ERC es desploma, anuncia que anirà a l'oposició i haurà de triar entre el bloqueig o investir a Illa

La nit i les setmanes vinents seran molt llargues per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La candidatura encapçalada per Pere Aragonès ha perdut 13 escons respecte a les eleccions de 2021 i se n'ha quedat amb 20. És tercera força en el Parlament de Catalunya i perd qualsevol opció de revalidar la presidència de la Generalitat. No obstant això, els mals resultats no li han pres la clau amb la qual podria fer president a Salvador Illa (PSC).

"Farem el que ha volgut la ciutadania de Catalunya", ha dit Aragonès en la valoració dels resultats: "Estar en l'oposició". Així, sense donar lloc a suspicàcies, Esquerra s'esborra del mapa de les negociacions per a un eventual tripartit d'esquerres. PSC (42 escons), Comuns (6) i ERC sumarien, però els republicans ho descarten per complet. No estaran en aquest Govern.

Existeix l'opció, en tot cas, de donar suport des de fora a la investidura d'Illa. Sobre això no ha parlat, conscient que pot ser l'única opció per a no condemnar a Catalunya al bloqueig electoral i posterior repetició d'eleccions. Això sí, Aragonès ha posat la pilota de conformar una majoria de govern en la teulada de PSC i Junts per Catalunya. "Tenen la responsabilitat".

La principal lectura que fa la formació de la seva estrepitosa derrota és que la "polarització" entre Carles Puigdemont i Salvador Illa ha marcat el vot dels catalans. Ho ha dit Aragonès en públic i altres líders ho han comentat en privat. Una dirigent republicana comentava, quan tot just començava a intuir-se el mal resultat d'ERC, que ha estat "molt difícil" fer campanya amb tota la conversa política centrada el PSC i Junts per Catalunya.

Però els pactes i el suport a un possible Govern d'Illa —o l'absència d'ell— és només un dels problemes que té ERC. El segon és examinar per què han perdut la confiança de gairebé 180.000 catalans. Aragonès ha reconegut que la "política de negociació" del Govern no ha convençut a l'electorat.

Venen temps de "reflexió", ha dit la portaveu de la formació, Raquel Sans. Està per veure si aquesta reflexió es transformarà en decisions i en qui és l'objecte d'elles. Les pròximes hores o dies seran crucials en termes d'assumpció de responsabilitats. Els aplaudiments dels dirigents d'ERC per l'esforç de la campanya, a vegades naturals i a vegades coreografiats, no han amagat la tensió dels seus gestos.

Per territoris, ERC ha perdut set escons en la circumscripció de Barcelona. Ha passat de 19 a 12. En les altres tres províncies, ha perdut dos en cadascuna d'elles. Se n'ha quedat amb dos a Girona i amb tres a Tarragona, un dels seus feus, i Lleida.

Una veu autoritzada de dins del partit, en un intent, ben acollit per la parròquia, de destensar l'ànim, ha traçat una analogia entre la popular tradició catalana dels castellers i la patacada electoral. "Els castells cauen, però sempre s'aixequen".

El moment d'Illa

La nit electoral ha estat un malson per als republicans. Durant l'última setmana de campanya, es van consagrar a convèncer als indecisos, però no han quedat ni a prop. La tragèdia ha començat a dibuixar-se ja des del principi del recompte i s'ha confirmat al final d'una nit que ha donat una gran victòria a Salvador Illa i una clau de la Generalitat que ERC es veu obligada a compartir amb Comuns.

Illa ja ha dit que es proposarà per a ser president i Jéssica Albiach s'ha posat en contacte amb ell per a animar-lo a conformar un Govern progressista. A més, també li ha demanat que s'allunyi de la idea d'intentar una entesa amb Carles Puigdemont, que ha sumat 35 escons.

Però en tot aquest dibuix postelectoral, ERC és la pedra angular. La idea de donar suport a un Govern d'Illa ha sobrevolat, de manera constant, l'ambient en el pavelló de la Estació del Nord, el lloc que els republicans han elegit per a seguir la nit electoral. Això sí, ningú no ha gosat de parlar-ne. Potser, perquè serà un debat que, a partir d'aquest moment, envairà l'organització nit i dia.