ERC condiciona els acords pressupostaris amb els socialistes a l'Acord de Claredat i a la desjudicialització

El nou Govern d´Esquerra en solitari ja s'ha posat a caminar i aquest dimecres ha realitzat la primera reunió de treball del Consell Executiu, després de la protocol·lària celebrada dimarts com a benvinguda posterior a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres. I ara, tots els focus se centren en el primer gran repte de l'Executiu català que presideix Pere Aragonès, que no és altre que l'aprovació dels pressupostos. Una negociació dels comptes que ara posa el PSC al centre de l'equació i Junts a l'oposició, però que tindran molt a veure amb els pressupostos generals, l'Acord de Claredat per a un referèndum i els acords per a la desjudicialització del conflicte de la taula de diàleg.

La feblesa del nou Govern és sens dubte l'extrema dificultat per operar al Parlament

El nou Govern de Pere Aragonès neix amb una fortalesa i una feblesa evidents. La fortalesa la donarà extirpar del seu interior el desgast que comportava les contínues escomeses del seu ja exsoci de Junts. Caldrà esperar a comprovar si el Govern funciona millor o pitjor, però "amb un soroll constant" –o més aviat estrèpit– "com el que es produïa pels enfrontaments interns, és impossible portar a bon port cap govern", assegura un alt càrrec de la presidència. La feblesa, en canvi, és sens dubte l'extrema dificultat per operar al Parlament amb el suport de sortida únicament dels 33 diputats d'Esquerra Republicana, quan la majoria absoluta és de 68.

El Govern d'Esquerra en solitari és el més minoritari de la història de la Generalitat en democràcia. Pujol va disposar de diverses majories absolutes i el tripartit del PSC, ERC i ICV també sumava una àmplia majoria parlamentària. A partir del Procés, ha existit sempre majoria absoluta encara que amb la inestabilitat que suposa tenir la CUP com a força decisiva. En qualsevol cas, ERC i Junts sempre han sumat més de 60 diputats i els comuns també han jugat a apuntalar el Govern quan els anticapitalistes han fallat. Per exemple, amb els pressupostos de la Generalitat de l'exercici anterior. Ara, amb la ruptura total al bloc independentista, ERC es queda d'entrada amb aquests 33 diputats republicans.

Problema polític i no d'aritmètica parlamentària

El problema d'Esquerra no és l'aritmètica parlamentària, sinó polític

Però el problema d'Esquerra no és l'aritmètica parlamentària, sinó polític. Els republicans no tenen al Parlament una dificultat extrema per continuar sumant suports, amb el PSC i els comuns disposats a mantenir l'estabilitat i evitar les eleccions anticipades. És el somni de qualsevol governant que, en perdre una força com Junts -que representa ni més ni menys que mig govern amb 32 diputats- disposis de recanvi. Però no tot és tan fàcil.

El problema d'Esquerra és el preu polític d'aquest suport, que passa per perdre el pes decisiu dels 13 diputats de Gabriel Rufián al Congrés, perdent influència per forçar aspectes decisius tant a la negociació de pressupostos generals com a la taula de diàleg que està en plena feina per a la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat. Sense oblidar que l'acostament al PSC suposa rememorar un tripartit que per a ERC va tenir greus conseqüències electorals i que, durant els anys durs del Procés amb els empresonaments, el PSC va fer pinya amb la dreta unionista del PP, Ciutadans i Vox. I d'això no en fa més que uns pocs anys.

"La nostra prioritat és aprovar els pressupostos", assegura un membre de l'Executiva d'Esquerra, "però no a qualsevol preu".

Així doncs, Esquerra ha posat en un platet de la balança els beneficis de travar una aliança amb el PSC al Parlament i els perjudicis que això comporta al Congrés i ha arribat a la conclusió que és preferible prorrogar pressupostos a perdre el front de Madrid. Això no vol dir que ERC no obri negociacions sobre els comptes: "La nostra prioritat és aprovar els pressupostos", assegura un membre de l'Executiva d'Esquerra, "però no a qualsevol preu".

ERC pressiona Junts pels comptes

De moment, Esquerra insisteix a situar com a socis prioritaris els grups independentistes i els comuns. Tot i que el rebuig de Junts i la CUP és ja totalment explícit. L'argumentació d'Aragonès cap als exsocis és que els pressupostos que ja estan sobre la taula són eminentment els que ha confeccionat el conseller d'Economia, Jaume Giró. És cert que la nova consellera del ram, Natàlia Mas, farà algun retoc, però ni per temps ni per estratègia tot apunta que no es tocarà res essencial. "La hipòtesi és poder-los consensuar i aprovar amb les forces que van permetre la investidura (Junts i CUP) i el grup que va permetre aprovar els actuals comptes (En Comú Podem)", diu la nova consellera Mas.

Aragonès sobre Junts: "Han decidit abandonar el Govern. Entenc que no abandonaran la ciutadania"

La idea base dels republicans és no posar fàcil a Junts el no als pressupostos: "Han decidit abandonar el Govern. Entenc que no abandonaran la ciutadania". "Estic convençut que podrem arribar a un acord ampli, sobretot, començant pel grup de Junts. Els ha elaborat un conseller nomenat a proposta seva", ha afirmat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. De fet, segons ha dit, "no s'entendria que Junts es descartés d'un acord basat en els pressupostos que ells han elaborat".

