Entitats ecologistes denuncien "opacitat" en la gestió de l'aigua del Govern per la sequera

Una setantena d'activistes de més de trenta entitats ecologistes de Catalunya han denunciat aquest dissabte l'"opacitat" del Govern en les mesures de gestió de l'aigua per la sequera. Ho han fet durant la tercera Cimera Social de l'Aigua a Arbúcies (Selva).

La protesta s'ha vist motivada per les noves mesures que ha anunciat el Govern per fer front a la sequera en fase d'emergència. "Aquest paquet no busca un estalvi, sinó assegurar l'aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius", ha lamentat el portaveu de la plataforma Aigua és Vida, Dante Maschio. 

El mateix activista també ha criticat la manca de "transparència" i la "opacitat" de l'executiu català en la gestió de l'aigua: "Des del 2021 s'apliquen restriccions als grans consumidors i encara avui aquestes dades no són públiques".

Les organitzacions participants en la Cimera Social de l'Aigua lideren des de setembre la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja', amb l'objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l'aigua i coordinar accions. La tercera cimera que s'ha celebrat aquest dissabte a Arbúcies ha servit per posar en comú l'estratègia de les més de trenta entitats que hi han assistit.

Durant la trobada, els participants han denunciat que el Govern no publiqui les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l'eficiència de les restriccions. Pel portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida, no disposar d'aquesta informació "no permet saber si s'ha generat estalvi i si les grans activitats econòmiques, que consumeixen més de la meitat de l'aigua de Catalunya, estan complint aquestes restriccions o no". En aquesta línia, considera que això "genera desconfiança en la gestió que aquest Govern fa de la sequera".

A més, fent referència a les noves mesures anunciades per la fase d'emergència, les entitats critiquen que "l'única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga". Una mesura que alerten que "representa la mort pels rius i un impacte en la biodiversitat". "Hem de tenir molt clar que aquesta reducció, aplicada sobre l'anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l'aigua dels rius", afirma Maschio, que insisteix a dir que "l'aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d'ús" i que consideren que "s'està fent una gestió interessada per abastir primer el negoci de l'aigua".

Contra l'exportació d'aigua

En aquest sentit, el president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, que també ha participat en la cimera celebrada a Arbúcies, ha titllat el negoci de les empreses embotelladores d'aigua d'"obscè". "No es pot permetre que mentre hi comencen a haver restriccions i s'amenaça a la població amb més restriccions, surtin cada setmana d'Arbúcies milions de litres d'aigua a altres països", ha denunciat. I ha insistit en el fet que "cal canviar la llei perquè permeti que la governança de l'aigua i dels aqüífers profunds sigui comunitària i no monopolitzada per les multinacionals".

En la mateixa línia, la membre del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalán, ha reclamat "un canvi de model estructural" perquè considera que la situació actual "és el resultat d'una mala gestió de l'aigua, que s'ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura". Catalán critica que des de Catalunya "s'importa turisme i s'exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge, begudes embotellades...".

Així mateix, Maschio ha criticat que "un de cada quatre encara no disposa de Pla Municipal per Sequera, que és obligatori per llei" i ha recordat que "també tenen responsabilitats i tampoc les assumeixen". "La sequera és una oportunitat per recuperar competències i prioritzar l'aigua pels rius i les persones", ha conclòs el portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida.

El que sí que celebren aquests col·lectius és la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d'aigua. Tot i això, consideren que "arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s'aplicarà en fase d'emergència per sequera".

Per últim, la membre de la plataforma en defensa de l'Ebre, Susanna Abella, ha tornat a oposar-se al transvasament de l'Ebre i el membre del GEPAC, Andreu Escolà, ha reclamat "la regeneració d'aigua al camp de Tarragona esperada des de fa 30 anys". Des de les entitats participants s'ha demanat també que "abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d'aigua i restaurar els aqüífers contaminats".

Propostes sense resposta

Amb tot, els col·lectius han recordat que encara no han rebut resposta del document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera que van entregar al president de la Generalitat, Pere Aragonès; al conseller d'Acció Climàtica, David Mascort i al director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, el juny de l'any passat.