ERC proposa rebaixar les penes de presó per malversació quan no hi hagi un enriquiment personal o de tercers

Després d'impulsar la derogació del delicte de sedició i modificar el de desordres públics, ERC ha presentat aquest divendres les esmenes a la reforma del Codi Penal per reformar el delicte de malversació. Els republicans proposen rebaixar les penes de presó fins als tres anys en aquells casos en què no hi hagi ni enriquiment personal ni de tercers.  

En una nota de premsa, el grup que a Madrid lidera Gabriel Rufián assegura que d'aquesta manera, es podria revertir la reforma de 2015 impulsada pel PP que set anys després afecta els condemnats per organitzar l'1-O. 

Les esmenes "quirúrgiques" d'ERC passen per intentar evitar que el delicte de malversació s'utilitzi amb "finalitats polítiques i arbitràries contra l'independentisme". El grup republicà subratlla que "qualsevol passa que acosti a la desjudicialització i allunyi la capacitat repressiva de l'Estat és bona notícia" per a qualsevol moviment de protesta o dissidència política.

Modificar el delicte de desordres públics

ERC també ha afegit esmenes per modificar el delicte de desordres públics agreujats. Després que Junts, CUP, ANC i Òmnium -i diverses entitats i moviments socials- alertessin de la reforma d'aquest delicte per "atacar el dret a protesta", els de Rufián volen que el nou Codi Penal sigui més "garantista i democràtic".

ERC busca que sigui més "difícil" criminalitzar el dret de reunió i de manifestació, i per això proposa eliminar el concepte d'"intimidació", i que la "invasió" d'edificis hagi d'ocasionar un "perill" per a la integritat física. La proposta d'Esquerra Republicana inclou la supressió de l'article 557 ter relatiu a les ocupacions pacífiques i la modificació i millora el tipus bàsic de desordres públics.

Nou delicte d'enriquiment il·lícit

Per la seva banda, PSOE i Unidas Podemos han acordat aprofitar la reforma del Codi Penal per introduir-hi altres modificacions. Per una part, una rebaixa de la majoria necessària al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per designar els magistrats del Tribunal Constitucional i evitar així el bloqueig del sector conservador, i de l'altra la creació d'un nou delicte d'enriquiment il·lícit per als càrrecs públics que hagin obtingut un "increment patrimonial no justificat" superior als 250.000 euros.

La creació del nou delicte d'enriquiment il·lícit es durà a terme amb un nou articulat de l'article 438 bis del Codi Penal, de manera que una autoritat que hagi obtingut un increment patrimonial per un valor superior a 250.000 euros, serà castigat amb penes de presó de sis mesos a tres anys, multa de fins a tres vegades l'enriquit i inhabilitació especial per a ocupar càrrecs públics d'entre dos i set anys.