TENSIÓ A L'INDEPENDENTISMEERC i Junts mantenen les espases en alt tot i l'acord de mínims amb la CUP per salvar la legislatura

L'independentisme català ha trepitjat el fre del desbocat enfrontament que portava a Catalunya inexorablement a la repetició electoral a dues setmanes de la data límit per a la investidura del 26 de maig. L'acord de mínims que han signat aquest dimecres ERC, JxCat i la CUP, per separar la discussió sobre l'estratègia independentista respecte a la negociació per a la governabilitat aparta el principal escull que no era altre que la voluntat de Junts de supeditar l'acció del conjunt de l'independentisme a les directrius del Consell per la República que presideix Carles Puigdemont. I també rebaixa la forta tensió política existent. Però això no vol dir que la qüestió estigui resolta ni que no es pugui produir un accident a la fi del trajecte.

L'acord del tripartit independentista és un primer pas per evitar les eleccions però insuficient. Esquerra exigeix a Junts que compleixi amb la investidura de Aragonès una vegada reoberta la via del diàleg i s'incorpori posteriorment a al Govern, però Junts demana tancar abans un acord per participar a l'executiu. Dues posicions confrontades que allargaran la incertesa uns dies més i caldrà veure qui dels dos afluixa primer. L'abisme de la repetició electoral queda una mica més lluny però no està salvat. I en tot cas, les fonts dels dos partits consultades coincideixen que d'evitar el desastre serà in extremis i probablement en una sola sessió d'investidura, per a això faran falta total o parcialment els vots afirmatius dels diputats i diputades de Junts que ara mateix estan retirats de l'equació de la investidura. I per a això serà necessari que l'acord de mínims del tripartit independentista es converteixi en alguna cosa una una mica més sòlida entre els dos grans adversaris, ERC i JxCat.

Desencallar la investidura

De moment per a ERC la prioritat és "desencallar la investidura", segons relaten a Públic fonts de la delegació negociadora. Consideren que l'acord d'aquest dimecres suposa l'assumpció dels postulats republicans per part de Junts. En primer lloc perquè la proposta de desbloqueig que feia Esquerra era precisament aparcar el tema de l'estratègia independentista. En segon lloc perquè "la resta de punts ja es troben reflectits en l'acord establert amb la CUP". I en tercer lloc perquè Pere Aragonès ja va plantejar en el seu frustrat discurs d'investidura l'Acord Nacional per l'Autodeterminació. "Si ja no hi ha problema i està encarrilat, anem a votar la investidura i desbloquegem la situació", diuen els republicans. Fonts de Junts consideren en canvi que la reunió d'aquest dimecres hauria de servir per "refer ponts de diàleg i reiniciar les negociacions" que consideren "molt avançades". I que si això no es produeix "serà una prova del rebuig d'Esquerra a governar amb Junts".

Dos són els motius que poden provocar que el pas cap a la distensió que han donat avui ERC i Junts, juntament amb la CUP, quedi en foc d'encenalls. El primer és l'endiablada inèrcia que ha agafat l'enfrontament entre els dos partits. Una constant que ja s'ha evidenciat en els tres complicats anys com a socis de Govern en què ha imperat la política d'atacs des de les conselleries de Junts a les d'ERC i la tensió entre la presidència de Quim Torra amb els departaments dels republicans . Enfrontament que ha suposat un important desgast també al Parlament des del mateix inici de la legislatura amb l'intent no convocat d'investidura de Carles Puigdemont. Tèrbola relació que finalment s'ha acabat enverinant durant els gairebé tres mesos de negociació posteriors a les eleccions de l'14 de febrer.

Però és que a més, les relacions entre ERC i JxCat no han fet més que tensar-se des que Pere Aragonès va decidir plantar-se dissabte passat davant de les contínues dilacions negociadores de Junts. Una sola reunió bilateral han mantingut des de llavors els dirigents dels dos partits. Encara que segons ha pogut saber Públic, els contactes entre el presidenciable republicà, Pere Aragonès, i el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, han estat constants des de dissabte -telemàtics ja que Sànchez no ha disposat de cap permís per sortir de la presó de Lledoners-. I més que aproximar-los a una solució ha fet créixer la distància ja que va suposar la retirada de l'oferta d'investidura de mínims expressada per Jordi Sànchez en diverses ocasions i que finalment s'havia concretat en cedir quatre vots afirmatius i la resta d'abstencions que eren necessaris per a la quadratura aritmètica de la investidura si ERC aconseguia els suports d'En Comú Podem, sumats a l'acord ja establert amb la CUP.

La data de les possibles eleccions

Per tant, sense el concurs de Junts i amb el PSC tancat en banda a qualsevol operació d'investidura de Aragonès, les eleccions estarien servides per al 13 de juliol. Una data que resulta dels 47 dies que marca la llei electoral un cop esgotat el termini de dos mesos des de la investidura fallida. Encara que un possible acord entre tots els partits podria moure mínimament el termini per fer coincidir la jornada electoral a diumenge, amb el que ens situaria en l'11 de juliol. En aquesta ocasió la campanya electoral oficial es reduiria a una setmana. Veurem doncs ara amb l'acord de mínims establert com es reverteix aquest escenari.