Però la veritat és que Junts ja ha posat com a condició per recolzar els comptes que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança al Parlament, cosa que el president té totalment descartat perquè podria derivar en unes eleccions anticipades que considera "una irresponsabilitat en el delicat moment que travessa el país".

ERC rebutja el PSC, d'entrada

Junqueras sobre el PSC: "No negociarem amb aquells que es van ferir les mans de tant aplaudir el nostre empresonament"

I és en aquest punt on entren en joc els decisius 33 diputats del PSC disposats a aprovar els pressupostos que juntament amb els 8 dels comuns serien més que suficients. ERC no vol ni sentir a parlar d'aquest escenari i obre la porta a la pròrroga pressupostària si Junts es nega en rodó. Ho va deixar clar el president del partit, Oriol Junqueras, just després de la ruptura del Govern: "No negociarem amb aquells que es van ferir les mans de tant aplaudir el nostre empresonament", en referència al PSC. Tot i que també és cert que Aragonès no ha tancat la porta als socialistes de manera tan explícita i ha evitat "especular sobre escenaris futurs".

El que és clar és que Esquerra no es llençarà als braços dels socialistes sense més ni més. Abans prorrogarà els pressupostos. "No és cap catàstrofe, a Alemanya ho van fer set anys seguits", recorda Junqueras. Els republicans no descarten negociar amb el PSC, però abans volen que els socialistes es moguin. I condicionen qualsevol acord a dos punts clau: la proposta d'Acord de Claredat per estudiar fórmules que permetin un referèndum acordat a Catalunya que va plantejar Aragonès al debat de política general, i els avenços en la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Així, ERC exigirà al PSOE resultats a la taula de diàleg, i demanarà al PSC el suport al pla d'Aragonès per a la consulta acordada per entrar en una negociació de pressupostos a dues bandes a Madrid i a Barcelona. De moment el PSC rebutja l'Acord de Claredat malgrat que el 2015 encara portava al programa electoral la celebració d'un referèndum acordat.

Un puzle negociador a múltiples bandes

Una negociació que podria arribar a ser un puzle on és difícil encaixar totes les peces

Una negociació que podria arribar a ser un puzle on és difícil encaixar totes les peces. I que inclourà, d'una banda, els pressupostos de la Generalitat i els generals -sense oblidar el tercer vèrtex que suposen els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona-, que també tenen vasos comunicants a les negociacions entre ERC, PSC i comuns.

D'altra banda, la reforma del Codi Penal i altres iniciatives legals que permetin evitar que més dirigents independentistes entrin a la presó i fins i tot els dirigents exiliats a l'exterior puguin retornar –tot i que aquest punt és molt més difícil d'afrontar-.

A més, l'aproximació del PSC a les posicions al voltant de l'Acord de Claredat, que permeti portar una proposta de consens ampli per a la resolució del conflicte a la taula de diàleg amb el Govern espanyol. Això sí, esperant veure si la resta de l'independentisme -Junts i la CUP- optaria per quedar fora d'una proposta d'aquest calat. Els comuns es dóna per suposat que hi participarien ja que aquesta és una proposta que ja van plantejar fa uns anys.

I sens dubte temes de gestió com el nivell d'inversions i execució a Catalunya dels pressupostos generals o el traspàs del polèmic servei ferroviari de Rodalies de Renfe a Barcelona.

Negociació tema per tema i a múltiples bandes

El temps apressa, tot i que Aragonès ja dóna per fet que els nous pressupostos no entraran en vigor l'1 de gener

La negociació es farà tema per tema, però cadascuna condicionarà la resolució positiva del conjunt. I el temps apressa, tot i que Aragonès ja dóna per fet que els nous pressupostos no entraran en vigor l'1 de gener. També a Madrid, on abans del 31 de desembre els republicans esperen tenir a les mans un document de la taula de diàleg sobre la desjudicialització que els permeti afrontar el vot positiu als pressupostos generals i fer un pas més per establir ponts amb el PSC.

A Esquerra demanen paciència: "Anirem pas a pas sense aventurar escenaris ni avançar esdeveniments. Cada cosa al seu moment", asseguren des de l'Executiva dels republicans. Però també afirmen que "tothom s'ha de moure de la seva zona de confort en benefici del país, nosaltres ho hem fet i no ens espanten les crítiques de determinats sectors perquè estem convençuts que podem aconseguir grans acords per fer front a la dura situació econòmica i social que pateix el país i per encarrilar una solució democràtica al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol".

La paciència no sembla que sigui el bé més abundant a bona part de la política catalana actual i el soroll continuarà a Catalunya, però centrat ja en l'oposició. En qualsevol cas, vénen setmanes de molta política i molta negociació a múltiples bandes. Que acabin encaixant o no totes les peces s'ha de veure. D'això dependrà si el nou Govern d'Esquerra, el primer en solitari de la Generalitat des de la República, té una vida més llarga o més efímera i si, en cas de subsistir, ho fa amb un cert vigor o amb respiració assistida.