ERC aposta per pitjar l'accelerador pel referèndum després de la investidura de Sánchez

L'escenari polític sorgit dels resultats de les eleccions generals del 23 de juliol ha tornat a situar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya a l'escenari, partint de la premissa que és una qüestió que compta amb un suport important a la societat catalana per resoldre el conflicte territorial.

Ara bé, això no implica en cap cas que es tanqui un acord sobre la qüestió abans de la possible investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, malgrat que tant Junts com Esquerra insisteixin que amb l'amnistia no n'hi haurà prou per aconseguir el seu "sí" al secretari general del PSOE i caldrà també parlar sobre l'autodeterminació. Una opció complicada tenint en compte que els socialistes refusen el referèndum. Una postura que ha reiterat novament el PSC aquest dilluns.

Amb aquest context, ERC ja situa l'abordatge a fons de la qüestió força més enllà de la hipotètica investidura de Sánchez, que té com a data límit el 27 de novembre per sumar els suports per seguir a la Moncloa. Seguint el guió exposat aquest dilluns pel president del Govern, Pere Aragonès, els republicans plantegen recollir primer suports interns -a Catalunya- en favor del referèndum, per després negociar-lo amb més força amb l'executiu estatal en un espai com la taula de diàleg, que insisteix a revitalitzar.

La primera eina per fer-ho és l'Acord de Claredat, del qual únicament Aragonès i els seus en fan bandera, amb la tímida excepció d'En Comú Podem, la primera formació a plantejar un instrument d'aquest tipus.

Després de la presentació de l'informe del consell acadèmic sobre l'Acord de Claredat, que proposa fins a cinc possibles referèndums com a possibles vies de solució del conflicte, Aragonès ha comparegut per deixar clar que la seva opció és un "referèndum a l'escocesa". És a dir, una consulta vinculant acordada amb l'Estat i en què es pregunti explícitament sobre la independència de Catalunya i amb resposta binària de "sí" o "no".

Aragonès ha encarregat un informe a l'Institut d'Estudis d'Autogovern sobre l'encaix jurídic del referèndum

La posició del president va en la línia de la que ha defensat ERC els darrers anys, però la voluntat d'Aragonès és que sigui fruit d'un ampli consens. Per aconseguir-ho, el següent capítol serà la convocatòria d'una taula de partits catalans per abordar la proposta de referèndum, en què el president escoltarà les propostes de la resta de formacions. La trobada, però, no es convocarà fins que es resolgui la investidura estatal. Paral·lelament, el president del Govern encarregarà un nou informe, en aquest cas a l'Institut d'Estudis d'Autogovern, per desbrossar l'encaix jurídic d'un referèndum d'autodeterminació en l'actual marc legal espanyol.

Segons el guió plantejat fa mig any, l'executiu també pretén recollir l'opinió de la "societat civil organitzada" sobre el tema i que es porti a terme una fase de debat ciutadà, a partir de la qual el consell acadèmic faci un segon i darrer informe. Aquest document hauria de ser la base de la proposta d'Acord de Claredat del Govern, que hauria de detallar en quines condicions i com s'hauria de fer un referèndum d'autodeterminació. I precisament això seria el que es portaria a negociació en la taula de diàleg entre governs, un espai que només es reactivarà si es repeteix l'executiu de PSOE i Sumar.

Procés de mesos

La tesi dels republicans és que amb un procés previ d'aquest tipus la proposta comptaria amb un ampli suport de la societat catalana i, per tant, estaria dotada de major legitimitat i força per ser tinguda en compte. En qualsevol cas, parlem d'un seguit de tràmits que s'allargaran com a mínim uns quants mesos i, per tant, d'un horitzó temporal que va clarament més enllà de la investidura estatal.

Fins ara, la proposta d'Acord de Claredat d'ERC no ha rebut suports significatius -aquest mateix dilluns la CUP ha defensat que Aragonès "s'equivoca" posant el referèndum "en mans de l'Estat"-, però sí que permet a la formació recuperar un cert lideratge a l'hora de visualitzar mecanismes per articular una votació d'autodeterminació.

Alhora, pot obligar a moure fitxa tant a Junts com al PSOE, en aquest darrer cas per mostrar quina és la seva proposta política per a Catalunya. I encara que els socialistes no acceptin un referèndum, sí que sembla molt més factible que ERC el porti a un espai com la taula de diàleg.

El moviment també confirmaria que com a mínim Esquerra no es planteja bloquejar la investidura de Sánchez pel referèndum, si bé sí que pretén que la qüestió estigui damunt la taula durant la legislatura. El dilema és quina posició acabarà adoptant Junts, que divendres va subratllar que encara estava "lluny" d'assolir un "acord històric" amb el PSOE.

Les converses, però, es mantenen i l'amnistia sembla cada dia més factible, amb suports creixents i explícits ja a les files socialistes -com el de l'expresident Zapatero-. Si, finalment, es tanca, el "sí" a la investidura dels dos partits independentistes estarà inqüestionablement més a prop. I la via d'ERC cap al referèndum no fa altra cosa que treure pressió per algun tipus de compromís immediat al voltant de l'autodeterminació. De fet, la portaveu republicana, Marta Vilalta, s'ha mostrat "optimista" sobre una entesa per a la investidura i considera que l'informe del consell acadèmic sobre l'Acord de Claredat "contribueix a acompanyar i fer viable" aquesta negociació.