Una altra derivada d'aquest nou escenari és que deixa sense efectes la negociació d'ERC amb En Comú Podem. Sumar els vots dels Comuns no servirà de molt una vegada els vots favorables de Junts queden fora de l'equació. Per això des de la formació germana de Podem es redobla la pressió perquè el PSC mogui fitxa. Així ho explicita la líder de la formació al Parlament, Jessica Albiach: "Animo a Salvador Illa i a Pere Sánchez a què no s'inhibeixin de la governabilitat de Catalunya".

Però els socialistes rebutgen de ple aquesta possibilitat, segons les declaracions del cap de files al Parlament, Salvador Illa: "Estic disposat a fer moltes coses però no a penedir-me d'haver guanyat les eleccions". Les relacions entre ERC i el PSC estan totalment confrontades. I Esquerra ja ha fixat posició al respecte: Segons ha pogut saber Públic de fonts pròximes a Oriol Junqueras, el president dels republicans ha donat ordres explícites de no explorar cap aproximació amb els socialistes. "Els motius són múltiples, entre d'altres són el nostre gran rival, tot i que els hem guanyat en tot un cicle electoral. Però a més són responsables de la repressió contra l'independentisme. Ho hem dit per activa i per passiva, abans i després de les eleccions, i no hi haurà cap acord amb el PSC ", argumenten aquestes mateixes fonts. Unes fonts de la direcció que desvinculen aquesta qüestió amb el fet que Esquerra pugui negociar aspectes favorables per a Catalunya amb el Govern del PSOE.

Així les coses, tot indica que ERC ha fixat posició i tot depèn ara d'un Junts que s'encamina a la confrontació total amb els republicans, tot i que també es mostra fortament dividit internament. La posició d'Esquerra és de no moure fitxa amb els socialistes en cap cas i no obrir ara mateix negociacions de Govern amb cap actor tot i l'acord de mínims d'aquest dimecres. Només parlaran, d'entrada, d'acords per a la investidura supeditant qualsevol conversa per formar part de l'Executiu amb els republicans a posteriori. La qual cosa topa amb les pretensions de Junts de reprendre les negociacions per a la coalició que van quedar sepultades dissabte amb la plantada d'ERC a les dilacions constants de Junts.

Mentre des de Junts, Jordi Sànchez assegura que "hem de ser responsables, teníem l'acord molt a prop", a Esquerra veuen totalment trencada la poca confiança que existia entre les dues formacions. Fonts de la delegació negociadora asseguren que "no és creïble reprendre ara les negociacions. Se'ns ha donat allargues durant més de 80 dies i després de 9 documents base per a l'acord, i desenes de textos sectorials, per què hauríem de pensar que ara va de debò? " Els republicans també asseguren que "no hi ha temps suficient per negociar, acordar, ratificar amb les bases i fer les sessions d'investidura".

Des de la direcció d'ERC mostren el seu enuig per l'incompliment de Junts del seu compromís d'investir Aragonès en cas de no haver acord. Al·ludeixen a les declaracions del secretari general de Junts, Jordi Sànchez: "no especularem amb eleccions" i a un acord signat que asseguren tenir des del mes de març en aquest sentit.

La divisió dins de Junts

La segona derivada que pot complicar l'acord és la forta convulsió interna que es viu a Junts. Dividida en tres grups bàsics com són el que encapçala Jordi Sànchez que està liderant la negociació al costat d'Elsa Artadi. La que representen dirigents com la presidenta de Parlament, Laura Borràs, juntament a l'expresident Quim Torra -que tot i no ser membre de Junts té una forta influència-. I el sector denominat governamental amb membres de l'actual Govern al front com Damià Calvet o Meritxell Budó, que serien partidaris de formar Govern i molt crítics amb la negociació realitzada per Sànchez. Sense oblidar el sempre omnipresent pol de Waterloo, tot i que les fonts consultades indiquen que l'expresident Carles Puigdemont ha mantingut contactes puntuals amb Aragonès però no ha pilotat les negociacions de forma voluntària. Una altra cosa és la implicació de l'exconseller Toni Comín, que com a responsable del Consell per la República ha tingut molta més incidència en els vaivens de Junts sobre el tema que ha enrevessat la negociació.

Els crítics de Junts qüestionen la forma en què s'ha dut les negociacions amb ERC, i també que s'obrís la porta des d'un principi a un possible Govern en minoria -que després s'ha acabat descartant, en una clara contradicció-. Sí que defensen, però, el paper d'Elsa Artadi -portaveu de la formació i membre de l'equip negociador- en les converses. A més, les veus crítiques també apunten que Sànchez estaria centralitzant el lideratge i marcant quin és el perfil a les negociacions mentre, alhora, aparta de les converses líders del partit com Jordi Turull, vicepresident de la formació i també empresonat a Lledoners. Alguns recorden que en les primàries per a l'executiva Sànchez va obtenir menys vots que altres dirigents com Laura Borràs.

L'acord de mínims del tripartit independentista pot ser que sigui un salvavides. Però caldrà veure si es pot inflar amb l'aire necessari per evitar l'enfonsament de l'independentisme. I si evitarà o no les noves eleccions a Catalunya. Ara mateix la incògnita es manté sobre aquesta qüestió. El que està garantit són catorze dies d'una pressió creixent per veure qui dóna el cop de volant a l'últim instant que eviti la col·lisió. Una pressió que podria tenir un punt d'inflexió amb la manifestació que preveu realitzar l'Assemblea Nacional Catalana aquest diumenge per exigir als partits independentistes que formin Govern.