junqueras i la cap de files a Barcelona Elisenda Alamany al capdavant- aconseguia el 52,2% dels vots i superava Nova Esquerra Nacional, l'alternativa amb Xavier Godàs i Alba Camps com a tàndem. La tercera opció, de Foc Nou, ja va quedar descavalcada de la cursa en la primera volta.
365 dies després d'aquelles primàries convulses, la calma -almenys aparent- ha tornat al carrer Calàbria, on es troba la seu nacional d'Esquerra Republicana. I és que les divisions internes s'han rebaixat notablement, i aquells que en el seu dia no van donar suport a Junqueras han relaxat considerablement les seves crítiques. Amb el finançament singular com a horitzó i intentant arrancar compromisos tant al Govern català com l'espanyol, tant al Parlament com al Congrés, els republicans han ressituat la seva estratègia. Amb l'objectiu de continuar recuperant-se del sotrac del 2024 i ampliar les opcions electorals que la demoscòpia avala tot i que encara tímidament. La majoria d'enquestes, entre elles la del Centre d'Estudis d'Opinió, auguren una pujada a ERC passant dels 20 diputats amb què es va quedar a entre 21 i 23 escons. I amb opcions de passar de la tercera a la segona força política.
La fita del finançament, objectiu estratègic
Esquerra intenta aprofitar, per a la recuperació de les seves forces, el seu paper d'actor imprescindible tant per al govern del PSC com del PSOE. Els seus vots són imprescindibles tant per a la governabilitat de Catalunya com la de l'Estat, i això col·loca els republicans en una posició de palanca decisiva i incidència màxima. Però també amb el repte de fer complir els acords d'investidura que van permetre arribar a la presidència de la Generalitat a Salvador Illa o a Pedro Sánchez mantenir-se a la Moncloa. Els republicans consideren que assolir acords rellevants com el del nou finançament els pot donar una imatge d'utilitat davant la ciutadania catalana i han optat per forçar la màquina amb els socialistes rebutjant fins ara la negociació dels pressupostos, tant a Barcelona com a Madrid, supeditant-los a l'aprovació del finançament singular.
Tot plegat fa que a Esquerra ja preparen les eleccions municipals amb cert optimisme. "Tenim la sensació que el partit torna a estar al terreny de joc", explica Isaac Albert, vicesecretari general de Comunicació, en conversa amb Públic. Això és perquè la situació que es van trobar en aterrar fa un any a la direcció del partit era molt delicada no només en l'àmbit polític, sinó de desgast intern per un congrés que va ser "excessivament dur", expliquen fonts del partit. "Arribem amb un partit desconnectat del país i el que estem fent és reconnectar-lo i definir de manera molt clara el nostre rol", afegeix el portaveu d'Esquerra.
Les enquestes, especialment del darrer semestre, apuntalen la perspectiva del dirigent republicà, ja que Esquerra es consolida com l'únic partit amb opcions a créixer electoralment a banda de la ultradreta. Encara que sigui de forma continguda, el creixement dona confiança als republicans en un context de caiguda de totes les forces tradicionals i centrals de Catalunya.
La pugna dels crítics es manté tot i que molt afeblida
Ara bé, no tot són flors i violes en aquesta nova etapa després del primer any de les primàries. Encara hi ha ferides obertes i en alguna direcció regional del partit aquesta fractura s'ha deixat veure, com a Barcelona o a Girona, en què aflora la crítica dels qui van perdre el Congrés del partit. Xavier Godàs, rival d'Oriol Junqueras a la presidència del partit per Nova Esquerra Nacional, és taxatiu: "És un partit centrat en la gestió autonòmica, una cosa que desvincula l'actual Esquerra Republicana del que ha estat històricament", explica. Creu, a més a més, que el partit no té "horitzó nacional". "En les pròximes eleccions, si hi ha suma, ERC entrarà a governar amb el PSC", afirma Godàs, que creu essencial que els lideratges del procés independentista del 2017 facin un pas al costat, ja que moviments com els d'Aliança Catalana són una "esmena a la totalitat" envers el seu projecte. "Nosaltres haguéssim estat molt més contundents amb el PSC i el PSOE", acaba l'exalcalde de Vilassar.
Per altra banda, però, des de la direcció actual Isaac Albert afirma que en les discussions del partit no existeix la preocupació per una falta d'estratègia clara o un desacord amb la mateixa: "En els debats que tenim cada setmana a la Permanent, on hi ha membres de totes les cambres i de les direccions territorials, això no es discuteix. I a l'Executiva tampoc". A més, observa al partit unit i amb ganes de treballar de manera coordinada i conjunta: "Seré molt contundent amb això: Quan anem pel territori, a les seccions locals i regionals, siguin més o menys properes, la gent està clarament enfocada a què les coses vagin bé a les eleccions municipals, més enllà d'algun cas puntual".
Tot i això, l'actualitat política colla - el Govern espanyol cada cop es veu més arraconat pels casos de corrupció i masclisme - i d'això els republicans no en són aliens, ja que pot impactar i fer moure les seves articulacions estratègiques. "El pacte pel finançament arribarà aviat", explica el vicesecretari general de comunicació. Ara bé, no n'hi ha prou amb anunciar-lo. Cal aprovar-lo al Congrés en un procés que és llarg, i no les tenen totes que Pedro Sánchez arribi al final de la legislatura, però admeten que no hi poden fer res. "La feina feta quedarà. El que sí que tenim clar és que nosaltres no farem res, absolutament res, perquè la dreta extrema i l'extrema dreta governin enlloc".
Però el que queda clar és que un any després, les coses han canviat. L'ordre intern s'articula a Esquerra perquè les eleccions municipals ho exigeixen, i la unió s'ha reactivat, no sense recances. Serà clau que Oriol Junqueras, un cop sigui amnistiat si la justícia espanyola es veu obligada a fer-ho, pugui demostrar amb resultats que la trencadissa interna ha valgut la pena per situar a ERC en la victòria, una posició que no li és habitual en el taulell polític català des de l'època de la República, i els republicans recuperin la presidència de la Generalitat que ja va obtenir Aragonès el 2021, mentre Junqueras encara era a la presó.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.