Entitats memorialistes reclamen la creació de més espais de memòria davant l’augment del negacionisme històric

Amb motiu de de la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco, l'Ateneu de Memòria Popular ha presentat el manifest 50 anys sense Franco: la memòria com a dret i compromís democràtic per reivindicar "la importància de la memòria històrica com a fonament per a la construcció d’una societat democràtica, justa i respectuosa amb els drets humans".

En el manifest, l'entitat memorialista reflexiona sobre el llegat del franquisme, la necessitat d’un compromís ferm amb la memòria democràtica i la responsabilitat pública en la preservació d’aquest llegat històric. Davant l'augment del negacionisme, el revisionisme i les amenaces a la veritat històrica, reclama la creació de més espais de memòria, com el centre de memòria a Via Laietana 43, "que contribueixin a recordar les víctimes del franquisme i a educar les noves generacions en els valors democràtics".  

Les entitats memorialistes i de drets humans fa anys que lluiten perquè l'actual comissaria de Via Laietana, un edifici que va ser utilitzat com a centre de tortura durant el franquisme i els anys de transició, sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió franquista. El Govern espanyol ja va dir l'any passat que Via Laietana serà un lloc de memòria, però que la policia no en marxarà. L'Ateneu, però, assegura que aquesta reconversió de l'espai "es fa incompatible amb els actuals usos policials".

A través del manifest, volem conscienciar la societat, i a governs i institucions, sobre la importància d’afrontar el nostre passat amb honestedat per construir un futur sense injustícies. El compromís amb la memòria és fonamental per defensar la democràcia, que recordem no va arribar per art de màgia el 20 de novembre de 1975 i que necessita d’un context de permanent construcció i defensa, per evitar que es repeteixin els errors del passat.

Desplegament de la llei de memòria democràtica 

Així mateix, reclama el desplegament de la llei de memòria democràtica a nivell estatal i la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. “Aquests marcs legals, que reconeixen els drets de les víctimes del franquisme i promouen polítiques de reparació, no poden quedar incomplets ni ser objecte de dilacions”. En aquest sentit, demana que les normes es dotin d'un reglament i es despleguin plenament, “establint mecanismes clars per a la localització i identificació de les víctimes, el reconeixement de les seves pèrdues i el suport a les famílies que han patit les conseqü.ncies de la dictadura”.

“Aquestes lleis han de garantir que es posi fi a la impunitat dels responsables dels crims del franquisme, amb la investigació i la possible condemna de les seves accions”. En aquest sentit, critica que cap de les més de 115 querelles presentades per crims del franquisme hagi prosperat. “Els buits normatius i les dilacions en la seva aplicació suposen un obstacle important per a la veritat, la justícia i la reparació, facilitat l’acció d’opcions involutives i negacionistes i perpetuen la sensació d’impunitat que encara existeix en moltes parts de la societat”, assegura el manifest.

L’entitat també reclama més transparència institucional per poder accedir a informació arxivada, “superant lleis franquistes encara vigents com la ley de secretos oficiales de1968”, així com la creació de canals públics d’informació i la protecció dels testimonis de les víctimes.